dissabte, 28 d’abril de 2012

Ara mateix mudaria







Ara mateix mudaria.
                  Aniria a pescar en un bou
que jo  mateix manaria, i sortiria 
                a la mar quan el sol es llevaria .
jo a tu no t'ho diria.  Deixaria
              que dormissis fins que la claror 
del dia el teu cos  il·luminés 
                                      el jardí del gessamí.
                           

Ara mateix mudaria i,

                        faria olor a sardina 
i  quan el sol ja escalfés
                       la coberta de la nau,
 plena de sal i mar, 
                       clamaria al vent
què la ment se m'endugués...

I  jo em diria Gabriel 

                       o com tu voldries, i
tornaria a port pel capvespre,
                      quan el Sol cau a ponent,
fent olor a verat i mar,
                     amb el cap ben ventilat. 

I tu, tu nomeries Maria o 

                     com tu voldries, i 
les gavines ens perseguirien carrer a munt 
                     fins al portal de gelosies,
de l'enveja que ens tindrien. 

Tots dos com infants esbantats 

                     al teu llit ens clouríem,i 
dins el sexe confitura a romaní,
                              ens hi  amagaríem.  

Això t'ho puc ben dir  amor, 

                        ara mateix mudaria em faria 
altre cop a mar, en un bou o en una barca, 
                        que tan m'és el que fes mentre surés. 

ho deixaria tot, els llibres i la poesia 

I beuríem rajolí, de la dolça i amarga 
metzina, melmelada de maragda 
que el teu cos ens daria,          


                                                                                                                                                     
i                
tu,
 amor   me cridaries ,    
Gabriel ! 

o com tu voldries , 
quan jo t'anomenés 
                    Maria !









el dibuix 
'La Gavina i el peix'

el poema 
'ara mateix mudaria'
és d'
arnauDeguerau

2008

( revisitat
2012 )


divendres, 27 d’abril de 2012

frança




un 
relat
                  no 
no
vel.
lat 
                     i
                   
di
vers            
i
ficat













les cançons d'amor de quan érem...

u.









-et vous ?avait-il dit, tu l'aimes enfin ?

-ça vous paraître extravagant, dit Béatrice, mais je ne mais
suis jamais posé la questions.
-Tant miueux, avait conclu Jolyet.À mon avis, il est déjà très bête 
de se demander si quelqu'un vous aime, et il est encore plus bête  de se demander si nous, nous l'aimons.

Le llit défait
françoise sagan








I.


joves i quasi  
homes 
dones i encara 
joves

fèiem
in
sensates i
in
necessaries
cabrioles
amb la bagnole
ell i ell i ella i ella i tots nos
altres i d'altres i el portugés
més vell
el
por
tu
gués
més enginiós o era
com el cap
de la ma
i
nada
lusitana
?
cridant
amb ulleres fosques
aiam a loia aiam a loia i
gira
voltant la gira
volta
del poble
que ens
acullia
i
bevíem
vi de la
vinya del senyor
vull dir la
que ens donava
el nostre
santpatró
le patron messieurs d'humbert ou messieurs lafont
meridonal ex
cepcional   ex
occità
sense cap
més llengua
que
el
patois
sen
se
la llengua
d'oc
ens enteníem
i
si
oc
d'acord
absorvíem i as
piràvem
el ferum que en
sumàvem  l'aroma
d'aquell líquid llafiscós
d'alcohol ex-
tret de l'acoho
límetra o
un pinnard o
garnatxa o
pastís mes o
menys
aigualit i
alguna rata
fia
dormint
en des
campats
se
se motxiles
ni sacs
des
arrapats
com
els des
camisats
I
algun que
altre
re
fugiat
i fugitius
de
l'in
salubre i
a
social i
pre
democràtica
alemanya
perseguits
per l'in
ter
pol
qui ho sap ?
si s'havíen tirat algun bastard
alemany o centre
europeu
tant és i
tan ens feia
a qui hagués
sin
amargat
la
vida
aquella
parella
in
trussa amb
els
pèls rossos i les cames pel.ludes
dona i home
expliquaven històries
aterridores
de la bader-
meinhoff
i
per fí
varen
marxar
del  petit village
tal com van arribar
encara
joves
però ja vells
amb
molt més passat que present
i qui sap quan futur

dies i hores

abans
que
nos
altres
marxéssim
i
arrenquéssim
també
el campament
ibèrico
africà
i
molt
més enllà
del poblet
en concret
i
amb barracons
pre
fabricats
lluny de nos
altres
asilats
aïllats
hi
eren tots
els gitanos
el poble
romaní d'allà i
d'aquí i
els vàrem veure
marxar
quan
ens en vàrem anar
tal com vam
arribar




****




cobrant del sou
que ens han promès
ens hem obert
de nou
a la carretera
sense trampes
ni
excuses
ni
dis
culpes
sense agraïments
ni
culpes
tan
sols
hores més
tard
passejàvem
pels bulevards
de la petita ciutat
meridional
asseguts
en algun banc
esperant que alguns
dels companys
que ens havíem fet
o
pot
ser
sen
se saber
ho          
ens havíem
inventat
acabessin de
cercar rastrejar
totes les farmàcies provincials
per tal de trobar
l'instrumental
ideal i essencial
els estris
justos  i necessaris
per a
dormir                      
                                            a
nos
                                          en
les                                 nostres
consciències

En
ni
vulats
doncs
                               més tard
en un pís
trist i
gris
i
en
paperat
de colors
rancis
dins la cuina
d'una jove i
bella
però
                                     per ella
ja  mas
sa
gran
mare
francesa i
mentre
el seu fill
ros i blanquet
se li adormia
a la llitera
veient
les faltes comeses
d'un aburrit partit
de la lliga francesa
el camell i els seus companys traginaven i cuinaven la dolça medicina i
quan el seu fill adolescent ja era al llit ben a
dormit ella i aquell insofrible amic camell company i suposo que també amant
El portuguès més gran i el meu amic més jove s'injectaven la
                                                   
                                        heroïna









des
prés
quan vàrem
sortit a
pas
sejar
per la petita
ciutat
ja
a
dormida
buscant
un cafè de nit
ben curiós i ben polit
en una taula de fòrmica
arraulits
d'aquella
nit
sentit cançons endarrerides
velles melodies de pop
rock francès
sortits en esgarrips
in
conexes
d'un
juke
box
molt mal il.
luminat  i
enacar mes mal
sonoritzat i
mentre
aquell belga tan pirat
deia allò
de
j'ai plaint pourmois
ella
la bella i bonica mare francesa
amb la mirada lleugera
levitació
de
profunda saviesa
de
trista lucidesa
que sempre
dona l'
impressió
que et dona
sempre la reina
major
la sensació i
el convenciment
d'un èsser superior
la raó i la vanitat
d'haver vist per fi la veritat
la ciència oculta
de ser i estar
per
o de i a
des
sus de la oule
o
des
sus de la mélée
amb
aquell
estat gravitatori
amb
aquell estat
d'ànima
migratòria
que
de
nota sempre i
més amb
aquella
parsimònia
amb aquella
seguretat
que et deixa
sempre i
per tot
la dolça amargó
del sucre marró
ella
la bella francesa
                                                      em
va dir
t'm plait  si ....mais   mais je m'nfie  pas de tas soueur
o alguna cosa així jo vaig sentir i després
amb aquells  ulls
enquadrats
en un paisatge infinit
de guspira i sus
pira
va suspirà
alguna cosa així
com
tu sais....je pourrait t'embrasseée.... tu sais...mais....
i
amb
els ulls
fosos
quasi
com
closos
però ben
oberts
va fer
un
som
rís
molt
trist
de
des
encís

no
per
què
però
jo
vaig
in
terpretar
ho
com
una
con
jura
un
trist
final
sen
se
principi
com
un
naufragi
sen
se
nau
l'arribada
a
port
sense
destí
ni
principi ni fi
del viatge
inicial
com la barca
sense
vela ni rems
com sempre
el vent
enfurismat
i
així de cop
la vaig veure
la noia que havia vist el primer jorn a la vinya
                   del senyor
                    veremant     
tant bonica tant jovial tant pagesa i per un instant l'havia tocat en un re
volt dins la furgona de la patrona
meridional i ara que la veia tan a
prop al meu davant amb aquells
ulls
im
possibles vaig témer de nou
per jo i de jo i
la por
la insegurat de la soledat
que des
que vaig sortir
de cameva  ?
m'havia acompanyat
aquell vertigen
huracanat
vaig en
palidir
vaig a
cotar el cap i a
baixar la mirada
com sempre i
ella es va excusar
i es va aixecar de la taula i se'n va anar a pixar o vomitar
i em va arribar un pensament
era com jo la veia jo i ella i ella en mi en
aquella llitera  en aquell llit petit
a l'habitació
on dormia l'infantó
adolescent i tots havien marxat per sempre més i jo m'havia quedat amb ella
tot tant petit i al seu cantó jo també en
petitit i ella amb tot el seu es
plendor tot re
passant-me el seu passat
pasant davant del meu davant érem cara a cara i no teníem cos
gravitàvem tan i tan i elle tan gran tant bella com era i tan vella
com ella es creia i jo somniant com m'adormia al seu voltant



 vaig llevar el cap i tots ja havíem marxat caminant per les trotoirs tantarantan
                                                                   
                                                                            tantanatan





joves i quasi 
homes
dones i encara 
joves



 fotos de larry clarck i
emily bern

arnaudeguerau

Besierés
Lenguadoc
milnocents vuitanta
dos

diumenge, 22 d’abril de 2012

Óssip

Óssip
escric i
escric i
res 
no
té sentit
quan 
ho 
he 
llegit
mil 
cops
in
vente
riat i mil cops 
es
borronat
des
xifrat
es
cric i es
cric i des
prés de
tot
quan ho he llegit
ho estrip
com tu 
vas
fer
Ossip ?
des
de  Tristia a
Voronej
seguint el sutge
del teu baf
fins a
la mort
la teva mort
sen
se creure en la res
surec
ció ni 
tu ni 
jo
camines
per
damunt
de                                                           la meva
       l'
eternitat


saps, 

mentre 
escric i escric 
sense cap sentit 
com ja he dit
penso 
en els teus versos
aquells que diuen




                ja hi ha senyals als vidres de l'etren

                                                                  de l'escalfor que hi deixa el meu alè
             el meu dibuix ja hi ha quedat gravat,


            per bé que sembli mal de desxifrar
                                   que regalimi el sutge de l'instant
           no esborrà el dibuix que estimo tant





petit im

pas i pas
inevitable 
d'assaig
d'home
natge
sentit i ad
mira
tiu
un poeta
sacrificat 
en vida 
per a
la
única i ex
clusiva
missió
de
la
re
cerca
de la 
justa
paraula
i
in
fatigable
en 
la bellesa
in
tacta
amb 
abstracte
tacte 
de
cristall i
primaveres russes
gèlides es
tances i exílis
in
teriors
de
fam i
de
solació
des
sesper i
amor
tot
es
perant
la
crida del sublim
instant
de
la paraula justa
en
tots i cada un
dels mots
verbs i ad
verbs 
que fan de la humanitat
home i dona
eterns








aDg

valldoreix

dosmil-
dotze




foto d'Óssip Mandelstam de joventut,  
abans de la revolució







dissabte, 21 d’abril de 2012

RUTES ESTIUENQUES SOTA ELS POLLANCRES

2Os



re
lats poe
titzats
o no 



de les cançons d'amor de quan érem.....









rutes
estiuen
ques i quasi
tardorals
pels vorals
de carreteres
napo
leòniques
entre pollancres i plataners
diuen que re
plantats  i
ara segats Anem
del
llengua
doc a
la provença
entre vinyes
ja
es
cap
çades
i bagnoles
que
no ens aturen
Aixequem
però
sempre el dits
quan sentim
el
zummzumm
de
l'auto
route i ens amaguem
per torns
per
a no de
fallir
quan algun francés
ben decidit
es
digni
a dur
nos
en la seva
vuatura
per la camargua
plana i freda
traves
sant
a pas
lleuger o a roda ràpida
com més us estimeu
veient pas
sar
per la finestra
del dar
rera
d'un citroèn
bassals i al
buferes
veredes i plomalls
cavalls
sauvatges
vent i nord
aire clar esperit i a cor
obert i l'in
finit
finit
davant
nostre

Jove i quasi 
home vull una 
dona

Por i vertígen

miro a la noia
que va al davant
de co
pílot
amb el
xicot
aquell gabaix
que es fa el graciós
amb el futbol
ja no
més som
un espagnol i
un  portugués
Ens hem
deixat
pal
plantat
en algun arbrat
el marroquí
l'amic rashid
tot ben vestit
 ) el més ben vestit
   de tots nos
   altres  (
per un
voral o
en algun peatge
de la                               oto
route du soleil
entre
besierés i arlès
he après a
seguir
el ritme sen
se
ansietats i
li veig  els ulls a la francesa
que potser esta
promesa ?
Intueixo rera
les lunettes
com mira i re
mira i m'in
timida com la
jean se
berg amb
picardia                       o no
o m'ho
imagino jo ?
Pobre de mi
vull ser un bel
mondo qual
sevol i
en
cara sóc a
dins de l'ou
La veig fent
me l'ullet
o m'ho imagimno
jo ? I al llavi
gest molt visual
com la sagan
que gran ! Françoise
sagan
i el seu llit des
fet
com ets o
com era                       ts
dins el teu
llit des
posseït de tot
el seu sentit i
l'aroma sexual ?
Vull ser
hi jo
de fet
vull dormir
amb tu i
en tu i
en jo
hi
duc
la teva foto
a la butxaca
del dar
rera del pantaló
voltada de coloms
un dia de karmesse a
bar
cel
ona
No l'he perdut
però
t'he perdut
per sempre més
en aquest més
d'agost
                                    que ja ha ens ha re
passat
abans de sortir el sol
quan vem marxar
germana i jo
ja bi
furcats per l'estació
de frança cap a frança
I em somriu
i jo in
capaç en
cara
de re
lacionar
me en
cara i
establir
cap complicitat en
cara
amb una dona
des
coneguda o
coneguda en
cara fins
que no em trobi
amb
tu en tu a tu
per els voltants
de lareial
en aquells mesos
d'aquell hivern
de
les teulades andorranes
però en
fí així
és el destí i
ara
giro el cap
i m 'arronso
Robem camembert
vert
formatges i pans
francesos
el rashid el portugués i jo
voltantvoltant
voltant
per els voltants del les ciutats del sud de frança
i
ens adormim a les voreres
en el vorals
de les carreteres
de nits forestals i brillants
de vies lactees
i cels
siderals
solituds
culpidores
en aquelles rutes
in
fernals i
celestials
sen
se grials

Joves i quasi 
homes

arribem a  Aís
de provença
l'antiga capital
provençal d'aquell país
que ja no és
ni mai no ha estat
 ?
Allò que ara
els francesos en diuen
ex
com si no els hi agradés
gens
?
i
allà
en el bulevar
ens trobarem
tota la troupe
germana in
closa
 i
un portugués espabilat
s'haurà enrollat
a una francesa
acullidora  Ens han convidat
al seu palau de la banlieu
no molt en fora i
jo m'hi espero la bacanal i
tot dones amoroses i
són tot dones
si
encantadores
si
totes gentiles tres gentiles
però jo no sóc tant
amusant com algú
s'espera i
jo em de
ses
pero i no
m'es
pero
res de
res
i tots s'acoblen
des
prés de menjar
se
el poulet
fred i res
calfat
en un plat
pre
cuinat
per dinner
tots junts amb politesse
tots a la taula com
en una kar
messe
a la taula
del santsopar a
feminat
i òstia que bé que s'està !
que bé que va
tot el caliu i
les veus de dona i
les rialles i
els besos i
tots s'es
timen
quan ja estan ben servits
se'n van als llits
de dalt
menys un portugués i jo
que ens adormim
plens
d'ennuie
plens de nit
per fi
en el canapé
que la francesa
té al
rez
de
chaus
sée
Sento més d'un
com
gemega i la meva

com  em                 re
penja
en
salivant
vaig
pensant


demà sortirà el sol damunt la mar i s'enlairerà i s'enlairerà cap els alps maritms.



                                 


 imatges 
de 
jeanseberg i belmondo 
                                                                                           
                              
 a
                                                                                                    
 à
                                                                                           
bout de soufle
   

*




aDg