dissabte, 20 de gener de 2018

A la recerca de la bona fin ,


                                            
               
     
                   
conti la legenda
que pel camín
que puja de la val al puig
madrona
vora la serra
de collserola i trobaretz

l' arbredelavida

ailà
erasacerdotisa vos dirá la vertat
de
tot
plegat
del

principi e la fin
e
l'origina de la vida




bocín 
del romanç
La vera istòria del falç cavalièr ArmangoldeGolmès

adaptació
d'
AzalaísdeGausacs


imatge 
extreta de l'arxiu fotogràic 
de 
LeilaAmatOrtega

divendres, 19 de gener de 2018

L'angel escur


vola 
                                  des  -
sus                                 

los

bòs          -              
                       ques







d'
Azalaís
de
Gausacs
a
l'
Àngel
Fosc
que
sobre-
vola
els
camps

Sant Gervazy
d'
Aunhac



dilluns, 15 de gener de 2018

Perdonatz las nòstras ofensas





anònim
- a
dedicatòri
- a
trobad
- a
a
la
solap
- a
del
llibre
Pardonnez
nos
offenses
de
Romain
Sardou
en
una
llibreri
-a
del 
carrer
de
Munatner
de
Barcelon
-a

:




'Perdona mi ofensa de regalarte una edición barata, no es reflejo del valor que doy a nuestro amor que es muy grande.

                       Este libro lo leí en castellano y me encantó y 
                              es que al final ...
                                                   Mejor no te revelo la historia 
                                                                                 Besos cielo .

lanònimaDegausacs

dijous, 11 de gener de 2018

Una nit


a

la

Bar cEl   Onet

A



.                     
                                 .
.





hi                                                  
               
                            haurà 
     un                                         
                    
                                           es
                         

 -        clafit


                    
    .
 .                              
                         .
 . 








laBarcelOnetA


lànòniAdeGausAcs

2018


)).. pròxima
ment... ((


dimecres, 10 de gener de 2018

Cossí diguèt la trobairitz


pels 
                                                                     camins del país d'         
                                                                                                                  Oc
                                                   
                                                                                                  
                                                                                                         tu te perdràs          
                                                                                                                                                  Arnaud   '
                                                                                                                  
                              Oc

:
                                                                                                  





        
                  en
aquell llit
mal fet
i mig 
des-
fet,
collit del terra i  trans
 - figurat
en esperit de vi-
nya 
pell i desig ,
aquellanitquehivàremcabra
tottres , a la bòrda
francesa de la llar provençal
de la
po
 - e -
tes
sa
dels
uèlhs brunes
que ens amarava i acollia
quan érem
encara
tot
es
en
reveldia, 
des-
prés de l'àpat tardoral, formatge fos en una terrina antiga
i un vi de la vinya que dies abans, tots tres i alguns més
 havíem escapçat, genolls en terra, mans en talls,
, cabells a l'aire i metxes al fred,
de-
vall
-ant dels Alps més alts, cap a les valls més baixes,
terrasses engroguejades de fullam caigut,
 desficis de vespres al caliu,
passada ja 
la saison  de la Vendôme
anàvem de compres  algun carrefour per 
Gap 
o
environs
muntanyes enllà i jo després en tornar
mig isolat
jagut al sofà
del
rez de chausses
llegint
sense entendre'l  gaire per no dir gens
l'inconexe novel.la
J'irai cracher sour vos tombe,
d'altres  polards 
 I doncs ?  Que us  esparàveu 
No havíem tingut cap consciència de la nostra pròpia efervescència ,
del nostre esperit , de la nostra pell i de la nostra carn ,
del desig i d'aquella  fuga constant , 
que ens reunia  a tots tres en fi ,
en una taula buida amb tres gots de vi, 
fins  després  d'aquella nit,
d'aquell sopar ,
quan ell va pujar dalt  i girant el cap,
tan
sols
un instant,
així com feia ell,
tant bell, fent-
se
l'estret
o
l'interessant
germinat d'amor fraternal,
sensual
com Ives Montand o Jacques Brel  o fins i
tot 
creient-
se 
de vegades
tan genial com un 
Gainsbourg 
tal
qual
així
i tal com va fugir dies abans després de l'accident corrent bosc endins, així,
aquella nit
va pujar sense dir re
i
 va ser llavors,
quan va creuar una mirada amb la germana,

la 
Jo 
mentre ell la mirava
em va besar
 i
va allargar el braç 
damunt la meva mà, mà en mà
em va perdonar
- tot
el passat-
dirgint-
me
més enllà

No em va caldre  endevinar , tot hi ser tant primerenc, que és  el que
ella volia de mi, cap on volien  ' nar, com em volia dir

l'adéu

i
en accent provençal molt meridional,
em va dir, mentre pujàvem les
escales
cap
a la seva
llar


lo 

seu 

fuòc




' le desir nais en lo darrièr sospir



digué la poeta  fent un bes 

a

l'uni      -       vers








adaptació
d'un poema
de
lanònimadegausc
inclòs
o
in
conclós
al poema llarg
les cançons d'amor de quan érem






foto
LeilaAmatOrtega
@LeilaAmat


* Flor de Viento

divendres, 5 de gener de 2018

la fin del desir nais en lo darrièr sospir


La fi del desig naix del darrer sospir



fotografia

Naufragio
de
LeialAmatOrtega

leilaamat



a la recèrca de la bona fin pel poèma long

'las cançons d'amor de quan èrem'

les cançons d'amor de quan érem


aDg

lânònimaDeGaucs

dissabte, 30 de desembre de 2017

Un Conte de Nadal (*)
























En aquest costat del paradís

, que mai no he vist
, m'
imagino
des
d'un taxi
- a torn de nit
per la
               Barcelona humida
 i de solei dia
, tot sentint

l'Easter Oratori de Bach




el Gran Capità
després d'haver amarrat
el Gran Vaixell
en molls gelats
després d'haver pescat
el Bacallà més Gran
mai imaginat
fora
mar enllà 
del fiord 
més gran




en
cel gris plom i
vent de glaç
quan cau el torb i
 la mar ja és fosca
 , el meu amic Arnaldadsson
 - que com tothom  sap vol dir el fill d'Arnald - i  jo l'Arnau
-que vol dir  Arnaldo en italià-
trepitgem ferm
després de dies a dins la mar
.
 Ens espolsem la neu de les botes
, l' escarxa de la pallissa
 - l'olor a peix no se'n va -
i el barret cau del cap
a la mà
-  sirà  de foca o
de balena
 , qui sap
, però tan és de què és
 la maleïda gorra
, pugem doncs
i com us deia
, les escaletes glaçadetes de l'esglesiola
.
Pany de fusta , pom de ferro, obrim el portal i
amb una reverència hipnòtica
entrem a

La Missa del Gall

per sentir el reverent
anunciar l''

Advent
a
                                                                      
                                    

llavors
de
cop
sentim un
Cor

El Cor

i
jo
des 
del darrera
 hi veig

La Llum

en veu de dona anunciadora
cantant l'eternitat
.
.
.
.



dels seus ulls
hi neix
un elf
.
.
.
.



de
color
verd

.


aDg




(*)
Aquest
Conte de Nadal o Nadala 
està dedicada a la meva amiga Hermínia, 
que ha vist el  paradís que jo no he vist, 
ha llegit també allò que jo he llegit


Música
Bach : Easter Oratorio 
Sir John Elliot Gardiner 2013
Soprano : Hannah Morrison, Proms Debut Artist
sublim minut 36

Foto

Seydisfjardakirkja
Islàndia

dimecres, 27 de desembre de 2017

Mujeres que corren con los lobos







nGu

creAció

.
.
.
.
.
.

A                  m
                              Ó       
                     r                         
                                        t  
        
                 i  
  
                                 
          Hist   Ò    ria
                                            Universal
                               del
                                            feminicidi


:





La Madre de la Creación es siempre también la Madre de la Muerte y viceversa . Debido a esta naturaleza dual o doble tarea, el importante trabajo que tenemos por delante es el de aprender a distinguir, entre todo lo que nos rodea , y lo que llevamos dentro, qué tiene que vivir y que tiene qué morir. Nuestra misión es captar el momento más portuno para ambas cosas , para dejar que muera lo que tiene que morir y que viva lo que tiene que vivir '

ClarissAPinkolAEstréS

del libro

Woman Who Run With the  Wohes