dilluns, 18 de febrer de 2013

DONES D'ALGER EN LES SEVES ESTANCES

Femmes d'Alger dan leur appartement


(1)

1832, a la ciutat d'Alger, tot just acabada de conquerir pels francesos, Delacroix passa unes hores a l'interior d'un harem .En treu una obra d'art, Dones d'Alger, que queda pe sempre com una mirada prohibida. 1955, la començament de la guerra d'Algèria, Picasso reinventa Dones d'Alger, despulla les dones de Delacroix , allibera l'espai i les converteix en les heroïnes  de la batalla d'Alger que el mon sencer admirarà. 1980, Assia Djebar torna a mirar les dones d'Alger i hi troba la seva diversitat històrica i social, en descriu la lluita en els anys posteriors al colonialisme. En fas un text de resistència . Amb un llenguatge especial, fruit de la tradició oral, Assia construeix una ficció que viola tabús, s'endinsa en mons prohibits i descriu la dona a partir de la memòria i del cos. 
(*)

(2)


fragment(s)


per un diwan de portadores de foc


            - Ho van proclamar pertot arreu que jo havia estat torturada...L'electricitat, tu ja saps el que és...!
               La Leila continua, i la Sarah, amb els dits estrenyent la vora metàl.lica del llit, al mateix temps recordava :
               -On sou les portadores de bombes? Foremne un seguici, amb granades als palmells que esclaten en flames, les cares il.luminades de lluentors verdes...On sou, les portadores de foc, vosaltres les meves germanes que haguéssiu hagut d'alliberar la ciutat...Els filferros espinosos ja no tallen els carrerons, però decoren les finestres dels balcons, totes les sortides cap a l'espai...
                Fotografiaven al carrer els vostres cossos desvestits, els vostres braços venjadors, venjadors, davant dels tancs...Sofríem per les vostres cames esquarterades pels soldats violadors.Els poetes consagrats us evocaven així en els diwans lírics.Els vostres ulls en blanc.... que.... Els vostres cossos utilitzats en trossos, en trossets molt petits...
                   Les mestresses benestants retornen a les seves col.leccions de joies ...els turcs i els berbers.Collars i penjolls per als vostres caps tallats...cinturons de castedat, argent i corall encastada per aquelles que, a les presons, han estat aïllades...Hauríem  de fer grans plans per cada dia triomfant de la dona: vet aquí , dits normalment tintats d'henna, habitualment mans actives de mares salvades ( cara encesa per fer el pa i cremar-se), els mateixos dits sense henna, però amb la manicura feta, que porten bombes com taronges.Exploten tots els cossos que hem cregut 'cossos del altres'... S'esmicolen les carns enemigues .I aquelles que tot seguit van quedar diguem-ne vives a través de presons de ferro, després barrots en la memòria...(plora) després com jo a través de les angoixes de la febre (ja que, Sarah, tinc febre,ho saps oi, tindré sempre febre), realment, encara son vides?Les bombes encara exploten...però al llarg de vint anys: contra els nostres ulls, ja que no veiem res més enllà, solament veiem les mirades obscenes, exploten però contre els nostres ventres i jo sóc- crida-jo sóc tots els ventres junts de la dona estèril !.



(3)



les
imatges
són
d'
Adila
Bendimerad
(1)
actriu
algeriana
actual , 
('Normal'
2012/ 
'Repenti' 2011
de
MerzakAlouch )
(2)
de la pel.lícula
'la battaigla di algeri'
de
Gillo Pontecorvo
sobre
la independència d'Algèria
i
(3) 
d'Assia Djrbar 
pels carrers 
d'alguna ciutat francesa
el
1987
com a mostra de l'evolució 
en la lluita 
constant
i dolorosa de la dona 
algeriana


*

els
paràgrafs 
estan 
extrets del llibre
Dones d'Alger
en les seves estances 
1980
d'
Assia Djebar
en
la edició
de 
l'Editorial Pagès
Barcelona
2001
traducció 
de
Angels Santa i Maria Castañé







aDg
2013







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada