dimarts, 28 de setembre del 2010

ROBERT GRAVES

La cara al mirall







Ulls grisos, obsedits, fitant distrets ;
òrbites desiguals; la cella, un poc
penjada damunt l'ull
per un tros de metralla encara ara
dins la pell, record foll d'antigues guerres.

Nas tort, d'un cop rebut al camp de joc ;
galtes solcades; cabells, grisos i basts, movent-se
frenètics ; front ample, arrugat ;
orelles grans ;maixella
pugilística, poques dents ; llavis , roigs i molsuts ; boca ascètica.

Aturo la navalla i faig una ganyota
a l'home del mirall que haig d'afaitar,
i un cop més pregunto per què
encar , sempre a punt, amb fums de jove,
vol festejar la reina del pavelló de seda.


Traducció del anglès al català
de J.M.Jaumà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada