dilluns, 1 d’octubre de 2012

A Fornells, i en temporal de nord



Va ser 
un passeig 
tan
sols 
                     (   i tant
                          més !  )
per els carrers  i el vent sempre tan ferotge i,  la tramuntana que 
se'
n
s
                             ho
en
duia 
tot i les nostres vergonyes i misèries, els cabells es -
buiats i tu i els ulls ben oberts i els cabells a la cara i el vent fresquet , 
baixant com una locomotora de França enllà, del nord nord i de la bocana 
al Far que havien fet els anglesos i els llavis oberts i els pàlpits al pit i el cossos que encara no ens havíem vist ni sentit i la força del vent i l'onada i l'esquitx de la bocana a la colàrsega. No ens miràvem pas  
(no calia ) als ulls , anclats en el sorral, en el fang de Fornells,
que 
ens 
                               ho 
arrossega 
va                           a
tot                          es
 i
les onades  i el corrent marí i les ventades sempresempresempre d' aquest refugi 
tan hivernal , en ple estiu, pre-
monitori pot-
ser de tot i res, 
de les cerveses i el  bes i la sal ;
abans molt abans de que tu puguessis al pal i que jo m'ancorés 
en qualsevol fondeig,
miran-te 
així també
de
lluny, molt més enllà de la llum,
de la platja o el mar i de  l'esperit de la Nit de SanLlorenç i SonSaura;  
molt abans de la tassa de cafè i tot l'univers ungit en un forat negre , 
on haguéssim caigut, més aviat o més tard, en un bar qualsevol, 
un matí qualsevol, en un carrer qualsevol de la petita ciutat
d'ella,
que tots dos 
ja
coneixíem ; 

molt abans 
a Fornells i 
en 
                                     
temporal  de nord
                                                                               
ens  intuírem.







**


AzalaísDeGausachs
2007


*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada