divendres, 30 d’agost de 2013

EL TEU ALÈ REPOSA / SOTA EL CEL D'AGOST

Un bocí del poemari La terra i la mort de Cesare Pavese


Terra rossa terra nera
tu vieni dal mare,
dal verde riarso,
dove sono parole
antiche e fatiga sanguigna
e gerani tra i sassi-
non sai quanto porti
di mare parole e fatica,
tu ricca como un ricordo,
come la brula campagna,
tu dura e dolcissima
parola, antica per sangue
raccolto negli occhi;
giovanne come un frutto
che è ricordo e stagione _
il tuo fiato riposa
soto il cielo d'agosto,
le olive del tuo sguardo
addolcisimo il mare,
e tu vivi rivivi
senza stupire , certa
come la terra, buia
come la terra, frantoio
di stagioni e di sogni
che alla luna si scopre
antichissimo, come
le mani di tua madre,
la conca del bracieri.
Tu sei come una terra
che nessuna ha mai deto.
Tu non attendi nulla
se non parola
che sgirghera dal fondo
come un frutto tra i rami.
C'è un vento che ti giunge
Cose secche e rimorte
t'ngombrano e vano nel vento.
Membra e parole antiche.
Tu tremi nell'estate.



roxannemacarther





Terra roja terra negra,
tu arribes de la mar
d'abrussades verdors,
on hi ha paraules antigues
i fatiga que sagna
i entre els còdols granis-
ignores el que portes
de mar paraula i fatiga,
rica com un record,
com els camps agostats,
oh tu dura i dolcíssima
paraula, antiga per la sang
aplegada als teus ulls;
jove, com un fruit
que és record i estació -
el teu alè reposa
sota el cel d'agost,
el teu mirar color d'oliva, 
el mar encalma,
i tu vius i revius
sense sorprendre't, certa
com la terra, fosca
com la terra, molí
d'estacions i somnis
que la lluna revela
antiquíssim, talment
les mans de la mare
la conca del braser.
Tu ets com una terra
que mai ningú no ha dit.
No esperes res
si no é la paraula
que brollarà del fons
com fruit entre les branques.
S'alça al vent i t'encalça.
Coses seques i músties
et destorben el grat del vent.
Membres i mots antics.
Tremoles en l'estiu.






del 
llibre
'Vindrà la mort i tindrà el teus ulls '
de
cesare pavese

traducció
de
Antoni Marí

4 de juny


i
la R.
es gronxa al balancí
dels son            S
          mis i els dits dels peus ( i les mans i 
el cap i el cabell)se li re
                                          mullen 
               en la MAR  sa 
                                            la 
                                               da : que és plena d'estrelles i peixos que fan pes
                                                         sigolles i
                                              do  (fins que no dormen mai però quasi
        sempre somnien !)     s 
                                                      cavallets 
                                                                      de 
                                                                          mar 
                                                   també com
                                                                arracades et                 
                                                                                     du                           ran
                                                                                          en cap a d'altres
                                                                                      albades
                                                           i SOL      (la i a
                                                                          companyada de les amigues i amics 
                                                mes a fins )  S i moltes més cap 
                                                                              bus
                                                                                    sades
                                                                            fins 
d'altres con
                                                                             fins

                                                                       en fin 
serà com una història 
                                                                            sin fin ......







autoretrat
rut
1999



de l'arnau ( papa ) a la R. (filla )

quatre de 
    juny de 
                     dos
             mil 
                     tretze

valldoreix

*


mediterrrània

UN TRIBUT EXCEPCIONAL !












rObErT
ALLen
ZiMmErmmaN

DulUth
mIneSsoTa
uSa

24 
de
Maig
1941


:

He Wass A Friend o Hass







*

on the road again






dijous, 29 d’agost de 2013

La BARCELONA de Nino Galissa

en  Criolo






















Si aminna vivi
Na un cidadi
I barcelona I cataluña

Si aminna vivi
Na un cidadi
I Barcelona cosmopolita
Leban, leban, leban
Leban pa Barcelona
Pa n'pasea n'djubi
N'pasaea n'djubi
Tema ramblas

Bu leban Diagonal...Oh
Bu leban Paseo de Gracia
Bu leban Maremagnum
Bu leban pa Ciudadela
Copito

Cidade ye ....Barcelona
N'ha djintis Oh
Barcelona

Cidaeye...Barcelona
AmigosOh...Barcelona

Si Deus bin leban
Pa utro distino de
N'ha dijntis
Barcelona I cudade ki
Abrin porta pa n'canta

Si Deus bin leban
Pa utro didtino de
N'ha dijntis
Barcelona I cidade ki
Abrin porta ne mundo

Barcelona I cidade ki
Binbin djunta raça di
Todo Mundo

É Barcelona ku n'misti
Kanta tema fin di n'ha
Vida

É mestísagem  ku no
Djunta li, li, li , na
Barcelona...Bo quirta eh

Eh baben
Eh baben

Leban, leban, leban
Leban pa Barcelona.





cancó 
inclosa en el disc Mindjer 
de
nino galissa
és un cantant i 
compositor de Guinea Bisau 
resident a Barcelona



disc
Mindjer
















Sense tú també existim.



                 .                   en el silenci   també existim Quan la mirada calla  també existim  Quan el record es perd   també existim Al llac ocult dels teus ulls    també existim Encara que no hi fòssim   existiríem Perquè en la ment ens tenim  I per molt que no existíssim també ens estimaríem                                                  perquè al pensament ens tenim                   .








'di/versos ver/sos dis/persos d'amor
- anònim- '

d'arnaudeguerau

barcelona

1983/ 1988


PASSARÉ PER LA PIAZZA SPAGNA

PASSERÒ PER PIAZZA SPAGNA


Farà un cel serè.
Els carrers s'obriran
sobre el turó de pedra i pinedes.
El tumult dels carrers
no mudarà l'aire parat.
Les flors arrossades 
de colors  a les fonts
faran l'ullet com dones
divertides. E4scales,
terrasses i orenetes
cantaran sota el sol.
S'obrirà aquell carrer,
la cançó de les pedres,
bategarà el cor estremint-se
com l'aigua de les fonts -
serà aquesta la veu
que enfilarà la teva escala.
Les finestres sabran 
el perfum de la pedra
i de l'aire del matí.
Es badarà una porta.
El tumult del cor
en la llum esmorteïda.

Allà seràs - límpida i quieta.
Els matins transcorren clars
i deserts. Així s'obrien 
abans els teus ulls. El matí
avançava lent, era un gorg
de llum parada. Silenciós.
Tu, viva, callaves; les coses
vivien sota els teus ulls
( ni pena ni febre ni ombra )
com la mar al matí, diàfana.

Allà on ets, llum ,és el matí.
Tu eres la vida i les coses.
En tu desvetllats respiràvem
sota un cel que és encara en nosaltres.
Ni pena ni febre llavors,
ni l'ombra feixuga del dia
atapeït i divers. Llum,
oh claror llunyana, respir
afanyós, reposa en nosaltres
els teus ulls immòbils i clars.
Fosc és el matí que passa
sense la llum dels teus ulls.





Simone & Nina
in
piazza spagna
1960
william Klein





Sarà un cielo chiaro.
S'apriranno le strade
sul colle di pini e di pietra.
Il tumulto delle strade
non multerà qell'aria ferma.
I fiori spruzzati
di collore alle fontane
occhieggeranno come donne
divertite. Les scale
le terrazze le rondini
canteranno nel sole.
S'aprirà
quella strada,
le pietre canteranno,
il cuore batterà sussultando
come l'acqua nelle fontane -
sarà questa la voce
che salirà le tue sacle.
Le finestre saprano
l'oddore della pietra e dell'aria
mattutina. S'aprirà una porta.
Il tumulto delle strada
sarà il tumulto del cuore
nella luce smarita.

Sarai tu - ferma e chiara.
I mattini
pasano chiari
e desserti. Cosí i tuoi occhi
s'aprivano un tempo. Il matino
transcoreva lento, era un gorgo
d'imobile luce. Taceva.
Tu viva tacevi; le cose
vivevano sotto i tuoi occhi
( non pena non febbre non ombra )
comme un mare al matino, chiaro.

Dove sei tu, luce, è il mattino.
Tu eri la vita e le cose.
In te desti respiravamo
sotto il cielo che ancora è in noi.
Non pena non febbre alora,
non quest'ombra greve del giorno
affollato e diverso. O luce,
chiarezza lontana, respiro
affanoso, rivolgi gli occhi
immobile e chiari su noi.
È buoi il mattino che pass
senza la luce dei tuoi occhi.



Cesare Pavese

del
llibre

'VINDRÀ LA MORT
I TINDRÀ
ELS TEUS ULLS'

Edicions 62
Barcelona
1991

Traducció

Joan Tarrida





dimecres, 28 d’agost de 2013

''A PRIMERA VISTA''

AT FIRST SIGHT

Robert Grave


'Love at first sight' some say, misnaming
Discovery of twinned helplessness
Against the huge tug of procreation.

But friendship at first sight ? This also
Catche fiercely at the surprised heart
So that the cheek blanches and the bkushes.



* * *


' Amor a primera vista' diuen , equivocant
l'haver trobat un desempar bessó
davant de l'embranzida per procrear.


Però : amistat a primera vista ? També això
atrapa amb tanta fúria el cor sorprès
que la galta s'esblaima i després s'enrojola.




                                                                                    traducció de Josep M. Jaumà

dimarts, 27 d’agost de 2013

Que en sabeu de les flors quan han florit ?


                                                         
I dels amors ?  Que en sabeu dels amors quan han mudat ? Digues-m'ho tu si em vols sentir que me'n saps dir ? Que en sabeu que en saps tu ? Són primerenques o són perennes ? Són sempre a punt al raig de sol o poden florir de nou cada matí i festejar així tota la nit després del temps en que han dormit ? Mai més rebroteran com van fer ahir, en vestits grocs i blaus i roigs S' hauran mudat de nou per el festí ?  Oh!  digues-m'ho tu amor que me'n pots dir  Que en saps de l'amor després de mort ? Només és míser record ? Tu m'ho saps dir rosa d'ahir que vas fugir sense  permís i en plena nit  Que me'n pots dir ?  Si m'ho vols dir i no em vols mentir, digues-m'ho avui abans que ahir I si és així i m'ho has de dir, fes-me el favor,  fes-ho amb el cor Si hem de morir Si tot ja es mort,  que sigui sense record            .

                                                                                                                         .                                    





arnaudeguerau
valldoreix 
2013




LAST BLUES , TO BE READ SOME DAY

l'últim poema de cesare pavese a constance dowling



No era més que un flirt
tu sempre ho sabies-
algú va ser ferit
fa ja molts dies.

Tot és sempre així
el temps corria _
un dia vas venir 
moriràs un dia.


Algú va morir
n'és llunyà el dia-
algú que es va atrevir
però no ho sabia

constance
dowling


'T was only a flirt
you sure did know-
some one was hurt
long time ago.

All is the same
time has gone by-
some day you came
some day you'll die.

Some one has died
long time ago-
some one who tried
but didn't know.



taducció
de
Joan Tarrida

VERRÀ LA MORTE E AURÀ I TUOI OCCHI .

de  CESARE  PAVESE


  (  Vindrà la teva mort i tindrà els teus ulls  --




Cesare Pavese
i
Constance Dowling



(  La dona la terra i el mar , 
les constants que irremeiablament 
es mantenen en tota la poesia de Pavese, 
aquí són símbol d'una realitat mística,
diria que quasi anterior a la consciència, 
on els tres temes es confonen en una
sola presència femenina, expectant,
fosca , closa , silenciosa, enigmàtica i
indiferenciada... )
estracte del pròleg
d'Antoni  Marí
pel llibre
Vindrà la mort i tindra els teus ulls 
'Els llibres de l'escorpi'
un recull poètic 
de 
Cesare Pavese
Barcelona
1991



Verrà la morte e aurà i tuoi occhi -
questa morte che ci acompagna
dal mattino alla sera , insonne,
sorda, come un vecchio rimorso
o un vizio assurdo. I tuoi occhi
saranno una vana parola,
un grido taciuto, un silenzo.
Cosí li vedi ogni mattina
quando su te sola ti pieghi
nello specchio. O cara speranza,
quel giorno sapremo anche noi
che sei la vita e sei il nulla.

Per tuti la morte ha uno sguardo.
Verrà la morte e aurà i tuoi occhi.
Sarà comme smettere un vizio,
come vedere nello specchio
riemergere un viso morto,
come ascoltare un labbro chiuso.
Scenderemo nel gorgo muti.





1908
-
1950
Gener,





Coneix Constance Dowling
per a qui escriu els poemes de'Verrà la morte e avrà i tuoi occhi' 
entre l'11 de març i l'11 d'abril. 
A l'abril Constance torna las Estats Units i la relació s'acaba.
24 de Juliol rep el premi Strega.
Dissabte 26 d'Agost se suïcida en una habitació de l'hotel Roma 
davant de l'estació de Torí. A la tauleta un exemplar dels 'Dialegs amb Leucò',
el seu llibre preferit, amb una nota, , 
la mateixa que Maiakovski :

'Perdono a tothom i a tothom demano perdò. 
Va bé ? No feu massa safareig '



**

uns vers/os mai finits




D'on surt tanta vanitat ? 
                                          Si en l'únic repte 
que t'ha proposat el destí , 
                                        no te'n has en sortit :              
 ser  home  i pare alhora .
                           

EL CONSELL DEL DIMONI ALS CONTADORS D'HISTÒRIES.

de Robert Graves
















Perquè no sembli que la història és falsa
maldeu - us diuen - per fer -la probable.
Però el meu consell als qui vulguin narrar
és no sospesar les probabilitats,
ni fer curoses les transcripcions
de fets sabuts, com crims , virtuts o amor.
Per procurar que el conte sembli cert
feu  a consciència igual que els mentiders....
els de veritat no pas els qui acaparen
un repertori que han sentit a d'altres;
d'antuvi, aplegueu trossos i fragments
que, junts, podrien formar un món, potser ;
i pobleu aquest món creat a l'atzar
amb tot de gent que no coneixeu pas...
com els clients d'un bar o els viatgers d'un tren
que heu vist, conjecturat, i no veureu mai més.
Deixeu que el seu errar pel món sorprengui
a ells, a vosaltres i a aquell qui ho llegeixi;
 i amb sospirs o disgust deixeu penjats
(com per inútils ) motiu, fi i moral;
bones contradiccions entre aquest fet i l'altre
faran que tot resulti humà i exacte.




THE DEVIL'S ADVICE TO STORY-TELLERS

Lest men suspect  you tale to be untrue,
Keep probability - some say- in view.
But my advice to story- tellers is ;
Weight out no gross of probabilties,
Nor yet make diligent transcriptions of
Know instances of virtue, crime or love.
To forge a picture that will pass for true,
Do conscienttiously what liars do -
Bon liars, non the lesers sort that raid
The mouths of others for their stock-in-trade :
Assemble, first, all casual bits and scraps
That may shake down into a world perhaps;
People this world, by chance created bso,
With random persons whom you do not know -
The teashop  sort, or travelers in a train
Seen once, guessed idly at, not seen again;
Let the erratic course they steer surprise
Their own and your own and your readers'eyes;
Sigh then, or fown , but leave ( as in despair)
Motive and end and moral in the air;
Nice contradiction between fact and fact
Will make the whole read human and exact.


traducció de l'anglès al català de 
Josep M. Jaumà

El País que he escollit

Edicions del Salobre

Port de Pollença
Mallorca
2009


dilluns, 26 d’agost de 2013

ELS SÍMPTOMES DE L'AMOR de ROBERT GRAVES.


L'amor és una migranya universal,
una taca brillant a la visió
que anul.la la raó.

Els simptomes de l'amor vertader
són magror, gelosia,
albes mandroses ;

i averanys i malsons...
estar pendents d'un truc,
esperar algun senyal:

un frec amb els dits d'ella
en una cambra obscura,
un esguard penetrant.

Coratge , amant !
Suportaries un dolor així
si no fos a mans d'ella ?






SYMPTOMS OF LOVE


Love is a universal migrane,
A bright stain on the vision
Blotting out reason.

Symptons of true love
Are leaness, jealousy,
Laggard dawns ;

Are omens and nightmares---
Listenning for a knock,
Waitting for a sign :

For a touch of her fingers
In a darkened room,
For a searching look.


Take courage, lover !
Could you endure such grief
At any hand but hers ?



*
EL PAÍS QUE HE ESCOLLIT

ANTOLOGIA POÈTICA

selecció i traducció de Josep M. Jaumà

*

a

l'Imatge
de la pel.licula
Gegen die wand
de
Fatih Akim

Birol Ünel
Sibel Kikkeli