dilluns, 8 de juliol de 2013

Amor, encara que la nit ja sigui lluny

DEAR. THOUGH THE NIGTH IS GONe

W.H.Auden

York 1907  ) (  Viena 1973






Amor, encara que la nit ja sigui lluny,
el somni em continua perseguint :
érem tots dos en una habitació 
immensa i cavernosa
com un terminal,
omplien la foscor molts llits
i en un d'algun racó allunyat
nosaltres dos hi jèiem.


El nostra xiuxiueig no despertava cap rellotge;
ens besàvem , i jo era feliç
de veure el que tu feies,
indiferent a aquells
que seien , ulls hostils,
aparellats a cada llit,
vagament abraçats,
inerts i amb aire trist.


Quin cuc ocult de culpabilitat
o quin dubte maligne
em té per victima, que tu
després, sense  cap por, vas fer
allò que mai no he desitjat :
confesar un altre amor,
i jo, submís, em vaig sentir
de més, i vaig marxar.



Dear, though the nigth is gone,
its dream still haunts to-day,
that brought us to a room
cavernoos, loftry as
a railway terminus,
and crowded in that gloom
were beds, and we in one
in a far corner lay.

Our whisper woke no clokes,
we kissed and I was glad
at everything you did,
indifferent to thouse
who sat with hostile eyes
in pairs on every bed,
arms round each other's necks,
inert and vaguely sad.

What hidden worm of guilt
or what malignant doubt
am I the victim of,
that you then , unabashed,
did what I  never wished,
confersser another love;
and I , submissive, felt
unwanted and went out.





Vint-i-set poemes
de
Wyston Hugh Auden

*

Edició bilingüe

Selecció i traducció
de
Salvador Oliva

*

Quaderns Crema

*
Barcelona

1996

*



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada