de l'escalfor que hi deixa el meu alè
el meu dibuix ja hi ha quedat gravat,
per bé que sembli mal de desxifrar
que regalimi el sutge de l'instant
no esborra el dibuix que estimo tan .
ossip mandelstam
varsòvia 1891-sibèria 1938
'La poesia és una cosa ben estranya, per alguna raó no es deixa enterrar viva i ressucita (...). '
nadejda mandelstam
Odiaves Espanya
Spain frightened you. Spain
Where I felt at home. The blood -raw light,
The oiled anchovy faces, the African
Black edges to everithing, frightened you .
Your schooling had somehow negleted Spain.
The wrougth-iron grille , death and the Arab drum .
You did know the language , your soul was empty
Off the signs, and the welding light
Made your blood shrivel. Bosch
Held out a spidery band and youtook it
Timidly , a bobby-sox American .
You saw right down to te Goya funeral grin
And recognized it, and recoiled
As your poems winced into chill, as your panic
Clutched back touwards college America.
So we sad as tourist at the bullfight
Watching bewildered bulls awkwardly butchered,
Seeing the grey-faced matador, at the barrier
Just below us, straightening his ben sword
And vomiting with fear. And the horn
That hid itself insidethe blowfty belly
Of the toppled picador punctured
What was watting for you. Spain
Was the land of your dreams : the drust-red cadaver
You dared not wake with, the puckering amputations
No literature corse had glamorized
The juju land behind your Africans lips .
Spain was what you triedto wake up from
And could not. I see you, in moonlight,
Walfing the empty wharf at Alacant
Like a soul waiting for the ferry ,
a new soul, still not understanding,
Thinking it is still your honneymoon
In the happy world, with your whole life waitting,
Happy, and all your poems still to the found.
Birthsdays letters Ted Hughes
Espanya et feia por. Espanya, / on jo em sentia com a casa . La llum de sang crua., /les cares com d'anxoves en conserva, els foscos /perfils africans, presents en tot, t'espantaven. / d'alguna manera la teva formació havia negligit Espanya /Les reixes de ferro forjat, la mort i el tamborí àrab. / No coneixies la llengua, el teu esperit estava buit / dels senyals , i la claror que tot ho soldava/ t'assecava l a sang. El Bosch / allargava una mà d'aranya i tu, típica noieta americana , / l'hi agafaves tímidament. / Miraves al fons el somriure funeral de Goya / i el reconeixies, i reculaves / mentre els teus poemes s'estremien de fred i el pànic / se t'aferrava de nou en direcció a l'Amèrica universitària. /Així, anàvem com turistes a la corrida / a veure com excorxaven uns toros mig estabornits, / i com el torero de cara grisa, al burladero /que teníem just a sota , s'adreçava la corva espasa / i vomitava de por; a veure com la banya, /amagada dins el ventre de mosca vironera /del picador descavalcat, envestia / allò que t'esperava a tu . Espanya / era el país dels teus somnis : el cadàver de pols vermella / amb el qual no et gosaves despertar, les amputacions arrugades / que cap curs de literatura no havia pogut fer més atractives . / La terra salvatge darrrere els teus llavis africans./ Espanya era el somni del qual et volies despertar / i no podies . Encara et veig , a la claror de la lluna, /passejant pels molls deserts, a Alacant, /com una ànima solitària esperant el barco , /una ànima nova que encar no entèn les coses /que encara es pensa que està de lluna de mel / en un mon feliç, amb tota una vida per endavant, /feliç, amb tots els poemes encara per descobrir .
els dibuixos son de Silvia Plath
Cases de Benidorm i el carreró dels gats
la traducció és de
Josep M.Fulquet i Pauline Ernest
de l'edició d'Empuries Edicions 62.barcelona 1999
Per la rambla
de
la Figuera
santamònica ,
