diumenge, 24 de setembre de 2017


Si 



t'hagués estimat com                                              
                                                     sempre 
hagués volgut estimar-
te
                                                  i
t'
hagués dit 
                                                   que
qui sap 
que pot-
ser 
que demà 
que ja ho sé 
que no vull 
que avui qui sap si  també t'estimaré o m'estimbaré -
veig que diu el llibre que llegeixc, 
lachutelachutelachute , que vol dir crec : vall
pel cap- de- vall de la vall
 i empedrats i cantosrodados i
rolingsstones
ahir per cert vaig veure el ronwood 



sortint d'un restaurant de l'eixample dret - i
si
do

aburreixen el personal
amb el sitark encatifats
damunt de l'escenari de lareal i 
també de rosers i espines sempre,
com al corpus de sitges i al carrer del perill
i
de venus
i
raspalls
tot
esperant
la paella
al
canmanel
ens prenem
tots
els drymartinys
que ens serveix amb
la parsimònia i l'elegància
que ningú li discuteix
a
la bella madonna
del restaurant
agitanats
els gestos
i
tots naltros
sortim a les palpentes 
martinezdelarosa amunt
migdiades allargades de diumenges i dissabtes i alguns dilluns al pis
piset
que compartim
allà al damunt
de
travessera 
jaurem
i
et
pensaré, 
oh
mugró obert pubis carnós pell de aubarcoc
arena de
tossamar
 com ets i 
no ets
et tinc i
no tinc
véns i te'n vas
                         onades
del malpas
el nostre freu
el matalàs
passat
per aigua

travessa un dia orient rius-i-taulet el rellotge
tacat de sang
 cor suor i carn
que
surt
d'
abaix
i
sembra la terra 
                                            qui sap

                       no sé el perquè ,                                     però             
               
crec 
que me'n vaig,  que m'estic 'nant
                                                                    que m'he  perdut
a
                                                           dins
el teu


                                                 peluix 
.
.
.
.
.









aDg
valldoreix
tardó 
estiu
2017

dilluns, 18 de setembre de 2017

bar


                c3l 
                           ona    
per sant joan 2017



L'arena és arenosa sorra humida i sal que cou la ferida

y




en
un
pis
- o
depar -
tament - 
o
de 
Bar-
cel-
ona, 
per
santjoan
la Chula
Chola
jeu al llit
amb el seu 
- wey ! -
.
 ( calces 
i
calçons
slips
mitges
i
mitjons
re-
cargol
-a
des
res de nou 
)
i


a baix al bar
de la cantonada
:



la chola
cholita
chula
bonita
moldea con tornos
simula jemidos
silueta densa
arenosa marismas
y
pechos
de
ojiba,
mirada
de
rom con canela,
anuncia des
de 
la 
esquinita
enricgranados /rosselló
muntanya/besos,
 empanadas chiles palentines y croquestas
sabrososnas
la Chula
Chola
de
lindas caderas y 
labios moraos
ma diu
apa adéu
perdiu
.



adg


barcelona
eixampla
estiu
2017



dijous, 27 de juliol de 2017



  L'home 
     que 
     Sóc
     aprèn
                                

                        molt
                               a poc 
                               a poc 

     a ser                  
                                                            

                       pare ,  
                       fill i 
                       germà .




arnauDeguerau

Biblioteca
Marta Pessarrodona
de
Mira -Sol

estiu
dos
mil
dis-
set

dimecres, 31 de maig de 2017

Nada

es nada
 y

tot era re
quan
deien entesos i profetes
tot        
 - es
ell        
-es
ajassad
-es
rera les pors,
plenes de nit i dolors, entre les boires i neblines , deien sentit
radionovel.les de la novadona 
Com digues-
me 
com 
t'ho feies 
Y
 Cómo surgió de la nada
en karma,
Laforet
?
Como surgió la mujer,
 Carmen
cómo nació 
la nueva
mujer 





aDg
mira
-
Sol 

primavera
dos-mil
dis
-
set





dijous, 12 de gener de 2017

Eu...



Eu sou a que no mundo anda perdida,
Eu sou a que na vida nâo tem norte,
Sou a irmà do Sonho, e desta sorte
Sou a crucificada... a dolorida ...

Sombra de névoa ténue e esvaecida,
E que o destino amargo, triste e forte,
Impele brutalmente para morte !
Alma de luto sempre incompreendida !...

Sou aquela que passa e ninguém vê...
Sou a que chaman triste sem o ser...
Sou a que chora sem saber porquê...

Sou talvez a visâo que Alguém sonhou,
Alguém que veio ao mundo pra me ver,
E que nunca na vida me encontrou !






Livro de mágoas
Florbela Espanca


foto
Anka Zhuravleva


dimarts, 27 de desembre de 2016

les forneres

de
      la  
                        vall

daurada        





amassen
el pa
d' espigues
d'or




valldoreix

hivern
dos
mil
setze
- a-
disset

aDg


imatge
de
Anka
Zhuravleva

diumenge, 27 de novembre de 2016

TE DARÍA TODO MI CUERPO


entero 
Pero 
no puedo 
Te muestro
todo mi cuerpo
entero 
Pero 
no puedes no puedo
amar
lo 
tocar
lo 
Quiero tu cuerpo entero 
a imagen y semejanza 
de 
ti  

ti  
todo tu sexo abierto en rojo y carmín 
Como alga carnívora 
anémona devoradora 
Que me abduzca 
Que me induzca 
                                                             a ti















armangolDegolmés

aDg



imagen 

dimecres, 16 de novembre de 2016

LONGA NOITE DE PEDRA

CelsoEmilioFerreiro






No meio do caminho tinha una pedra
tinha una pedra no meio do caminho
tinha una pedra
no meio do caminho tinha una pedra .
                                  Carlos Drummond Andrade .




O teito é de pedra .
De pedra son os muros
i as tebras .
De pedra o chan
i as reixas.
As portas,
as cadeas, 
o aire,
as fenestras,
as olladas,
son de pedra.
Os corazós dos homes
que ao lonxe espreitan,
feitos estan
tamén
de pedra .
I eu , morrendo
nesta longa noite
de pedra. 


      


del libro 
Longa noite de pedra 
de Celso Emilio Ferreiro







prá Pau Vil.




divendres, 23 de setembre de 2016

IDOLS



Aleshores, quan jèiem 
abraçats davant la finestra
oberta al pendís d'oliveres (dues
llavors nues dins un fruit que l'estiu
ha badat violent, i que s'omple
d'aire ) no teníem records. érem
el record que tenim ara.érem 
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per la submisa fe de després .

















Teoria dels cossos
Gabriel Ferrater 

imatge
Diana Blok

dijous, 22 de setembre de 2016

AMOR



L'aigua dorm, nua , gelada .
El cel alt, li ha regalat
un gipó blau brodat d'ales.
         L'aigua
vestida i solitària .


Una ovella perduda
        plorava
lluny de la blanca pau
        de llana.
Se mirà dins l'aigua.
Era vidre en somni
la seva ombra d'aire.


La del gipó blau 
cobrí el seu cos
         de llana .
L'una begué l'altra,
i ambdues dins una
          bedaren...




blai bonet . santanyí . mallorca . 1950