divendres, 27 d’abril de 2012

frança




un 
relat
                  no 
no
vel.
lat 
                     i
                   
di
vers            
i
ficat













les cançons d'amor de quan érem...

u.









-et vous ?avait-il dit, tu l'aimes enfin ?

-ça vous paraître extravagant, dit Béatrice, mais je ne mais
suis jamais posé la questions.
-Tant miueux, avait conclu Jolyet.À mon avis, il est déjà très bête 
de se demander si quelqu'un vous aime, et il est encore plus bête  de se demander si nous, nous l'aimons.

Le llit défait
françoise sagan








I.


joves i quasi  
homes 
dones i encara 
joves

fèiem
in
sensates i
in
necessaries
cabrioles
amb la bagnole
ell i ell i ella i ella i tots nos
altres i d'altres i el portugés
més vell
el
por
tu
gués
més enginiós o era
com el cap
de la ma
i
nada
lusitana
?
cridant
amb ulleres fosques
aiam a loia aiam a loia i
gira
voltant la gira
volta
del poble
que ens
acullia
i
bevíem
vi de la
vinya del senyor
vull dir la
que ens donava
el nostre
santpatró
le patron messieurs d'humbert ou messieurs lafont
meridonal ex
cepcional   ex
occità
sense cap
més llengua
que
el
patois
sen
se
la llengua
d'oc
ens enteníem
i
si
oc
d'acord
absorvíem i as
piràvem
el ferum que en
sumàvem  l'aroma
d'aquell líquid llafiscós
d'alcohol ex-
tret de l'acoho
límetra o
un pinnard o
garnatxa o
pastís mes o
menys
aigualit i
alguna rata
fia
dormint
en des
campats
se
se motxiles
ni sacs
des
arrapats
com
els des
camisats
I
algun que
altre
re
fugiat
i fugitius
de
l'in
salubre i
a
social i
pre
democràtica
alemanya
perseguits
per l'in
ter
pol
qui ho sap ?
si s'havíen tirat algun bastard
alemany o centre
europeu
tant és i
tan ens feia
a qui hagués
sin
amargat
la
vida
aquella
parella
in
trussa amb
els
pèls rossos i les cames pel.ludes
dona i home
expliquaven històries
aterridores
de la bader-
meinhoff
i
per fí
varen
marxar
del  petit village
tal com van arribar
encara
joves
però ja vells
amb
molt més passat que present
i qui sap quan futur

dies i hores

abans
que
nos
altres
marxéssim
i
arrenquéssim
també
el campament
ibèrico
africà
i
molt
més enllà
del poblet
en concret
i
amb barracons
pre
fabricats
lluny de nos
altres
asilats
aïllats
hi
eren tots
els gitanos
el poble
romaní d'allà i
d'aquí i
els vàrem veure
marxar
quan
ens en vàrem anar
tal com vam
arribar




****




cobrant del sou
que ens han promès
ens hem obert
de nou
a la carretera
sense trampes
ni
excuses
ni
dis
culpes
sense agraïments
ni
culpes
tan
sols
hores més
tard
passejàvem
pels bulevards
de la petita ciutat
meridional
asseguts
en algun banc
esperant que alguns
dels companys
que ens havíem fet
o
pot
ser
sen
se saber
ho          
ens havíem
inventat
acabessin de
cercar rastrejar
totes les farmàcies provincials
per tal de trobar
l'instrumental
ideal i essencial
els estris
justos  i necessaris
per a
dormir                      
                                            a
nos
                                          en
les                                 nostres
consciències

En
ni
vulats
doncs
                               més tard
en un pís
trist i
gris
i
en
paperat
de colors
rancis
dins la cuina
d'una jove i
bella
però
                                     per ella
ja  mas
sa
gran
mare
francesa i
mentre
el seu fill
ros i blanquet
se li adormia
a la llitera
veient
les faltes comeses
d'un aburrit partit
de la lliga francesa
el camell i els seus companys traginaven i cuinaven la dolça medicina i
quan el seu fill adolescent ja era al llit ben a
dormit ella i aquell insofrible amic camell company i suposo que també amant
El portuguès més gran i el meu amic més jove s'injectaven la
                                                   
                                        heroïna









des
prés
quan vàrem
sortit a
pas
sejar
per la petita
ciutat
ja
a
dormida
buscant
un cafè de nit
ben curiós i ben polit
en una taula de fòrmica
arraulits
d'aquella
nit
sentit cançons endarrerides
velles melodies de pop
rock francès
sortits en esgarrips
in
conexes
d'un
juke
box
molt mal il.
luminat  i
enacar mes mal
sonoritzat i
mentre
aquell belga tan pirat
deia allò
de
j'ai plaint pourmois
ella
la bella i bonica mare francesa
amb la mirada lleugera
levitació
de
profunda saviesa
de
trista lucidesa
que sempre
dona l'
impressió
que et dona
sempre la reina
major
la sensació i
el convenciment
d'un èsser superior
la raó i la vanitat
d'haver vist per fi la veritat
la ciència oculta
de ser i estar
per
o de i a
des
sus de la oule
o
des
sus de la mélée
amb
aquell
estat gravitatori
amb
aquell estat
d'ànima
migratòria
que
de
nota sempre i
més amb
aquella
parsimònia
amb aquella
seguretat
que et deixa
sempre i
per tot
la dolça amargó
del sucre marró
ella
la bella francesa
                                                      em
va dir
t'm plait  si ....mais   mais je m'nfie  pas de tas soueur
o alguna cosa així jo vaig sentir i després
amb aquells  ulls
enquadrats
en un paisatge infinit
de guspira i sus
pira
va suspirà
alguna cosa així
com
tu sais....je pourrait t'embrasseée.... tu sais...mais....
i
amb
els ulls
fosos
quasi
com
closos
però ben
oberts
va fer
un
som
rís
molt
trist
de
des
encís

no
per
què
però
jo
vaig
in
terpretar
ho
com
una
con
jura
un
trist
final
sen
se
principi
com
un
naufragi
sen
se
nau
l'arribada
a
port
sense
destí
ni
principi ni fi
del viatge
inicial
com la barca
sense
vela ni rems
com sempre
el vent
enfurismat
i
així de cop
la vaig veure
la noia que havia vist el primer jorn a la vinya
                   del senyor
                    veremant     
tant bonica tant jovial tant pagesa i per un instant l'havia tocat en un re
volt dins la furgona de la patrona
meridional i ara que la veia tan a
prop al meu davant amb aquells
ulls
im
possibles vaig témer de nou
per jo i de jo i
la por
la insegurat de la soledat
que des
que vaig sortir
de cameva  ?
m'havia acompanyat
aquell vertigen
huracanat
vaig en
palidir
vaig a
cotar el cap i a
baixar la mirada
com sempre i
ella es va excusar
i es va aixecar de la taula i se'n va anar a pixar o vomitar
i em va arribar un pensament
era com jo la veia jo i ella i ella en mi en
aquella llitera  en aquell llit petit
a l'habitació
on dormia l'infantó
adolescent i tots havien marxat per sempre més i jo m'havia quedat amb ella
tot tant petit i al seu cantó jo també en
petitit i ella amb tot el seu es
plendor tot re
passant-me el seu passat
pasant davant del meu davant érem cara a cara i no teníem cos
gravitàvem tan i tan i elle tan gran tant bella com era i tan vella
com ella es creia i jo somniant com m'adormia al seu voltant



 vaig llevar el cap i tots ja havíem marxat caminant per les trotoirs tantarantan
                                                                   
                                                                            tantanatan





joves i quasi 
homes
dones i encara 
joves



 fotos de larry clarck i
emily bern

arnaudeguerau

Besierés
Lenguadoc
milnocents vuitanta
dos

2 comentaris:

  1. Caram Arnau ... una passada!

    amb
    molt més passat que present
    i qui sap quan futur...

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Mariola, pero tot passat i pesat
    .....

    ResponElimina