dissabte, 14 d’abril de 2012

A L'HORABAIXA





A l'horabaixa, 
d'un tal dia com avui, veig el verd damunt el blanc 
i la persiana del meu veïnat mirant no res, perquè 
jo no hi sóc i no m'hi veig, ni el balancí es mou ni 
la pinassa es belluga.




A l'horabaixa,
se sent el xiscle d'un infant jugant i, sento l'olor
d'una dona gemegant al meu davant i veig l'enveja 
als ulls d'el meu veïnat mirant no res, perquè ni tu
hi ets, ni jo em moc.




A l'horabaixa , només 
la il.lusió evaporar-se com la suor en el llençol blanc    


  (   no et cobriré de blanc perquè no hi ets, 
      només recordaré el teu cos gemegant      )






A l'horabaixa, potser 
fa un mes  o potser fa molt més , algú 
va fer l'amor en aquest llit grinyolant





                                                              il.lustració
                                                                                 de petrarau
                                                                 http://www. rau-art.com/.






poema extret del llibre calaratjada d'arnaudeguerau, 
pendent de publicació i que el trobareu en format digital 
a JoEcric.com 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada