dimecres, 30 de maig de 2012

A Portugal ( dies de whisky i roses )

                                                                         
1.
um nó de luz o una l'agrima
nada máis era quando despertava

2.
Sabor d'agua, puro sabor
de ser matinal até doer

etribinhos de um dia de verao
eugénio de andrade






                                                                      (1)


dies 
                            i nits
de whisky  

roses

a
portugal

quan 
tornàvem 
de les rias 
baixas
al
douro
travessant el minho 
per valença
sentint els cops baixos 
de copini
i com les ones de radio 
macao
es perdien 
                    apareixien i 
                    des 
apareixien
oh si 
si si
deixant espanha 
per fi !
si ara
si
ja us
ho puc
dir  
llavors 
jo
era 
feliç
del tot
feliç
si 
si 
deixeu-
m'ho
dir
llavors
jo estava
enamorat 
del tot
enamorat
si  
Si m'ho 
permetessiu
Si m'ho 
deixéssiu
re
petir :
            llavors 
jo estava 
molt -
però que 
molt -
enamorat 
                  ( del tot enamorat )
de tot : 
d'ells 
dos Ell i 
tu
que baixàveu
amb mi 
aquella nit
de whisky i roses I
algunes bevederas
còsmiques i in
solents  Dies i 
nits
que vàrem com
partir  d'estius
de barrantes i possos
in
solubles
De tu i ell
Si
de vosaltres 
dos
de
tots dos
els dos 
que
anàveu al davant
d'aquell cotxe
que volava
ruta atlàntica a vall
mentre som
miàvem junts 
passats
que crèiem  
potser
in
nobles i dies de glòria
segurs
que encara havien de venir
Cabells en l'aire
per la costa atlàntica
rumb a boavista
travessant vianna
i el castell
que mai 
no he                   
vist
sobre el riu  aquell i 
l'olor a mar i humida 
melancolia
Enamorat
del cassette 
d'on
sortien 
melodies i 
les veus fortes i 
els sons                  tant 
guturals
de
la guàrdia nacional 
republicana 
entre as dunas i el vinho verde
De les plages fredes
i del mar agitat
De totes les teves sorpreses
surpresives
novetats
que encara 
em I
ens
deparaves 
dies si
i nits també
l'en 
demà
aquell demà
quan em llevava i
et mirava 
m'esperava  
que el dia avancés 
                                    més i més
De tu i ell i del 
cotxe aquell
que ens duia 
a traves de la nit
portuguesa
I
de totes les ones de ràdio 
i mar 
que se perdeu
Del llibre aquell 
tant i tant
estrany d'un tal
loboantunes
que tenies al damunt
de la taula del
pis de matosinhos
De com explicaves
tots els mil
heterònims
i
pseudònims 
de ricardoreis i els seus amics
antics   De la carretera de coimbra i 
les putes capverdianes o africanes
dels vorals 
De les maresmes in
abastables d'aveiro
De caldas de rainha i la fira de sintra o cascais i
del teu amic joao i  la mort d'eçadequeirós
de la negra rosa i els fusells D'otelosaraviade
carvalho i de les forçaspopulares 25 de abril 
De tu i ell i
dels seus xutos é pontapés i
a
remar remar 
mares convulsos i
ressacas estranhas i
les mansions ocupades 
a l'avinguda
decadent
d'aquella imatge tant envejada 
veient creient veure una diagonal 
ocupada
de milicians fent justícia 
des de 
calvo
so
telo al corteinglés
vivint
veient
tot això
era feliç 
i

estava enamorat
del bogavant
del restaurant 
Del senyor pires
De la maça i els crancs 
que en dèiem centollos 
i
al port 
de matosinhos
i aquell passeig 
ventós per la vereda
melancòlic
paisatge
gris
abandonat al nostre bes
entre casetes de bany

no era no
un vertigen 
enamorat 
amb els seus 
a
dalt

a
baix
de pors i soledats
temors i re
canses
era tota
la plàcida 
felicitat
No ens calia re
cordar No ens va caldre des
xifrar vells amors
antigues pors
Qui vas ser ? Amb qui 
vas ser quan vas estar
per ací
quan vas arribar per primer cop 
en aquests llocs 
?
amor
quan anàvem a
lligar 
per 
ermesende o esposende 
tan m'era
per on 
érem
o si
eren llocs
a on
tu ja havies estat
anys 
en
rera
Misteriosos viatges sense relat
que havia
intuït
Ara tan m'era
In
diferent i enamorat
a la serp
que creix
maligna
verinosa gelosia
Ja no calia que patís
perquè era feliç
I
bevia i 
bevia
tant i 
tant
com podia
per retenir
les nits i els dies
bells 
re
cords 
d'aquelles nits i dies
de roses i whisky
vivint vivint 
bevent bevent
fins
a manhá 
quan moria 
sol 
quan 
el sol 
sortia
en el
teu pis de Boavista
nits sense dormir
davant del televisor 
mirant tot sol 
aquelles estranyes 
aranyes 
que baixaven de mart 
intentant desenredar els meus 
manuscrits 
del 
llibre 
aquell
que mai 
no                                      t´
he escrit
I
pel matí 
quan em quedava tancat 
dins el lavabo i tu te'n
reies 
de mi 
jo 
també
era feliç
Si si 
us ho he 
de dir
jo llavors 
estava enamorat
del tot enamorat
de tots 
vos
altres
i bevia 
fins morir
i per
què 
has de beure tant 
?
em preguntava jo 
però
mai ningú
ni 
tu 
ni 
ell no 
m'ho veu dir
com un ultramarinus 
més
en un viatge 
sense
fi 
com un malcomlowry
més
anant
a gabriola
nedant
bevem-
me
el mar
com si
fos un oceà
tot
ell de cop 
com si fos
sis tu ajaguda 
cames llargues i pell blanca
a
les plages de Povoa 
 ( de Varzim )
aquell 
instant d'encís 
del teu
encís
de
nit
i
dia
plaer per mi tota la nit 
tot un dia i
llavors pel matí quan em llevava i 
us veia i
us trobava 
a
tots
dos
xerrant i esmorzant i
jo en estat en
cara d'em
briaguesa constant
i tornava ha ensumar 
aquell perfum
a ell i tu 
el teu aroma a poma
i el seu gust
i re
gust
a jovenívola
maduresa
barceloní
na
em bevia de nou
tota l'atmosfera
que em 
des
feia
i
en voltava
i
mirava
blava blava la
teva
mirada
oceà
atlàntic i
mar
de
matí i olor 
a gató
por
tugués
i
la por i el temor
de perdre
ho tot
aquell
miratge
tant 
i a
prop
em feia beure'm
glop
a
glop
hora a
hora 
dia a 
dia
gintònics al grifons 
o
allà on 
              fos
per
no perdrem 
el petó 
              fos
i
al
coholitzat
fins 
l'en
demà i 



.                                                         .....remar i 
                                                               remar
                                                               todas as tuas esplosoes
                                                               redundam en silêncio 
                                                               ao mar ao mar.....
                                                               que mata gente
                                                               




                                                                           (2)
                                                                                     



3.
Sabor de ser
ardor de florir,
rumor d'amanhecer.

4.
Ser
de la neve ao fogo
um só ardor

Estribinhos de um dia de verao
Eugénio de Andrade





per
la teresa i
el pau
que eren
els dos
que
viatjaven al davant
d'aquell cotxe
quan baixàvem
de Valença a
a Matosinhos
aquella nit
en que
em vaig sentir
tant i tant
enamorat i
que
en
cara
ara
m'
hi
ho
sento
quan
re
cord
o
a
quell
s
moments
de vents
atlàntics
tan
bell
s
il.
luminat
s
dins
un
s
bossí
ns
del meu
                     re
cor
                     ds
.


arnaudeguerau
dies de wisky i roses




fotos

1.larry clarck
2.yulia godorosky

divendres, 18 de maig de 2012

Històries de la ciutat i el mar. (2)



II

Història
segona i 
              tercera
de 
la magda
              i 
              en pere




quan
el
sol ja
es ben a
          dalt
i
en pere
puja l'
es
cala
es
treta
del pis
del
carrer
d'en
pere més
            alt
i no
s'es
pera
a
en
sumar
l'aroma
a
cafetera
que
 hi ha
 al
re
pla
de casa
seva
i
 quan
hi
veu
aquell
raig de llum
que
                   sempre
entra
en diagonal
per          
                 la finestra i
l'il.
lumina
a
    ella
que
 jeu
en
horitzontal
tot
el seu cos
dormit
i
al bieix
 en aquell
           llit
conjugal
reflex
del
mirall
vertical
que hi
ha
a la paret
del davant
i
que
com
                      sempre
 la
des
perta
just quan
ell
es
disposa
a posar
                        el cafè
a
la cafetera
No
és
avui
que
hi
ha aquest
en
demà
de cada
nit
a la mar

Ni
és
a ella
a qui
avui
primer
veurà
Ni
és ella
qui
re
mou
el sucre
              i
el cafè
as
seguda
a
la taula
de la cuina
amb
les es
tovalles
de sanefes i anefes
que han comprat
a la ferreteria del costat
dringant
la tas
sa de
floretes
amb
la petita
cullereta
remenant
tot
l'univers
dins una tassa de cafè
com deia
els jat'ho
diré
No
és ella
maria
qui
li ha ofert
una
cigarreta
com
partida
a
mitja
xuclada
en
sucrada
en
llavis de matins
i fums d'altres
albades
No
és ella
no
la
maria
és
l'amiga
més
amiga
que tenia
             abans
és
la
magda magda
lena
qui el rep
i
a qui
ell
ja coneix i
encara més
ja coneixia
I
quan es
veuen
i es
miren
de
bell
nou
i
per fi
albiren
tot
s
el
s
seu
s
perfil
s
de
nou
des
prés
d'un
món
de tot un món per separat d'anys
perdut
s
imaginat
s
d'anys d'haver caminat
sol
s
i amb altre
s
junt
s
per la in
mensitat
de
la ciutat
Anys
de re
cords
i re
mors
re
me
mo
rant
i
mur
mu
rant
                    tant !
alguns
b
        ells
v
instants
que ja han passat
Re
trets
i
planys
i
anys
de re
mor
           s
d
            i
ments
d'enyors
             i
pen
saments
pene
di
ments
potser
tam

I
ara
que la veu que el veu que es veuen
és allà al davant davant per davant
pal
plantats
de bon matí
mig nua
           ella
i amb
el cos
cansat
              ell
i olor
a
mar
com tant
se'n
re
corda ara
              ella
d'abans

amb la panxa
al des
cobert
i aquell melic que mai no
havia vist
tant i
tant
ben delimitat
dis
senyat
com avui
aquest matí
joia a part
cavallet de mar i cara
colí
que un dia et vaig re
galar
aquell matí quan tam
bé venia de la mar
Tan
a
prop
i
tan volgut
ara i aquí
i
és
així
com la veu
per fi
allà
al davant
ell
i
ella
pere i
magda
lena
de nou
mirant
se
els
ulls ex
traviats
tan
in
nocents
llavors i
              tan malvats !
Mirades
in
sisibes
preguntes i
tremolors i
dolor
abusiu
tant
de
cos
i tant
de
cor
s
glaçats
in
nobles i
tímides
salutacions
ni un bes
no cal
no
res
ja està vist
i
ja s'ho han dit
tot
o encara
no
?

On som
ara de
cop ?

Cau la cullera i es ves
sa el cafè
per
terra

En vols ?
si....







                                                
                                                         


llavors
es
quan ell
se'n
re
corda i
re
corden
aquells dies
tots
quatre
junts
a la
fosca
a l'apartament
que van compartir
una nit
tots
quatre
al
llit i
a
l'en
demà
ell
tant
jove
en
cara i
embafat
de dona
fatigat
d'amor
com diu la mina
fatiga 
            quanta fatiga 
di
amare
quan de cop un
se'n a
dona
quan
l'
home
sent
el baf
de l'excés
        exces
           siva
    eternitat
i
el fet
de
tant
d'ardor i
acollidora
nit
Ina
bastable
amor
in
saciable
amor
in
esgotable
no
cor
respòs
I
era així
com es va sentir
quan
se l'es
timava tant !
i aquella mar i
el cel gris
pel matí
d'algun
gregal que encara
llavors
hauria de sentir
i
havia de venir
a l'en
demà
damunt la roca
i la mar
esquitxos
de sal i
les seves cabelleres
al vent
de la fosca
veient
les ones
batent
sota
el castell i
s'alguer
es van
dir

i
si no pogués
més 
tu que faries
                                                                 i ella va dir
t'estimaria            sempre 
                  igual

però que faries     tu  
                    de 
                             mi ?

em buscaria  algú més
                               no
                               més
                         de tant 
                         en tant                                 però....









                                                             andrédediennes
                                                                                      nude circa
                                                                                            1960






i
ara ella
que
quan es vessa
pel damunt
el cafè i ell l'es
polsa i l'es
quitxa per l'es
tovalla
ja tacada
Mentre
es miren
pensen tots dos
                        
      te'n recordes quan 
corríem i voleiant mans i mans i corrent corrent corrents mans en l'aire i el teu  estel per la platja i tu em cercaves sempre de ben petita ja amb les amigues i em miraves m'esperaves a la porta del pauvila i la gentada i no sé com baixàvem i ens estiràvem a la ciutadella i algun dia que no venies ens trucàvem però no no no hi erets no ens trobàvem i patíem tots dos jo ho sé i no sé no hi erets potser estaves per santagustivell o al carrer unió i   
      te'n recordes  quan 
les nits aquelles per la platgeta robant el peix a la llotja i asseguts sota el rellotge ens menjàvem fins les espines de les sardines i llençàvem les sobres que havíem ajuntat amb mossos de pà per dur-les al moll i llençar-les a l'aigua aquella tan  llafiscosa  líquid podrit d'oli aviam si hi vèiem alguna llisa gegant i una nit que ens vem banyar i el vigilant flipava mirant com sorties de l'aigua
      te'n recordes quan 
passejàvem ben emporrats per l'escullera i ens partíem de riure i quan vem caure de la moto perquè tu em feies aquells petonets al coll que em tornaven boig i rient rient vem arribar fins al final de l'escullera i ens vàrem posar pescar amb uns pescadors vells que deien que eren cosins llunyans de la teva tieta i
     te'n recordes quan
després molt de temps vàrem  pujar un cap de setmana a portbou en tren a veure el pau i va pujar aquella amiga teva i el pau i jo ens en vem anar poray i no vem tornar fins l'endemà no sé com vem arribar fins a lloret duiem quatre xines per vendre i ens vem trobar dues franceses i quan ens vem adonar ja era de dia i vem arribar pel de matí  i la teva amiga que no ens coneixia encara gairebé gens es va enfadar moltíssim  i tu no vas dir res i no sé perquè però vem acabar baixant a dit per separat tu amb en pau i jo amb la teva miga que es deia   
maria i
        te'n recordes quan 
                      
                           
es lleva
       i a
  pareix
   del llit
 tal com
        ha
  dormit

la maria
                           
 i
 el mira
 a ell i
 amb qui
 ha
 com
 partit
la nit
l'amiga i amant
i els mira
amb la
  levitut
i
la super
va
altitut
als ulls
de qui
ha viscut
ha
sentit
tots els desig
os
a
complerts
en
una sola
nit
i
satisfets
antics
anhels
i
la saviesa de qui
 intueix i
ho                         ha
sa
but tot
sen
se
re
trets
ni planys
com mai ni abans ni antany
no ha fet
i
som
riu
i
veu un glop
de cafè
en llet
ja servit
i
ells
en
cara
tot i així
s'estan mirant i
estant pensant
tots dos
al
hora



                                                            i 
                                                         te'n
                                                     recordes
                                                       quan....



)
Adg
valldoreix 
2012
(




escrit
es
crit

per a ser 
llegit
tot sentint
pjharvey
les seves
stories
from the city,
stories
form de sea

                                                                          pjharvey


2Good Fortune


Threw my bad fortune
Olf the trop of
A tall bulding
Bud I'd rather have don it with you

You boy's smile
Five in the morning
Looked into your eyes
And I was realy in love

In Chinatown
Hungover
You showed me
Just what I could do

Talking about
Time travel
And the meaning
And just what it whas woth

And I feel likesome bird of paradise
My bad fortuneslipping away
And I fell the innocenceof a childs

Thing I once thought
Unvelievable
In my life
Have alf taken place

When we walken through
Little Italy
I saw my reflection
Com rigth olf your face

I paint pictures
To remmember
You're  too beautiful
To put into words

Like agipsy
You dance in circles
All around me
And all over the world

So I take my
Good fortune
And I fantasize
Of our leaving
Like some modern-day
Gipsy landsilde
Like some modern-day  Bonnie and Clyde
On the run again


pjharvey/mikeharvey


gDBZZ3uvimE

dissabte, 12 de maig de 2012

Històries de la ciutat i el mar



                                              

as
sat
jos 
de balades 
                        i /o 
cançons 
de
                         la ciutat   
                         i 
                         el mar
ins
pirades 
                         i
as
piredes 
                          de
les
cançons
i
l'ins
piració
de
la
                                                        polly jean harvey
                                                                     i
                                                               les seves
                                                                 stories 
                                                            from the city 
                                                                 stories 
                                                             from the sea









1. Big Exit

   
  
Look out ahead     
I see danger com 
I wanna ' pistol
I wanna 'gun
I'm scared baby

I wanna run
This world s crazy
Gve me dthe gun

Baby, baby
Ain't it true
I'm immortal
When I'm with you
But Iwanna' pistol
In my hard
I wanna'go to
A different land

I met a man
He told me straight
'You gotta' leave
  It's geting late'
Too many coops
Toomany guns
All tring to do something
No-one else has done


I walk on concrete
I walk on sand
But I can't find
A safe placeto stand
I'm scared baby,
I wanna' run
This worlds crazy
Gimmet he gun

pjharvey&mikeharvey
   








I.

història 
primera
de
maria i 
magdalena




****



a
la ciutat
de
les
mil
llums
que no conéixes
ni tu
ni ell

Que 
ni 
tu has vist
ni ara veus
ni mai veuràs
Hi
han
 milers
de
llumenetes
               in
can
des
cents
fos
florescents
mil
llumenetes
inter
mitents
tam

es veuen
tan i tan

des 
de
l'es
cullera
a
la platgeta 
unes llumenetes
en renglera
                   son barquetes
                   pescant?
pregunta
una de les dues 
amigues
que hi 
ha    n 
al davant 
d'una
furgoneta
plena
de baf
i
alès
nocturns
i
d'amagades
complicitats
des
prés
d'haver
ballat al
satanassa
o
al sidecar
encara i
ara i
haver passat i 
tras
passat 
complexes
convexes
d'ambiguetats
per 
el dis
trito
dis
tinto
i
qui sap
si
en
lluernades 
ara
per
més
de
tres
pildoretes
i
mes
calines
i em
polletes
des
fetes
en l'in
terior
del
vostre
cor
les teves
cames 
ja no hi
són ?
surpresiu
atac i contra
atac
sub
versiu
no simulat
ningú
no ens veu i 
la nit es tota
plena
d'estels

cap
com un llamp
fugaç
son estrelletes
de cotó
?
jo et veig ara l'in
terior
llavis
de 
molsa i
grèvol
as
piradora de 
som
nis i traicions
in
fidelitats i
cor
cor
ruptes
rutes
in
previstes
que et deixen 
més nua 
ara i
en
cara i més 
im
púdica
felicitat
Són tants 
anys
que ens coneixem
i el mateix
cos
d'una a l'altra
des
de 
l'infància
a travers
d'homes
i platges
són dos amigues
des
de
primària
Mira'm
als ulls 
diu
T'estant
brillant
I molt !
i riuen
juntes
i s'agafen
i re
corden
situacions
ridícules
mofes
i victòries i 
der
rotes
vàries
i ara
és 
al teu davant
i
t'està mirant
I
els dos amics 
de la plaça
en aquell 
dies
de
carrers
estrets
per la part vella
i al passeig del born
i per les rambles
i es
colleres
agafats tots quatre de les mans
i es
perant i
esperant
L'un
pescant i 
l'altre a la
mercant
Mirades
oblíqües
vellut                    s
mai
tan 
as
prosos
rasposos
i
t'han
amat
tant    -  amades
                        i
             amigues-
com 
ara
A ones
sentides 
per l'es
cullera
i
dar
rera
la barra
del bar


i
 a
la mar
un mercant
està ancorant
ara i adés
i ella no ho 
hi és i
ella
no ho
sap 
una barca 
està xorrant i
ella si ho sap 
és l'home
que surt de nit i 
torna a l'en
demà

Hores de nit i 
llevant
a llevant
quan no hi ha trangol
ni mar
i
l'art
puja de cop i sense por
llavors 
es veu l'etern
sabor 
que dona la seguretat i
l'in
mensitat
de mar
o la tranyina
i la
felicitat
corrent
volant
com
es
corrent
se al pis
aquell
que com
partien tots
llavors
a l'almirall ai
xada
germans
i cosins i
man
comunats
tots
per tot el veinat
dies d'orgies
lentes i avorrides
i pre
cocitat
com
partida 
lavabo i sofà
llit i televisor
discos d'abraida i
loureed
i algun perdut
que s'ho ha creugut
xeringues brutes
al llit
corrent
volant
per els vorals d'arena
grisa
i
els xiringuitos
a fer una copa 
de nit
gin
tònics
ben servits
i els peus des
calços i un bany
tot
es
nu
es i
nus
de jove esperit
res
postes i
 pessics
i
ella 
es deixa 
res
seguir
fins
al final
i
ella
es
deixa
in
fluir
som l'amiga 
més
antiga i l'amada
del teu 
mes antic i primer
amic i
amant
que està 
perdut a
dins la mar
per
què ?
per
què ?
perquè
ha volgut
cercar
l'atzar 
perdut
i
s'ha
per
dut
mars 
enllà
qui
sap on 
para
qui
sap on va
anar

des
cobrir
con
fins
dis
tins i el
vas comprendre
                            peròperòperò
                            perquè te'n vas  ?
nous 
horitzons d'altres fronteres
en altres mars

altres
veus i altres 
fars                  el verd i el roig 
de l'es
cullera
que et va ensenyar
en aquells dies que encara ereu
hereus i herois
de l'ultima i la primera 
parella
d'adam i eva
tu i 
     ell 
pescador i 
              tu 
la bella peixatera 
jove i bonica la més 
bonica de tot 
el  mercat central
i amb el delantal 
brut
d'escates i sang i de peix 
blau
et vas fer pregar 
tu sempre tan teva i 
jo ja us veia
in
timar i us
vaig abisar i
us
veu besar
oh quina en
veja !
amb tot el goig 
del primer cop i 
ara
és
ben
aquí amb tu 
al davant
t'està
besant
t'estàs fonent
dins els seu 
aroma a mar
a caracola
de roca 
a garota
de la Clota
L'estàs besant 
tota 
la llengua
per fi 
la tens 
re
corres i 
corres tot
aquell camí
senyalitzat
per una línia
en 
felpada
de maragda i
arangada
fresca
damunt la panxa
Cordó vital

umbilical
Línia de vida
fins el melic 
principi i fi
pre
maternal
i jo
em ric 
pessi
golleig
fins al final
on neix 
la vida i l'amor ?
 i on 
s'hi endinsa 
l'home de per
vida ?
ja l'has vist ?
dius          
diu   m'està creixent, 
ho notes ?
la molsa com s'arronsa i 
el caminet 
com el verdet 
en una ombra
d'estiuet
en plè estiu racó humit
per estar 
a
jupida
tota
l'                        única 
estona
que marca el pit
pàlpit
ungit
entre dona i dona
una ona 
de mar ferotge 
de gorb et porta 
la porta coelli
t'en vas al cel !

allà
al devant
hi ha un 
vaixell
el seu vaixell
està
ancorat
a la fassana litoral
acaba
just
d'arribar
i ningú ho sap
ni tan
sols ell
que allà a
fora es quedarà 
fins que una ordre
disciplinar
de qui sap qui 
de qui sap on 
els deixi entrar a
amarrar 
a dins el port.
Està 
dormint 
al camarot
atrutinat

****

Tots dos
amics tots 
són a mar
i un es diu 
pere i
               l'altre 
pau
i
son
de mar i et deixes 
anar i oblides 
ràpid 
aquell instant 
que ara acabes  
de recordar
mentre la mà 
de l'ara
teva i 
nova amant 
la més gran 
amiga que has tingut mai
t'esta cercant 
aquest mugró que tant i tant 
               acariciat 
              acaronat 
ara estas alletant
ara una mà
 amiga l'està 
ruboritzant
Us heu vist 
tant !
banyant
vos
totes dues
nues 
als orientals
ara fa uns anys
t'estàs en
recordant
mentre
els 
cos
sos 
s'es
tan palpitant
pampeig  bombeig 
de sang
calenta i dits 
ferds
i
uns pescadors 
de canya llarga
estant mirant i
tu no hi penses 
ja m'és 
ben
igual
tant és
no hi 
penso
més
ni
en 
ell
ni 
en 
ella
o
en
tu i 
per tu
anem a casa ?
teva ?
tan és
i ell 
no hi és ?
tan se val 

el pau 
ja ho sap?
el què ?
això
no sé ni
on és 
ni per on va ni
on està
quan tornarà ?

el pere ?
està pescant

elles
no saben 
però que 
que un amic està pescant
i l'altre
amic
està
a
dormit 
en un camarot
de la mercant


a
la mar
que quan s'hi troben botes i ampolles i
llaunes i garrafes i bidons i contenidors i
pals i plàstics  
Vol dir que la mar ens ha tornat tot allò 
que hem llençat
i haurà posat al des
covert tot allò que
hem volgut
posar a covert
deixar covert i amagat
Sempre la mar 
ho descobrirà tot
allò que has tapat i tot
allò que has llençat t'ho
tornarà

Ja 
està
a
llevant
llevant
se 
el sol 
de bon mati
aurora 
clara i 
setí
a llevant 
fàra 
calor  
                         avui                              
                                    amor.....


pensa 
en pere pes
cador  
a
la ciutat
dues noies 
tornen a casa  
pujant escales 
que les durant a un cel 
mai
vist ni mai 
imaginat 
en
cara
ara

La més 
estreta de les es
cales que hi ha oberta dins de la ciutat
tancada Obren la porta  que les durà al zel 
mes intim i més alt que mai fins ara 
hauran volat i es besarant 
com mai  abans s'hauràn
             besat....



                                                           
                                                                            


                                                        




 ella
                                                               li dirà
                                                        sota els llençols 
                                            magadamagadamagadalena
                                                             i l'amiga 
                                                              que l'em
                                                                 braça 
                                                                  xiu
                                                               xiuejant 
                                                           sota el coixí 
                                           contestarà apenes un fil de veu 
                                                   blaumarí i murumurí
                                                            d'escates
                                                           argentades
                                                               maria
                                                    
mariamariamaria.....
      










aDg

barcelona