El meu amic i jo ,
compartim onades d'herba púrpura
en la distància .
un haikú d'estiu
per en
Pau
.
diumenge, 30 de juliol del 2023
dijous, 20 de juliol del 2023
Llegir i escriure
està mal vist. (i
encara
més
si
a més
a més
escrius
per
a
no
res
per-
què
ningú
no
et
llegeix
i
no
rendeix
)
Si algú et pregunta un dia, i tu ,
que fas últimament ?
I li contestes, Doncs llegir.
Pensarà , quin dropo està fet aquest !
Llavors encuriosit , preguntarà ,
Només llegir?
I és llavors que quan tu li contestes,
No, també escric ,
un poc de tan en tan o
una mica cada dia,
ell mateix pensarà :
quin pedant està fet !.
dimecres, 19 de juliol del 2023
Un tarda d'estiu
Avui ha tornat l'oreig de mitja tarda .
Després de dos dies de quietud. De calor estantissa .
No sé quan m'acabaré el llibre d'en Tanizaki ,
ni tampoc sé encara si a la Iukiko -la tercera i
més enigmàtica per mi, de les germanes- per fi
li trobaran marit. Però tan m'és . Perquè és un plaer
viatjar a través de la seva ploma per l'interior del Japó
- passar una nit al riu, a Gifu , prop de Nagoya,
caçant cuques de llum amb la família Makioka ,
gronxant-me a l'hamaca del jardí de Vallroreix
dissabte, 15 de juliol del 2023
ELS DIES
Floreixen i moren els dies ,
deixant-nos tristesa només.
De nits estrellades omplies
un temps, el teu cor, en excés,
or pàl.lid de vespres collies
com flors per a íntims vergers.
Bellesa del món posseïda,
segura, feliç veritat,
perduda tot just assolida,
anhel de conèixer una vida
més pura , més alta, callat
misteri del cor, aleshores :
tot minva , tot mor, calcigat
pel ritme feixuc de les hores.
Passem fent adéus cap enrera :
allò que hem tingut un moment
es perd en la inútil carrera ;
sols queda un record i un lament.
Passem com l'encesa primera
de l'alba, com fressa de vent.
Les Hores retrobades
Joan Vinyoli
divendres, 14 de juliol del 2023
Dolça Franca :
Juliol : Tour :
Vinya : cel
- i aire-
clar .
I
uns
ciclistes pujant suant entre la
gernació de banderes i els xiulets
les rampes de le Grand Collombier
el catorze de julliet
Dues llums :
una
un
reflex
res-
plendent
rera
les persianes
obertes
al cel
de la nit d'estiu
d'un televisor. L'altre :
a
fora
, sota
el cel
de la plena nit
plena d'estels
, amagada
rera
les fulles
verdes
que l'oreig de
tarda
a
escampat
pel jardí
del passeig hortènsia
, la verda llum
d'una cuca de llum . I
les gosses borden i
el gat miola i
el silenci es romp :
algú baixa
carrer
a
vall
.
Una nit d'estiu
valldoreix
diumenge, 9 de juliol del 2023
dissabte, 1 de juliol del 2023
HAPPY FEW
Joan Vinyoli
tot és ara i res
Va caure el llamp. Després em vaig alçar
no veient res, palpant formes cremades,
esgavellat, i tu prop meu llampada
també , va decidir
l'últim retorn
des de la roja casa aturonada
fins a la cas negra en mig de l'erm.
No era llarg, però calia
fer-lo per mar, vull dir que separava.
Ens embarcàrem a les roques
en un llagut.
El vell, a popa,
prengué el timó. Les dents corcades, flac,
amb ulls petits mirava llunyanies
sense dir res.
I vam salpar. Tu i jo
molt arraulits, a proa, vàrem veure
les ones fer-se grosses i , bullint,
amuntegar-se negres fins al punt
que l'horitzó no es veia.
Consiràvem
la fosca travessia, l'atziac final :
dir-nos adéu, trencar-nos. acabar
sense esperança.
Però confiats
en el que de nosaltres, amarant-nos,
havíem fet. Encar vivíem
sobrepassats per una
força més gran , com una tramuntana
que em doblegués.
Culpables ? Innocents de tanta
vida viscuda ?
Són aquestes coses
les que esbaladren els feliços pocs
no destruint-los-. Però els forts hi cremen
de totes totes, sens deixar ni cendres,
o solament un rastre
vague de fum perdent-se en l'aire groc.
Joan Vinyoli
Poesia Completa
Empúries Editorial
Subscriure's a:
Missatges (Atom)