Catul

Gai Valeri Catul
( 87-53 aC )

Pertanyent a una familia rica de Verona, es tras-
llada a Roma , una capital ja florent i plena de con-
flictes.Hi frequenta ambients molt variats i partici-
pa en el cercles literaris més avançats.De caràcter
generós i apassionat, lliga amistats molt intimes i
odis inconciliables, es relaciona amb personatges
molt influents de l'època, fins i tot arriba a conéixer
a Juli Cèsar. I amb una dona ,hereva d'una de les fa-
mílies més influents  de Roma ,viu una ardent i dolo-
rosa aventura amorosa i amagada sota el pseudònim ,
de Lèsbia, serà tronc central de la seva poesia.

De l'obra de Catul , el primer que ens sorprèn és la seva
modernitat.En els poemes hi trobarem ,frescor,lleugeresa,
gràcia,refinament,tendresa i alhora duresa, amargor,crueltat.
Modernitat i actualitat és el que apreciem així com també ho
apreciaren els seus contemportanis.Catul va ser un autor d'èxit.

Poemes

 VIII

Pobre Catul, deixa de fer bogeries i, allò que veus
que s'esvanit,dóna-ho per perdut.Brillaren ,en altres
temps,per a tu uns dies lluminosos ,quan anaves on 
et duia la noia,aquella que hem estimat com cap al-
tre no serà estimada.Allí tot era,aleshores, lliurar-
se a aquells esplais que tu volies i que la noia no re-
fusava pas.Brillaren, ben cert, per a tu uns dies llumi-
nosos.Ara ella ja no ho vol:no ho vulguis tu tampoc,in-
sensat !I, si ella fuig, no li vagis al darrera ni visquis 
entristit, ans resisteix amb cor fort,mantén-te ferm.Adéu
noia !Catul ja es manté ferm i no et cercarà ni et reque-
rirà contra el teu voler.Però tu et planyeràs quan no et 
veuràs requerida.Ai de tu dolenta ! Quina vida t'espera !
Qui et vindrà ara a veure ?
Qui et trobarà bonica ?
Qui estimaràs ara ?
De qui diran que ets ?
Qui bersaràs ? A qui
mossegaràs els llavis ?

Però tu, Catul,resoludament, mantén-te ferm.

XI

Furi i Aureli,que acompanyarieu Catul si s'endin-
sés en l'Índia, confí de la terra, on la costa és ba-
tuda arreu per les ones ressonants de la mar d'O-
rient,
   o en el país del hircans,o dels arabs lascius o
dels sagues o dels parts,armats de sagetes,o en 
les planes que tenyeix el nil de set boques,
   o si travessés les altes muntanyes dels Alps per
 anar aveure els trofeus del gran Cèsar,el gàl.lic 
Rin i els horribles britans, a l'extrem del món,
    vosaltres que esteu disposats afrontar amb mi
tots aquests perills, siguin quins siguin, en que 
la voluntat dels déus celestials em posi, dueu a 
la meva amiga aquestes breus i no pas tendres 
paraules:
     que visqui i sigui feliç amb els seus amants,
els tres-cents que té abraçats alhora sense estimar-
ne cap de debò,però rompent-los sense parar,a tots,
les illades ;
     i que no es giri,com altres vegades,en cerca del
meu amor,que per culpa d'ella ha mort com la flor
de la vora d'un prat quan l'arada,en passar, l'ha to-
cada.

L

Ahir ,Licini,desvagats, ens esbargírem a plaer
escrivint en les meves tauletes,lliurats de comú
acord a un joc d'enginy.Componíem versos ca-
dascun de nosaltres , inprovisant ara un metre, 
ara en un altre, i ens reponíem mútuament enmig
de bromes i vi. I me'n vaig anar , Licini , tan arborat 
per  la teva gràcia i les teves facècies que, pobre 
de mi , ni el menjar em sabia bo ni el son cobria
els meus ulls  amb el seu repòs; ans, presa de la fre-
nesia ,em revolcava per tot el llit,desitjant veure la
claror del dia per parlar amb tu iestà junts. I des-
prés qwue el meu cos retut de fatiga ha quedat es-
tés ,mig mort ,damunt del llit ,t'he escrit ,encanta-
dor amic ,aquest poema ,per fer-te palès el meu so-
friment. Ara no sugis temerari ,i no rebutgis els meus
precs ,t'ho demano ,nineta dels meus ulls ,no fos cas 
que Nèmesis et castigués. 
   
És una deessa temible : Guarda't d'ofendre-la

traducció del llatí

Antoni Seva