dissabte, 22 de febrer de 2014


Les cançons d'amor
                               de quan érem 
                                                                              tots nosaltres 
                els nostres  herois elles , 
                                                                      les seves heroïnes , 





i tres i
quatre 
baixant
corrents per carreteres 
es
tretes i en
voltades 
de terrasses i
vinyars i
paisatges
                       reco
verts de
vert i lilàs i 
carmins
                           menys
en
cel
                 ofana
 sense aire
ni 
respir. Conduíem
suïcides
a tot gas
entre les vinyes
i jo es
pantat
sense cap xarxa de
protecció. Érem 
quatre i 
el taxista
eremita
al davant amb la perícia
al volant
fins que de cop
tot
va es
clatar i jo 
em vaig  veure
                   molt 
                            al 
                                                         més 
                                                                                           enllà.








             eren quatre :           



dos 

un
a
 i 
un 
alemany
que ens som 
reien des del jukbox
comarcal.
una parella : 
ella
petia rossa i angelical
És deia Marie
france
- bès qui nom
més nacional- 
que no li esqueia
a
l'angel meridional
de finíssima herència
 testimonial de la restauració
francesa i
ell
de pell
molt bella
i cabells
llargs
des
pentinats
però
ben tal.lats
tancava
els ulls quan la besava i la mirava des
de 
a dalt
des
del seu cel
Ella el buscava
sense remei
com qui cerca i re
cerca
la
seva
constel.lació i
Orió
l'Ossa Major
(
Qui sap
Marie
si mai trobaràs
la estrella gran
el teu
estel
fugaç 
?
)
Bevien vi
a
rajo
el
fill del taxista
 taxi
dermista 
d'ulls blaus
i
aquell
motard alemany
tant ros 
tant i
tant
alt
com un santpau.
Cantaven 
cançons
enraderides
des del juk
box
amb el seu idioma 
extrany





Quin estímul va sentir. Quina la intuïció que la va fer sortir corrents entre el jovent que s'agrupava a la porta d'aquell bar tant provincià (Ai! perdó, volia dir provençal ) aturant el temps amb la mirada que s'escolva sense fi dins l'ànima d'aquell àngel d'espurnes i ulls brillants anomenat Mariefrance  Quin va ser el ressort que la va fer botar tombant cadires i taula, quan el taxista i el noi van marxar pendent a vall muntats darrera el camió del patró  


DIRECCIÓ  NIÇA I SENSE RETORN 

Quina part entre el cos i l'ànima, entre la carn i l'esperit li va fer vessar ulls i a vall totes les llàgrimes ? On era ara el nenúfar ? D'on sorgia aquella certesa que la va fer predir allò que tots ja sabíem: que en Frédérick o en Louis o en Patrick o en Thierry o com coll es nomenés aquell amor no tornaria més.  Que com aquell últim bes, no n'hi hauria cap més  Que aquella íntima complicitat  feia un instant aconseguida, mai més  no naixeria. Ella i tots nosaltres  ( l'alemany inclòs ) compartíem una premonició : l'estúpid barbut i brut taxista de Cannes s' havia endut amb  ell la última espurna de felicitat de Lamariefrance. I aixícom qui enarbola una bandera a braç alçat, duia el  jersei que ell havia deixat oblidat i trist damunt la cadira Corrent pendent a vall en una persecució impossible rera el camió va llençar aquell últim record de la última olor del seu amant al cel de la tardó provençal . I ell, com qui no vol la cosa  el va agafar al vol com un petó que ha volat    Provença enllà....
                    
                                                                    
al mar Mediterrà.



Sisteron
La Provença
1982

( continuarà......







Imatges
LaryClark
Marfa Girls
film
Tulsa Arizona
USA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada