dijous, 22 de setembre de 2016

AMOR



L'aigua dorm, nua , gelada .
El cel alt, li ha regalat
un gipó blau brodat d'ales.
         L'aigua
vestida i solitària .


Una ovella perduda
        plorava
lluny de la blanca pau
        de llana.
Se mirà dins l'aigua.
Era vidre en somni
la seva ombra d'aire.


La del gipó blau 
cobrí el seu cos
         de llana .
L'una begué l'altra,
i ambdues dins una
          bedaren...




blai bonet . santanyí . mallorca . 1950


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada