dissabte, 16 de gener de 2021

les yeux ciel grises verts bleus d'hiver comme . . .

 (  c'est



 Amira



tu vois ?

)

les yeux ciel verts bleus comme....

qui 

fumme 

la cigarette

en

lisant

Katherine 

PancOl



 face 

à

la mer

à

La Goulette

cet 

hiver . Il y à des  surfeurs

sur l'horizon comme

des

moutons

blancs

ou

verds

ou

rouges

sur

cette

mer

d'hiver

et

moi

je

t'attends

comme toujours

en

te

regardant

et lisant

aussi

a PancOl

,

Amira

?

.



Amira et Haditja, 

un

hiver

du

XXE

siècle

a la Goulette








 l'an@nimadegrÀcia


dijous, 14 de gener de 2021

Bellvitge





calitja
d'estiu


dA
-munt 
l'er
mitA
de
santA
mAria
deBell
vitge



arnaudeguerau




estiu
dos
mil
di
8







 


dilluns, 11 de gener de 2021

(*) zăpada cade tăcută

sau /  





                          (*)      el
                                           títol d'
                                          aquest p
                                          -oema qu
                                          -asi visua
                                          l -que vo
                                          l ser tam-
                                          bé un ho
                                          menatge 
                                          a frOst -
                                          és en ro-
                                          manés p
                                         -erquè ta
                                          m
                                          bé neva 
                                          a
                                          Bucarest 
                                          !
                                          i vOl dir 
                                           :                         la neu cau silenciosa 



                                      

diumenge, 10 de gener de 2021

No hi haurà pau ....

, només odien pel fet d'odiar 





There Will Be No Peace....they hate for hate's sake

W.H.Auden







Encara que el bon temps torni a somriure

en els comtats dels teus afectes,

per més que hi tornin els colors, ja la tempesta

t'ha canviat ,mai no oblidaràs 

com la foscor cobria l'esperança,

com el vent ja et predeia la caiguda.


Has de viure amb el teu coneixement.

Darrere, més enllà, fora de tu, n'hi ha d'altres,

en nits d'absències sense lluna que tu ignores,

i ells han sentit parlar de tu,

éssers de gènere i de nombre inconegut,

que no t'estimen.


¿Que els has fet ? ¿Res?

Això no es cap resposta :

acabaràs per creure - ¿Que hi podràs fer ? -

que si, que alguna cosa va ser culpa teva ;

acabaràs desitjant que et somriguin,

i la seva amistat, l'enyoraràs.


No hi haurà pau.

Torna-t'hi, doncs, amb la força que et queda

i amb les trampes tan poc cavalleroses que saps fer

que et quedi clar dins la consciència :

la seva causa si es que entenen cap, no els compte ;

només odien pel fet d'odiar




La traducció del poema 

és

de 

Salvador Oliva

de l'edició

Vint-i-set poemes

Quaderns Crema






Foto 

Gerda Taro

-

fotògrafa de guerra descansant

-

arxiu de 

Robert Capra

arxiu de la Guerra Civil Espanyola




divendres, 8 de gener de 2021

A la Vall d' Àneu

, Verdaguer




       ... com qui, vistos los baixos de la vida
 vol veure-la millor des dels terrats
.


gràcies a ponçpons


arnaudeguerau
                                                            

Oceans


dibuix i versió 

d'un poema 

d'

emilydickinson

d'

arnaudeguerau

dissabte, 19 de desembre de 2020

A cOllserOla






tot llegint a la blanca llum i a 


little women

                                                                                     de la mayalcott 

de 

Louis
       mAy 
       Alcott
       A la blanc
       llum , t'es-
                       cric :                           
        De la vAll
        del'Oreig a la flOrest
                                                a 
       en blaus grocs verds de dona i llum i 
       esclat de la blancallum  de cOllserOl
                                                                          A .  
                                                                                 
                                              




dijous, 17 de desembre de 2020

La pOesiA .

trÍptiC
i

                                                 ci



Ó . 
                  

La 
pO         
                                        e                       tA
siA                                           
és
fem
e
n
in
a



i

hau
ria de
ser
si ja no l'
és
I
mpúdica i pudorosa : al.legre i
honesta :         senzilla i transgressora: I

rreverent  i frívola :  íntima i re
closa 
(cap a dins i en fora )
: oberta i 
comuna . (a) personal i
(in)personal  honesta i atrevida




la 

po

e                                                            

                                                                                                     ) ta

sia


és la més bella i sublim de totes 

les po

e

si            )                                                                                                      



                                                                                                 (                     
tes

es

si                                                                    és 

de




dimecres, 16 de desembre de 2020

I un romanço eivissenc

popular i anònim



















I una barqueta de moros
a Eivissa varen venir,
de tres cases que hi havia
dos ne varen espenyar.
'Naren a can Joan Batle
i hi havia bestiar,
i hi trobaren dos pastores,
les varen encaptivar.
Sa petita quan va veure
va caure i es va esmaiar;
digueren uns amb sos altres:
i aquesta haurà de quedar.
I es més petit va respondre:
i aquesta no quedarà,
si el rei moro ho sabés
mos podria castigar.
Sa petita davall 'xella
i sa grossa per sa mà.
I adiós terres d'Eivissa,
i adiós qui quedarà,
que es moros ja mos n'enduen,
mai més no podrem tornar.
I sa mare les cridava
d'etzevora de la mar.
I mamà no mos crideu
només mos feis turmentar.
I as cap des quaranta dies
a Eivissa varen tornar.
Son pare quan les va veure,
va caure i es va esmaiar
i els va parar la taula
per si volien menjar.
Sa primer paraula que digueren:
i a on és sa mamà.
Menjau, menjau, filles meves,
vostra mare no vendrà
perquè vostra mare ho és,
ho és morta i enterrada,
que es va morir des disgust
de quan voltros vos n'anàreu.



dibuix s'esglésiola

d'arnaudeguerau