la fotografia i la poesia
Ara que fullege papers i llibre
d'aquell moment, hi trobe versos
subratllats per qui era jo aleshores ( o
per qui vaig ser ), i me'n sorprenc, o
me'n estranye. El mateix passa quan
remire fotografies. Les fotografies
regalen una dimensió estàtica i
estàtica de l'instant, gràcies al clic-
clac del fotògraf. Un instant que,
de no haver quedat capturat al
vol, o creat per la llum de la foscor,
no perduraria en la memòria.
La fotografia fa com la poesia:
copsa l'efímer i el transforma en
presència eternitzada. La poesia és
una fotografia de paraules. Imatge
captada i retinguda en la consciència,
imatge que es fa so aparaulat en
l'escriptura.
El passat i el futur són dues ficcions
canviants, com canviat és el present .
foto : Josep i Marifè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada