diumenge, 30 d’agost de 2015

vàrem


anar menjant aquell pollastre a l'as de l'eixample i algunes patates braves i les olivetes i el vodka del kitziguirstan o com coi es digui i platicamos amor de les ventures i desventures dels demés i d'altres  a més a més de molts d'altres que havien sortit i assortit la nostra vida i d'altres també i moltes cerveses després quan el sol ja queia i no calia el coi de para-sol que algun dia hauríem comprat en algun magatzem en suspensió de pagaments d'algun polígon oblidat del vallès occidental o oriental i després d'algun glop de cervesa més que haguéssim près demés i sense més per-
                                             què                            coi de dia 
                                                                coi de vida i que coi ! 
les olivetes també el pollastre a l'as i les ciagarretes i si tu vols algun vadall que fos el detonant del 
                                                         tot           perquè 
                                                         tot
                                                              es ens adonéssim per fi 
                                                                                      que a la fi                                             no hi ha                                               més               .                           i  què                                               tot i així
                                                                                mai 
no hi ha
                                                                                                   
fi
                                                                                                        
                                                                                                      
a
-                                                                         
            nal
           


                                                                                                    
  .
                                                                                                                

                                  
aDg
                                 
 valldoreix





dimarts, 25 d’agost de 2015

MÈXIC

i l'exili català


...)     

Jo he estat sempre un immigrant, foraster
en un país que no tenia obligació de fer espforços per comprendre'm: l'obligat a esforçar-me era jo, i, si no ho vaig aconseguir , meva fou la culpa. Hi vaig arribar que el país aquell no em necessitava per a res, i a mi, en canvi, em feia molta falta que m'obrís les portes.
Els comptes que s'han fet després, de si el país va obtenir beneficis amb la meva presència  (vull dir la ''nostra'', la dels refugiats en general ) no serveixen de gran cosa. La meva opinió és quie el país hauria fet igualment el seu camí sense nosaltres, però tampoc no el vam entrebancar. I si en algun aspecte vàrem significar  un ajut , ja ens tocava ben bé fer-ho , no seria gens correcte  de voler passar-los factura.
             Penso que la qüestió és molt senzilla. Quan algú ha d'abandonar la seva terra per qualsevol causa i en troba una altra que li sembla més convenient per a viure-hi, no més te dues opcions raonables : quedar-s'hi del tot , amb cos i ànima, o anar-se'n amb el seu enyorament a coll, tornar acasa si és que la nova li resulta incòmoda per a l'esperit. Voler convertir-se en un activista permanent de la nostàlgia és un mal negoci que aboca a balanços desoladors.                  
 (....




 . Mèxic és un país gran , en molts sentits .


Pere Calders 
a
l'introducció 
de 
L'ombra de l'atzavara 

Foto
nA 
Rosa ArtíS en Pere Calders  a  Mèxic 1944


per
 la família Robert

aDg

diumenge, 16 d’agost de 2015

                        
t
e
d
                   è                   
       
ú m
                                                             




no me demaneu  raons, no vull ser més
 que un bon conhort de la princesa teresa .





d
a
d
g
     é      
a
t
r
t
               é                



vall
d              or
e
i
x

dos
                    mil
quin
                   ze

dimecres, 5 d’agost de 2015

Islandia

                                            O  les 3 trobades còsmiques 
                                                                              



















                                   Fisher & Spassky, 
'el match del segle' a Reikiavik ,
juliol / agost del 1972




1.
primera saga d'Arnaldsson 

Arrepenjat  en  un  portal
nou de nou de la rambla, 
l' Arnaldsson ....               glopeja cervesa . 
Ros estandart d'una vella saga islandesa,
viu en l'anonimat  mediterrà 
de la ciutat meridional  i antiga 
                                             capital marinera ......
Una dona molt bella,  
entra al seu portal i el veu,
el mira el saluda es donen la mà i el besa i
l'azalaís des del balcó de la pensió del davant,
cantonada carrer guàrdia amb el nou,  
el veu se'l mira  i pensa ...
el meu marineret ros 
tenia més bona planta ,  però el colomí el molt cabró 
se me'n va nar 
va volar...

mentre fa una pipada al cigarret 
marca de la casa,  de la casa del replà
on s'està,  on encara fa , o ho intenta ,
                             alguna xarrupadeta.
Llavors el viking alça el braç i la vellaazalaís 
veu com un taxi s'atura , el viking
espigat , llença el got a l'asfalt i es perd en prespectiva,
primer un peu un braç el cap i l'altre peu  i 
desapareix tot dins del cotxe negre i groc
Au Bés !....quin xaval ! 
Quin home més fermós més alt més ben plantat ! 
Si ara jo tingués edat
ja me l'hauria tirat !


Bon dia diu el taxista;
Bonnndia Amik
diu el vikink
amb el Katalanesc 
del nord enllà com el bacallà 
Cap on va ? -
Puji tot el paral.lel fins al final
D'on sou amic ? si no és molt demanar
- diu tot intrigat el senyor taxista,
barceloni migcatalà migcastella 
o murcià o mig gallec bes a saver però això si 
alopècic i de mitjana edat-
Sovc Islandès  Ohhh reacciona el xofer, 
doncs parles molt bé el català amic !
Norrmal , Kompany
visc aqui desde fa tres mezsoosss ja,  i tinc 
xicota  catalana hahahahaha .
Açò es bo, açò és bo  
Zsi i ara vaich a la França Xica 
que tinc cita amb una xica , ahhahahahaah !

diu en català del  bacallà i no va dir rès ; 
















continuarà.....