dimecres, 27 de febrer de 2013

sense títol

gràcies per tot



.... els carrers molls per la pluja que durant una estona havia caigut intensament a la ciutat Les gotes que una a una anaven gemegant pels vidres de les botigues Les llums dels cotxes borroses entre la humitat de l'ambient Però els sorois de la ciutat segueixen com sempre i  la gent córrer com cada dia i els rellotges es mouen  I la gent ens ignora com cada dia Ningú no en sap res Ni mai en sabrà res Però nosaltres serem sempre els mateixos i per jo ara ja ha estat... una etapa....difícil d'oblidar....t'estimo tant.....que no    puc més que deixar buida  ....                             la pag.        està lluny de tu és està sol. 




*

la trans
cripció literal
tal qual  
està
va 
escrita al darrera d'aquesta foto
de la 
Sc.
en una
castenyada de l'escola
o
 karmesse


barcelona
1979/80
*

adG





diumenge, 24 de febrer de 2013

de maó a s'aucanada i



entre el cel  i 
el mar hi ets tota 
tu

des
prés
de
travessar l'illa de l'aire i puntaprima,
en vent fresquet de nord
ja en mig 
del canal 
de
menorca 
en 
embat as
soleiat
i
vent
rolant
de
gregal  a mig
jorn
cel
orfa
de núvols 
en cotó blanc i línia 
transversal
de
rutes d'avions cels
estivals
re
noè
distant i 
veient  tant 
d'artutx
com farrutx,
ajagut a la xarxa de proa 
SOL
tot nu
prenent 
del sol i el vent
tota
la força
i
l'energia
necessària  Sota el sol 
damunt la mar blavablavablava
Vaig 
re
cordar 
nits en
solitari 
( S )
de
passió
i
amor
(S)
en una pensió 
TU I JO
navegant 
tempestes i embats
pel teu cos
i
entre
llaçats
i amb brumes i es
cumes i olors i remors
que deixaven 
els
cos
sos
tot
S 
sol 
S
amant-
                       (nos ) 
              te
de
nou
damunt
la mar
damunt
la xarxa i sota el cel 
tot l'univers 
clos
nu
i
as
sol
eiat
jo i tu
sense temps ni espai i 
tot ara i aquí 
en un cos
tot sol 
entre la mar i el cel
tota nua
i un dofí i esquitx a sal que cou i et mira 
els
vents
foragitats
en
vendavals
huracanats
i calma i calma
total
enblanquinada
tu i jo 
fins a la matinada i l'in
finit
d'aquell
llit tant gran i tant petit al
hora 
llavors un 
remor a motor
a Ro-
ro i 
un caramull de veus damunt del ferry
sorgits del més fons del prufonds inferns
marins 
en
creuant-
se
a la meva ruta 
de
mar i tu
Em saludaven 
embadalits
com a babaus
en
rient-
se i 
mans enlaire
fotografiaven 
l'espectacle
d'el
home
erectus.
Del meu cos 
erecte
De
la meva passió 
entre 
el mar i el cel 
on
hi erets tota 
tu
en blanc
foragitant-
me
per damunt 
del meu cos
la 
font en blanc caient 
damunt
la 
mar en blau i 
l'embat i les mans i
tot just 
quan el ferry carregat d'alemanys i alemanyes 
em creuaven la ruta i la mirada i 
fotografiaven 
el meu estat
nu i erecte
damunt la mar
l'univers tot
Vaig tenir un esclat 
de 
llum
llum
nós
re
cord
:


entre el mar i el cel

hi ets tota tu




*

aDg


*

mallorca
1997






UN CRIT !

 entre la revolta i la revolució 





La revolta ja no calmara 
les nostres ànsies d'aire nou, 
les nostres necessitats d' aigua clara. 
Ja no no en tindrem  prou 
en una revolta més o manco 
precipitada, més o manco espontània . No,  
ja no saciarem així la necessitat de justícia i pau, 
que l'esperit ens demana. No, 
ja no oblidarem tots els mals comesos.  Ara 
ja no en tenim prou en quatre batalles, mal per
dudes.         No !  Volem més ! 
Necessitem molt i  molt més 
que una revolta més.
Ara ja volem 



 LA REVOLUCIÓ




Una revolució com les que fa anys els avantpassats van fer cap girar totes les balances de la humanitat. De l'esclavitud a les desigualtats. Des de manchester a chicago. De santpetesburg a leningrado. Des de la bastilla a la sorbona. De pretòria fins a sowetto. I de mombassa a kinshassa. I del carrer Gran de Gràcia a Hostafranchs. De Sants a Santandreu. Del Poblenou a la Sagrera i del Cam de l'Arpa fins a les Rambles de les flors i els estudiants on va quedar per acabar la nostra revolta, un dies de maig del trenta set.  No! 
Tornem de nou a destruir  privilegis, removent ciments, derruint les portes dels gran palaus, amb sang inclosa si cal. Desequilibrant per fi, l'injust  destí universal.    Si ! 
Una revolució com les d'abans,  que s'ho endugui tot per en davant, i  l'aire i l'aire i l'aire nou i, la ira i la ira, a colps tan necessària, ens ajudarà i  ens hi durà, ja ho veureu ! Amb perill inclòs el desconegut vertigen i precipicis d'alegria insensata i la tremolor també, de la novetat de l'aire i, els neguits de l'incert futur i la glòria i la ràbia i l'esclat i les super noves noves, totes estel.lades de constal.lacions incloses i del no saber que serà demà i el tot ben nounounou però, de debò, que s'ho en dugui tot! 
Tot
el que hem deixat ! 

I
amb perill
         in
clós 
d'es
clou
re'ns 
         a 
tot
         es ! 
De
devorar 
el
           e
fill
           es 
i
les 
sev
           es 
mares i 
de
fins i tot 
       a tot
es 
         nos
altres 
inclos
           es.  Però 
si us plau 
no ens 
deixe
'm
res 
per 
fer 
quan albirem el cim no ens oblidem de derruir allò
que ens han legat de l'antic passat  No ! 
No 
deixem  
res 
per 
fer. Ni
a mig
fer ni 
des
fer. No
més 
em
US
demano 
això :  que ens ho en duguem tot del que ja és passat això 
aire i ira i la lira i l'aire 
tot
a
no
va 
nou
nous correntíns  d'aigua cristal.lina, 
com aquells que han pessigat la pell , 
de tan freds com son com a Puntaprima i 
manatials i gorgs en riuades noves,
com a nous diluvis, davallant les aigües de les muntanyes més altes,
que mai no haurem vist ! 
S'enduran fangars que crèiem re
closos a la nostra es
corça.

No,  
ja no vull 
no
més
una 
re
volta
més
Ara 
ja volem 


LA REVOLUCIÓ



que s'ho en
dugui 
tot
per
què 
ja mai més 
res més 
torni a
ser com ha estat fins
 ARA
!

dedicat també a les lluitadores
anònimes
per la terra
lliure !



*

aDg
valldoreix
païsoscatalans
mar mediterrània


dissabte, 23 de febrer de 2013

Sol Cec / Itij aderyal de Salem Zenia

dos
Poemes d'amor i de lluita
Isefra n tayri d yimenyi




POESIA AMAZIC



(1)



(....) La poesia  de Salem és com el crit  que dissuadeix el lladre, un crit  que dissuadeix el lladre, un crit de defensa per preservar la dignitat humana però alhora el crit de por  de l'ésser anorreat.Els mots de la revolta i d'un futur millor travessen les lletres del text com la brisa que desvetlla els guaites tot i estar esgotats per al duresa de la vetlla. Tota la composició poètica de Salem és ritmada pel moviment del revoltat i per la esperança del savi. (...)
(2)



poemes
de
lluita/Imenyi


Jo i la paraula
Nekk d wawal



Aquell dia ens vam trobar,
Cor meu.
T'havies revestit d'esperança.
El camí era tan llarg
que m'havies dit :' sóc la paraula
ben blanca i immaculada'.
El pensament s'enderia
en somnis d'un enbogit
que no arriben a magar
la misèria d'una vida.
Jo i la paraula naixem
i caminem enllaçats.




Ass-nni nekk yid-k nemlal
ay Ul
Tesburred-d asirem de axellal
abrid idul
Tennid-i nekk d awal
d azedgan melul
Dwallay yettnawal
tirga n umehbul
Tid-ak ur neddal
yir turdet nennul
Nekk de wawal nettlal
akken i nettemtuttul 


poemes
d'
Amor/Tayri



Hivern
Tagrest



Jo voldria només un dia sol d'estiu
i a la resta, en ple hivern,
l'escalf del teu foc viu.

El meu tió espurneja
i crema de desig
alçant-se cap al cel.

Retrunyen les muntanyes , presagi de tempestes,
els núvols ja cedeixen,
raja aigua dins el foc.


A wi yufan azyal yin wass
Tagrest yal ass
Azizen di tkamunt-im

Asafu-inu ireques
Yeknef yeqlelles
Yezzernenni yer tegnaw

Termeg adrar inedder
Asugna-m yesfer
Kkren waman di tmessi


traducció i adaptació de l'amazic
Carles Castellanos amb la col.laboració de Jamal Saghraoui i Salem Zenia





L'amazic


L'amazic ( o tamazzigh, o berber ) és la llengua autòctona del nord d''Africa, pròpia d'uns vint milions de parlants repartits entre Algèria, Egipte, Líbia, Marroc i Tunísia.

L'expansió de l'islamisme i l'arabització dels països del nord d'Àfrica, sumada a la manca de tradició escrita de l'amazic , és la principal responsable del retrocés d'aquesta llengua mil.lenària.

Durant la segona meitat del segle XX, escriptors com Salem Zenia van iniciar la recuperació de l'amazic com a llengua literària, coincidint amb la recuperació de la consciència com a poble dels amazics.

L'amazic es pot escriure en tres alfabets diferents: el tiffinagh, l'arab o el llatí.El conreu literari de l'amazic acostuma a privilegiar l'alfabet llatí.

Aproximadament unes tres quartes parts dels magrebins que viuen a Catalunya tenen l'amazic, i no pas l'àrab, com a llengua materna.

Salel Zenia escriu la variant cabilenca, pròpia del nord-est d'Algèria. Els amazics d'Algèria continuen encara una lluita de segles contra la imposició lingüística ( àrab ) i religiosa ( islàmica ) i pel reconeixament de la seva identitat.








Salem Zenia, poeta i novel.lista en llengua berber, amazic.
Va néixer el 26 de setembre del 1962 a Frèha (Tizi-Ouzou ) a la regió algeriana de la Cabíl.lia.Fundador del diari Racines/Izuran, quinsenari bilingüe francès/amazic orientat ala promoció de la literatura i cultura berber.
Ha publicat a més els poemaris Les rêves de Ydir/Tirga n Yidir (1993) i Printemps/Tifeswin (2004) i les novel.les Tafrara (1995) i Iyil d wefru (2003).
Actualment és acollit pel PENCatalà i resideix a Barcelona.










Tot 
està
extret
 del llibre 
Sol cec 
de 
 accent/editorial
Barcelona
2008


(1)
la imatge
primera és d'un guarniment
amazic
extreta de la pàgina web
de la casa amaziga de Barcelona
www.casaamaziga.cat

(2)
text extret del próleg
del
llibre
per Mohand-Akli-Salhi
Doctor en literatura amaziga
Universitat M.Mammeri de Tizi-Ouzou

divendres, 22 de febrer de 2013

Saniya Saleh. deux poèmes .

Damas
la plus ancienne ville du monde


Qui habite un trous dans le vent 


Qui habite un trous dans le vent:
le bourreuau ou la victime ?
le Bleu de la lampe ou la victime
des coups de fouet ?
L'obscurité rancunière règne là-bas.
Et le procoureures muni de sanctions arrive.
Qui oserait encore de cahnter et danser ?
Enterrons donc nos os dans la terre
Sous les sceau de confiance.
Mais est-ce que le sable nous trahirait ?

......................



Pensées silencieuses


Les roses son noires dans l'exile
L'aigle et un monstre
et la foret un embouscade
C'est un vain qu'une bouche effleure une otre bouche.
(...) quelqu'un  va tirer sur ma memoire.
Elle se tient debout dans le vent.
Maitre,
je viens examiner avec vos gardes et les chiens de vos jardins
La question de la faim en dans laquelle je demeure.
Et de l'humiliation dont je me covre
Et dee la stature dont j'ai dû me séparer.
Je viens me plaindre du lierre dun rêve réster sans fruits
et du mâle des roses qui  à offensé sa femmelle
Et de l'âbime du fond  du quelle les soldats me guettent.
(...) Lorsque j'ai  parlé à Dieu
Ma voix fut déniée et la porte claquée.
(... ) Un e queue me poussa soudain entre les jambes
et je chutais vers les mondes souterrains.
(...) De la rouilles s'acumulles sous mes cils/ Isolement
Et arsenic de l'exil.
(...) Dans la solitude, j'ai pleuré et tremblé
comme si le tonerre secouaits mes articulations
et la poussière de ma solitude a chanté
tel un oiseau sur les branches
et malgré ce la tu ne reconnais pas
ma légitimité.
Ô solitude,
Ô solitude qui emprunte les apparences
de la liberté.
(...) Le fontaines des ma salive se son assechées
apres que les Perse , les Mongols, les Turcs, les étrangers de Babel et
les Nabatéens si soient désaltéré.

Voilà pourquoi je ne peux plus cracher sur une époque
qui brise par la victoire et par la défaite.


Traduit de l'arab par Ritta Badoura
L'Orient Littéraire




Saniya Saleh, figure discrete mais majeure de la poésie syrienne du siécle dernier, est née à Misyaf, dans le nord de la Syrie, en 1935.Elle à contribué au renouveau de la poésie modern arab, tout d'abord par sa participation active au magazine d'avant-garde Mawaqif et à la reveu Shi'r. ... (....) .. elle a su néanmoins développer une voie originale, publiant divers ouvrages de poésie, un receuillesde nouvelles ainsi que des essais. Saniya Saleh , rongée par les cancer, meurt en 1985, laissant une oeuvre éminemment singulière  dont les intonations fémminines, la fantasmatique imaginaire, la force du propos et la délicatesse stylistique son uniques

L'Orient littéraire /L'OrientLe Jour 2012/10


dijous, 21 de febrer de 2013

pre/ ludi pre/ lúdic

....més
que un cant
coral,
que ja no val,

vol ser
un rap
mud
que en-
cara no 
pud

o

una
sinfonia
sen-
se
har-
monia

o

una
fuga
sen-
se fi
De
tots
els que no
vàrem sortir
de la teranyina
vital
de la bar-
cel-
ona
pre-
diluvial

Com un con-
cert,
no sé si cert
o
sen-
se
en-
cert,
si
més 
no
si
que
em
surt
del plà de l'os
de l'os
del moll-
que no fos
que us
penséssiu
que
l'he
près
( me l'he a-
près )
del
plà de la boqueria

Com un miró
més
que jo em cregués
Jo 
te l'he dedicat
delicat,
- qui ho diria ! -
volia 
ser jo
quan preníem 
cervesa
fina 
amb es-
cuma i mes-
calina
Jo
l'he cuinat i
amarinat,
amatent
 i
atent
com
qui es
pera
es-
perbat 
a
la terrassa
d'un bar
massa famós
per ser-
hi 
in
clós-
Fos 
qui 
fos
el que 
hi 
fos
fossi-
litzat
volatilitzat 
de tan 
en tan 
de tan 
esperar
d'amagat i espentat,
orinant
o
pensant
en
l'ines
perat 
de
qual
se
vol
situació
o
novetat
i
no haber
d'anar
mai més 
a
passejar
pel no-
res
com qui
res

Així
era
com era
quan hi
era,

Asegut
abatut
bevent
-me
veient
-me
passar
sense
més
l'infinita
des
filada
de
vanitats

So-
terrat
sota 
la barra del bar
et vaig veure arribar
un dia
d'aquells
im
previstos
Som-
rient
o
a
contra-
cor
com 
el re-
cord
d'un dolç
petó a 
l'es
cullera

quan hi era

Així és 
com jo 
ho re-
cord
Com 
tot d'un cop
vas aparèixer
clara i concisa
precisa
- vull dir en el precís 
moment -
davant la boqueria 
després d'una nit de loqueria
I
ara
te'l ofereixo jo
uns quans anys més tard
d'aquella nit 
en que em vaig quedar ben adormit
per primer cop
damunt el teu pit -
vull dir els teus pits -
i
pel matí 
et vaig oferir
de nou una cervesa,  teresa
i
tu em vas fer que no i
jo
que què poc t'en-
tenia 
en-
cara !
-
i
ara!
-
vaig in-
sistir fins l'in-
finit

però
no vols beure amb mi 
fins 
finir.......





aDg
barcelona
anys noranta