dimarts, 30 de setembre de 2014

Que és millor estar amb Tereza o


                            quedar-se sol ?  




   ' L'home no pot saber mai que és el que ha de voler perquè no té més que una vida i no la pot ni comparar amb les seves vides anteriors ni corregir-les amb les posteriors '




milan kundera 
La insostenible lleugeresa del ser
Nesnesitelnálehkost bytí

foto
Juliette Binoche




dijous, 25 de setembre de 2014

A Castell de fels

entre la ginesta i la mar hi ha el cel i la platja i el pinar i el rat penat i l'autovia de Castelldefels i el gat i l'ombra del terrat a la barana del sisè pis fent equilibris felins Entre el cel i el mar hi és tot l'abisme i tu en tu que avui mateix ja m'has deixat Veig el vaixell aquell en que has marxat Dividint l'aigua de mar en dos mitats de Blau i Blanc Sense amor ni cap compassió Coltell pertorbador Cor i vòmit Tall a navalla sagnant de blau i argent de la terrassa estant Jo t'imagino i ja t'enyoro Allà i aquí i allà on fos que vas penetrar-me continuada       ment           la ment i el meu més i últim i més intim instint.Cabronàssss !!! Te'n vas ? Dedicat a tu i per tu En son i vida En son i somni diria Tu tot aroma i pell Suor d'aixella i sexe el teu alè putrefacte Vull que sàpigues Encara que ja passis i no  m'escoltis Allà on siguis fill de puta Que me'l menjava sense dir res Perquè ? Tu i aquell amic tant fastigós com un orangutan D'on el vas treure ? I aquella russa o Ucraïnesa o romanesa  o francesa i l'olor a maduixa i regust a perfum per tot el passadís Oh amor! Resseguia la fina línia entre el desig i l'abúlia Del meu sexe al teu sexe Del roig encès i l'excès I els ulls en blanc i el dolor I l'olor a pixum de gat i home I l'alè i el ferum a tabac i esperma de vainilla i de crocanti als Gelats dels italians d'abaix Bàlsam facial en dèieu i reien les russes o búlgares o les amigues franceses Fent bikinis sempre amb mantega Xisclant absurdes com si algú s'ho pogués creure ! Fingiu No fingiu ens dèieu cridàveu amb la càmera al damunt Fingint vides fictícies Amors fingits Corrent pel corredor Totes magrejant-se Blanques i celestials Diabòliques i angelicals Quan varen arribar als cels de Castelldefels                                                          oh !

Jo i tu
molt lluny
de
Tu
Veient
-me
reflexa
des
al
mirall
Mirant
-nos
penetrant
-nos
Sentint
-nos
i els
udols
i
xiscles
de
gates
en cel 
bufant
com criatures
i
homes i dones
i jo
des
pullada
com
des
fullada
i
sola i 
trista des del balcó
del teu
meu
 ( nostra ?)
apartament
La Sirenita
Curiós
nom
el del puto
apartament
No ?




jo com una ingènua i estúpida adolescent esperant-te desesperant-te de tu tot allò que mai no ens vas saber donar Oh Amor dius que m'he aprimat i  es vera Que ja no tinc aquell culet tant rodonet que tan i tan et va agradar quan em vas conèixer I es vera Que estic als ossos i es vera Que el bar i la carretera m'han desgastat  I es vera mamón !

                                               
Però això 
és tot 
?
I
així
te'n vas
Grandíssim 
cabronàs 
?

    De nit 
sense dir
                 -me 
res
                   més 
Ni un 
trist 
               bes 


!








Si vas ser tu qui em va donar a provar de l'elixir que ara em mor
i em dona vida
Amor








1.



entre el mar i el cel a Castelldefels hi ha la ginesta que arrabassaves de la carretera que pujava a l'apartament i em portaves sense dir res tot tornant del port quan tancava el bar Un petó de bona nit i una flor No ens calia fer l'amor per saber que ens estimàvem No ens calia ser fidels per saber que ens teníem I ara te'n vas ? Bé ja has marxat deixant-me ancorada a terra Al Rat-penat i a l'asfalt impersonal de Port Ginesta I el gasoil del port i els olis i l'escombraries del teu puti club de carretera El contra-mestre mirant-me I els guardes del parking que coi s'han pensat !  Amb el seu somrís burleta Habitacions per hores seguiré ancorada amor fins que el son em venci Ho saps ? M'adormiré somniant en  aquell viatge que ens vàrem m prometre Que tan havíem preparat com si fos el nostre viatge de noces A Punta Cana o a Mèxic Ciutat A Miami platja o a  les Islas Canarias Al Pacha d'Eivissa o ... no ho sé però tan m'era I va ser en un lloc sense lloc Ens uns mil No llocs i en mil 148 hores sense dormir amb les teves pastilletes i totes les teves amiguetes Bisnis bisnis bisnis deies I tan m'era sempre que fos al teu costat abraçats enllaçats mentre volàvem amb el descapotable que et van deixar Venent bevent de discoteca en discoteca d Sant Antoni al Divino en fi







    .....ara m'hi duràs o te'n duràs a l'amigueta que l'altre nit vas conèixer al bar ....












de 
les històries 
de la Ciutat i el Mar
d'
arnaudeguerau
basades i inspirades
en 
Stories from the city , Stories from the sea


PJHarvey



2PAE1rDms-c

















2.



foto
1.

Musses
de
Giovanni Lippari


2.
PjHarvey

dimarts, 23 de setembre de 2014

TIRANA . TIRANË





estarcte
del llibre 

Novembre d'una capital
d'
Ismail Kadare 

escriptor albanès
nat
el
1936

'Nentori i nje Kryegyteri ' 







...'  )              

                   El dia s'havia aixecat. Al cap d'una hora l'Estat Major de la seva unitat es traslladaria gairabé al cor de la capital. A través de les lents van començar a dansar els pendents coberts de ceps despullats, esquitxats de tant en tant d'alguns turbés.?Qui sap quants partisants seran morts avui ?', pensàamb un dolor comprimit, com una bola de neu, al fons d'ell mateix.'Cauran aquí i mallà, a les cruilles i als llocs que ja han estat el teatre d'esdeveniments nacionals, i també als carrerons i a les places on , durant segles, no ha passat res d'important : la gent s'escalfava al sol, badallava, i, al migdia es deien : ' Bon profit !'Sense saber gaire per què, potser pensant en la mort dels seus camarades, després en els vells cants i balades on els ocells sempre moren com si fossin homes, amb un gest gairabé furiós va fer descriure als prismàtics un ample cercle que abraçava la ciutat, però els seus ulls no van veure cap volàtil.
                             Recordà que les cigonyesja no frequentaven les ciutats on es lliurava la batalla, i, mentre les evocava, tornà a pensar en l'escriptor que acabava de su<ícidar-se feia algunes hores. Havia aribat lluny per morir allí, entre ells i, malgrat tot, aquela mort, aquella mort d'un tret, era una altra cosa, radicalment diferent de la ort d'ells, de bocaterrosa, quan la boca s'omple de terra i el cadàverencara pesa més. La mort de l'altreera una mort estranya, una mica abstracta, que tenia per teatre un punt de cel, era comm si hagués pre volada ?Si, si' en aquells moments es recordà de les El.lipsis de les cigonyes ,  era el titol  d'una de les seves obres.Durant uns instants s'imaginà els rengles del front en què els batallons estaven alineats, espatlla contra espatlla, i, llavors, quan ja pensava que s'havia tret del pensament el suïcidi de l'escriptor, es digué : 'Quina mort més solitària'.









fotos

Gavra Mandil i Refik Veseli

membres d'una família jueva alabanes 
després de lalliberament
de
Tirana 
1944



'No hi ha cap rastre de discriminació contra els jueus a Albània. Aquest és un d'aquells rars casos de països eurpeus, en el que no existeixen prejudicis, ni odis religiosos, tot i que els seus habitants estan dividits en tres religions'

l'embaixador nord-
americà
a
 Albània
Hermann Bernstein 
el 
1934

diumenge, 21 de setembre de 2014

Cap de fibló

                                  

 a

                                          dins

(


Na 
Marga
               lidò 
fa un cap
                fico 
mentre  jèim 
damunt s'embar
                          ca
I
les
 dues
       Cata
             lines,
                      la grossa i
                                               la prima 
miren de re
                          filó 

L'una , rústega i feréstega Olivar de Banyalbufar S'altra,  rossa,  blanca i esponja de mar viu davant del Lluís Sitjar, i l'amiga ( ai l'amiga de la Soledat, o dels Heroes de Manacor ) d'ulls  petxines i eriçons de mar, espurnes d'estrelletes  negres al fons del mar On  t'has banyat avui, Lina ? A la platgeta de La Caleta de la Creueta de Jaume primer el Conqueridor ? Te banyaràs amb noltros ? Te tiraràs dins s'aigua sense el banayador ?  O ens negarem dins es verdet des teu escat ? I quan l'embat s'hagi llevat genegarem amb  es Vaurient des teu papà I ens  beurem unes cerveses fent manetes darrera Les Malgrat amb es capell banyat d'aigo de mar Que fa bon temps i la mar està com un plat  Durem pà i sardina d'esquer i tira tira farem la fluixa des d'es Toro fins el Cap LLamp Blau i groc a l'horitzó Calitxa blanca Que fa calor i una gota de suor t'està lliscant coll avall Camp de blat i borrissol Quan tomarem les ametles de sa teva Possessió ? Te fas rogar Catalina ! Mentre els dos germans, l'un nom com un rei Borbó i s'altre com el  nostre rei més conqueridor  T'esquiten i crides Salten i saltes Se tiren Te tiren Se'n riuen i riuen T'enfades i mires i llencen dins s'aigo la pussa ridícula de la veina El canet de donya Maria Que crida i xiscla i remuga com un infant I totes se'n riuen menys tu Catalina Que mires Me mires suspires i aspires Te tires i nedes Te mir com  busseges i esquites els peus com unes aletes de tauró Surgeixes del fons com una sirena  i puges  le roques com una princesa T'estires i mires el Sol que sol t'enlluerna la cara Els ulls te fan pampallugues i als llavis la ganyota d'atlota múrria abans de sortir al vall de la Festa Major Vols que hi pugem amb es motorino-vespino i anirem pel camí vell de Bunyola  No me diguis que no ! Alfàbraga i prèssec Olor a mandarina Que m'has de dir ? I mos aturarem a collir mores de s'esbartzer T'enllaçaré amb els  braços Pantejant cediràs Color d'atzavara De fusta i de mel  Mos aturarem per es camí ? I els llavis son  dues tomatigues a   dins una roca Hi han vist una morena  Ai quina por ! Un homo la treu l'estira pe'n terra de s' embarcador Totes se lleven per mirar la serp que no riu Panteja morint  El  teu  pare, sever ja vé,  i te crida                                                                                                                                                                         Cati, la nina !


Algun dia t'ho hauria de dir 
                             
                                         
  Que una espinada Cal fred de setembre
                                                        record
des 
                                                                         de Pelaires  
                                                                           
                                                              fins
 a
                                                                                  la Campsa
                                                     mentre el Correu
                            s'en va
                                                                                   l' olor de metzina i benzina 
Record del fonoll
marí
                en mig d'un camí 
                                         baixant de Capdellà
molt més enllà 
a
Galilea
 veient 
el mar i el vent 
i una mà
que m'estira, 
                                                                                                           

                                                                                    
                             


                                       
ja t'ho escriuré en una carta  : 


com un
                       gat 
                           enganat 
                                         me mires 
i
amb ulls de moix 
es
                                                     barat 
-
mai t'he vist aquest 
( som
riure


 me dius
                         
llampec d' horitzó 
                                                                         
                               
                                                                                            
                  
un trò

entre la Platja Gran i
es Caló
ràfegues càlides i un eriçó
hamaques disperses
d'arena i protector



mos
 besa'm

!
? 




re
corre


com 

cap de fiblò  




fins

 el


teu                                                                                               meu



ventre







                                                 

 )



                                                                                                                                    la 





Mar                      







A la Cati .Q., la Cati .L 
i   els Germans
Cabot






          
dibuix
os

variants i originals
de

cap de fibló dins la mar 
el teu Sexe




                  

*



aDg



*


estiu

dos mil
quatorze

dijous, 18 de setembre de 2014

Selva d'Amor

de 
Sibilla Aleramo

Alessandria 1876  Roma 1960

















Tres poemes



A CIELI MARINI 

A cieli marini somigli
Eramo nei tuoi capelli te mie dita
come vene d'azurro fra cirri biondi
A cieli marini somigli....



A cels marins t'assembles.
Eren els meus dits en els teus cabells
com venes blavenques entre núvols rossos.
A cels marins t'assembles...





ERA IL TUO RISO


Era il tuo riso
fuggente
come il lucido raso delle acque....



Era el teu riure
fugaç
com el lluent setí de les aigues...


COME I FLUTI MARINI


Certesa  alle mie vene di gioia,
notte attesa di bacisenza parole,
sille mie membra
tacito scorrere di bacci notturni
dolci come i flutti marini
un tempo 
intorno al mio corpo adolescente



En les meves venes , certesa de joia,
anhelada nit de petons sense paraules,
damunt els meus membres
callat lliscar de petons nocturns
dolços com les ones marines
en altre temps
a l'entorn del meu cos adolescent....




*



Edicions 62

Els Llibres de l'Escorpí
Poesia

traducció
Neus Sàez i Carlos Vitale

Barcelona
1987



dimecres, 17 de setembre de 2014

Quinta copla marinera ( y Alegrías

por            
un 
a             
 mor 
sin            
- cero.




Quisiera en
  - contrar
donde amarrar 
mi cuerpo
entero. Y sería 
así de sencillo :

Yo reposaría 
dentro de ti por completo. 
Y por supuesto 
no diría más que la palabra 
Amor. 
Y por supuesto 
Azul intenso 
Y por sincero  
Blanco de puerto 
por amor 
te diría :


Tu eres mi mar abierto 
mi mundo entero mi reposo y 
mi único puerto 
Y  por supuesto, 
mi amor completo






alegrías
y
un bulerías
de

El Torta







Colores Morenos 
Juan Moneo 









tercera copla des del mar de Alborán



( y ustedes se preguntaran....


Veo y a veces
miro, como pasan 
las nubes encima mío.

Miro y no veo
más que cielo gris.
Gaviota gris ( como rata

voladora)  encima
de mi mar y he dicho
mi mar  porque me abraza 

me acompaña  
siempre ( gris de Alborán ) 
después que el mar de Levante

levante mi ánimo .
sin saber muy bien el
porqué, seguiré y seguiré 

                         hacia el mar
sin andar.






marina del este.
Granada
mar de Alborán
junio 1998

Sg.