divendres, 1 d’octubre del 2010

COM O MAR


Trago o mar todo na cabeça
daquele modo
que as mulheres novas
dao de mamar aos filhos ;
o que nao me deixa dormir
nao é o marulho das suas vagas,
sao essas vozes
que da rua se levantam a sangrar
para voltarem a cair,
e rastejando
vêm morrer na minha porta.

Eugénio de Andrade



Porto la mar al cap
d'aquella manera
que les dones joves
donen de mamar al seus fills ;
el que no em deixa dormir
no es l'estopeig de les seves ones,
són aquestes veus
que pugen sagnant del carrer
per tornar a caure,
i arrossegant-se
vénen a morir a la meva porta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada