divendres, 27 de setembre de 2013

les tres llunes


les 
tres 
          llunes 
de 
bar
          cel
ona
           són :
       

Lluna 
taronja 
        damunt 
pau 
           clarís :         



                                
           Lluna
blanca       
             d'àcida 
llimona , 
             damunt  
la 
                              dia
                                      go
                                              nal   :  




Són Tres  Llunes 
              les  de
                              bar
                                   cel
                                            ona : 

blanca taronja i,  m'en falta  una sota el plataner  de qual
                        se
                   vol
                     carrer . 









no vull que m'oblidis !



i
Venus
damunt
la GranVia


*


aDg

*


octubre
2013
barcelona



dilluns, 23 de setembre de 2013

L'AMOR


ана ахматова 
Одиса 1889
Мошћу 1966




És allò que embruixa vora el cor,
enroscat com una serp petita,
o el colom que espassa tot el dia
parrupant a la finestra blanca;

és allò que brillarà en la gebra,
s'intueix en un so de viola...
Tan mateix en secret i infal.lible
ens aparta del goig i la calma.

I com sap sanglotar amb dolça veu
en el prec d'un violí que enyora !
I és terrible endevinar-lo en un 
nou somriure encara per conèixer.



Tsàrkoie Seló
24 de novembre de 1911






retrat
de
nathan
Altman

BORIS PASTERNAK


 Akhmàtova i Pasternak,

Abril de 1946 a Moscou
foto
de
V.Slavinsky






Ell, que a un ull de cavall es comparava,
desvia l'esguard, coneix, mira, veu,
i us fa adonar que com diamants fosos
els bassals brillen, el glaç defalleix.

En la boira lila reposen patis,
andana, troncs, fulls, núvols. Xiulet
d'un tren, espetec d'una pell de síndria,
en guants de pell flairosa, una mà tímida.

Retruny, sona, cruix, com l'oneig colpeja,
i es calma, de sobte -això vol dir
que, tímid , s'esquitlla per la pinassa,
per no trobar el son lleuger de l'espai.

I això vol dir que està comptant els grans
en les buides espigues, i vol dir
que ha vingut de nou d'algun funeral
cap a la negra llosa maleïda.

La llangor moscovita torna a encendre's,
al lluny repica un cascavell mortal...
Qui s'ha perdut tan a prop  de la casa
amb la neu a mig cos, on tot s'acaba ?

Perquè el fum amb Laocoont comparava,
ha fet cançons als cards de cementiri,
perquè ha omplert el món amb un nou so
d'estrofes en nous espais reflectides.

N'ha estat el premi una infantesa eterna,
agut i generós el seu esclat,
i ha tingut per llegat el món sencer,
però ell, amb tots, ha volgut compartir-lo.



19 de gener de 1936

Anna Akhmàtova




traducció del rus
de
Júlia Ferrer i Ricard San Vicente

dissabte, 21 de setembre de 2013

em bellugaré al campament dels gitanos.....





(*)





Em bellugaré al campament de gitanos de carrers foscos
darrera la branqueta del cirerer,  a la carrossa negra de ressorts,
fins a la caputxa de neu,  fins a l'etern,  fins al soroll del molí.

Només vaig recordar els trets errats del ble de cabells castanys,
amb l'amargor de fum, i no amb el gust àcid de les formigues,
des d'ells llavis queda la sequedat d'ambre.

En un minut així fins i tot l'aire em sembla castany,
i els anells de les pupil.les dels ulls es vesteixen amb vestits de vores clares,
i el que jo sé sobre la pell de poma rosada...

Però tot grinyola als trineus de càrrega,
les estrelles espinoses miraven el trenat de l'estora,
i espiaven peülles fins a les tecles congelades.

i només hi ha llum a l'espinosa mentida estel.lar,
però la vida passa navegant amb escuma de la caputxa del teatre;
i a ningú no diu : '' Des del campament de gitanos de carrers foscos....''


Ossip Mandelxtam  1925.

Traducció del rus 
de
Jacint Bofias i Alberch



                                                                
(*)

foto
de
Manel Gausa

El Somorrostro

Barcelona
1958




divendres, 20 de setembre de 2013

LENINGRAD



He tornat a la meva ciutat, coneguda fins les llàgrimes,
fins els nervis, fins a les glàndules inflades de nen.

Has tornat aquí: empassa't, àvid, doncs,
l'oli de fetge de bacallà de les llànties a les vores del riu de Leningrad.

Recorda amb més avidesa encara aquells  dies de desembre,
quan el rovell d'ou es barrejava amb el quitrà funest.

Petesburg! Encara guardo les adreces,
que poden portar-me de nou les veus d'aquells que ja han mort.


Visc a l'escala de servei, i el timbre
em colpeja la templa, talment arrancant-me carn.

I tota la nit espero sense repòs els visitants estimats,
i aparto els ferros de les cadenes de la porta.


Ossip Madelxtam 
Leningrad
Desembre 1930





Traducció de Jacint Bofias i Alberch

Poesia russa contemporània
Antologia
Edicions 62
Barcelona 1991


3mFiVhSGPsY




Sinfonia n.7
Leningrad 
de
Dimitri D. Xostakóvitx









dilluns, 16 de setembre de 2013

Qui va mirar enrera ?



           Se'm va oblidar a dir-te , 
                                                      que sempre t'estimaria .







aDg








imatge de 
Romy Schneider i Fabio Testi
a la pel.lícula d'Andreij Zulausky
L'important c'ést d'aimer

( di/ ver/ sos ver/ sos dis/ per/ sos....




d'a-
     mor 
a-
     nò
nim .








27.



Si
      dic
que
       és
per
      tu
tot
       el 
meu
      cor,

com
       és
que
       no
pre-  
       tenc 
més
      que
re-
      cor ?

Pot-
       ser
per-
       què
no
       som
més
         que
nos-
       tàlgia,                      
                                      en faríem  de  l'amor una enyorança  ,
                                                                  enyorança esperança tot,
          
         no
és 
         més
que 
         una 
il.
        lusió


 de
                            jo.


*

aDg

del
llibre
:

di
ver/sos ver
sos dis/persos d'a
mor a/
nim

dissabte, 14 de setembre de 2013

Gargots ( a dos colors ,




entre escates blanques de peix blau, mans i  graelles plenes de sal , 
                                               vaig veure la llum.   
I  els reflexes d'uns ulls  daurats, que amagats entre rialles em deien, 
                                              desconeguts i jovials  : 
'  Sigues de nou ,  i ara més que mai ,   com has estat sempre ,  arnau ! ' .






)












*

dibuix i poema


aDg

valldoreix

setemdre
2013

TENTATIVE D'ATTEINDRE BEYROUTH PAR LA MER

par  Sargon Boulus



foto
du blog





Un soir lontain
Lorsqu'à travers les ruines
Je faises ser tarir les fontaines
Ous soudoyais la nuit
Avec de pauvres vers
de tes milliers de fronts
tus saignais
Dans les tranchées de la trêve froid
J'ai voulu tapisser un chemin des mes haleines
Jusqu'au lieu où debout tus demeures

Ta barricade est carcasse de colombe
Ton visdage, paradis blessé
J'ai  voulu me consumer entrer tes mains
Pas un recoin ne rêve des mons arrivée
Et la vie pour mois et une proi effarouchée
Lorsqu'elle ouvres les yeux
Et s'aprêtes à enfanter à chacques instant
Dans son berceaux flottant entre mes os
Je m'eveille au larges sur des aux étrangères
E ma vie se barricade contre moi


Les agents des voyages mes toisent avec étonnement
Lorsque je les interogues sur les bateuaux pour Beyrouth
Mais je quitte  les Pirée  après deux jours
Le Pirée : le port ou les prophètes rouilent
Et où leurs barbes souflent sur les rames
Rue Socrate à Athènes où des prostituées affamées
S'assoient au seuil des hôtels
Sur des caisses de bois emprintées  au commerçants


Dans les ports de la Mediterranée et de la mer Égée
Le vent
et une veuve aveugle
en quête de personne
Mais qui passe parfois sur les cavités du coeur
Ses mains comme du papier de verre
Couvertes d'un sel rouge
Ou elle s'arrête.


A cet  instant l'aube masquée franchi les ponts.
Et pendants que je dis à la vie :
Approche, je ne te ferai aucun mal, je le jure !
Beyrouth, tel un cri perdu, surgi chaque nuit
De l'oeil fixe de la victime
Ou part furtivement, come un cierge de pauvreté
Entre des échelles contre les murs de ma poitrine.
Et pendant que je dis :
Ô vie je te'n prie,
ne fais rien en mon absence.
Et d'un seul bond,
dévoile-moi ton ventre.
Troué des bales des francs-tireur de l'âbime
Beyrouth dans la nuit
Dissait la nuit :
'Il faut que tu ailles au bord du coeur'

Là-bas je serais ta parole
Il faut que tu leèhes cet o froid
Pour de sa nudité illuminer ta nuit


Voyage
Pour que la fumée monte de la boussole.


Traduit de l'arabe par  
A.K. el-Janabi et 
Mona Huerta














Sargon Boulus

Poètes, auteurs de nouvelles, traducteur et journaliste irakiens



Habaniyya Irak, 1944
Berlin . RDA. 2007

2 POÈMES de MARAM AL MASRI



LES ENFANTS


Les enfants ne comprenne pas
les informations 
ni les montagnes russes de la Bourse
ni les crises économiques
Les enfants rêves de chevaux
des chiens, des chats
d'amis
et surtout ils rêves
des baisers, de sourires
et des mains tendres
Les enfants ne comprenne pas
le silence de la joie
et de la foire
ni les refus de leurs parents
quand ils réclament de pommes d'amour
et des chocolats 
ou un tour des manège
sur les chevaux de bois
Les enfants ne comprenne pas la guerre
même quand ils imitent les policiers
et qu'ils se déguisent en Paux-Rouges
Les enfants , précieux dépôts
de  la vie








LA POUSSIÈRE



Une voyageuse comme moi
Une imigrante comme moi
Qui malgré tout, ne s'enracine nulle part
Sans patrie
Elle vient de tout les horizons
Portée sous les aisselles du vent
Le vent la ramasse  avec son balai
 Avec sa chevelure épaisse
Ou avec ses mains 
Il la sème là où personne ne la soupçonne
Il la sème même dans les tiroir secret
Du coeur











Maram al-Masri

Lattaquié
Syrie 1962


 

divendres, 13 de setembre de 2013

dos poemes bàquics

d'abu-Nuwàs
gibran




همریت ابو نواس 

**
Hamriyyat



II



Què hi tinc jo  a veure , digueu-me homes, 
amb les espases i les batalles ?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i la música.
En mi no busquis seguretat,
sóc qui defuig cops i combats.
Quan veig heretges em poso a córrer
damunt del poltre, les brides fixades
al llom i la cua. Com és l'arnés ?
Com és l'escut ? Com són els sabres ?
Sols em preocupo quan fan la guerra
per quina banda fugir és més fàcil.
Si fos la festa, beure vi pur,
dormir amb les verges, em trobaríeu
sent cavaller de tots el àrabs.




VIII





Són quatre coses
les que revifen
el cor i el cos
l'esperit i l'ànima:
l'aigua, els jardíns,
el vi clarós
i un rostre bell.






Abu-Nuwàs
( sobrenom del poeta
al-Hàssan Ibn Hani )
va viure a cavall dels segles
VII i IX aC.
Va passar gran part de la seva vida
Bagdad, capital de l'Imperi Abàssida (...)
Tanmateix, tot i l'ambient cortesà
en el qual es trobava, destacà
pel seu tarannà rebel i
provocatiu.

*


del libre
Khamriyyat
Poesia Bàquica

Proa
Clàssics Orientals


*

traducció de
Jaume Ferrer i Anna Gil



dilluns, 9 de setembre de 2013

La gavina i el peix

I.



de matí, veig el sol sortir 
mentre faig la matina (pa amb oli 
sardina ) i una gavina em segueix ,  
per fer rapinya del meu peix !





























Jo vull pescar amb tots vosaltres 
i  cercar de la meva vida,
l'engruna divina .







Dibuix
'La Gavina i el peix'


aDg


del llibre

calaratjada


mallorca

1998

CALARATJADA ( esbós )

Una rondalla a dos temps




A trenc d'alba d'un tal dia com aquest ja fa molts d'anys abans de sortir el sol un bonhomo se va llevar del llit tossint Se va mirar al mirall on jo m'hi veig ara i del cossiol d'avall va collir una navalla La va banyar en aigo de mar i sabó i se va afaitar Se va vestir molt ben vestit perquè volia estar ben polit  ja que havia d'anar a Ciutat Abans de sortir va mirar la seva dona que jeia al llit La va mirar però no la va besar I quan la llum del dia ja vessava pels carrers De fred matí i molt abans que el sol escalfi va començar camí 


cap a Ciutat...



el camí era llarg.








A l'alba 

d'ara però , encara se sent el  crit 
d'algun gat somnolent, que no vol 

anar a dormir. Crits violents allunyats 
de la mar i de la llum  que s'acosta. 

Crits de moix espantat vora el tassó
trencat en el passeig de la mar fosca. 

I se sent colcú que pensa :  ' per molt  
que voleu cridar la realitat de la llum 

se us endurà' .







Jo no ho sent tot això, 
però endivin la llum insipient com 

s'escampa pels racons d'aquest bou, 
on ara jo hi dorm.






aDg


del 
llibre

calaratjada

el trobareu
a
JoEscric.com