1.
um nó de luz o una l'agrima
nada máis era quando despertava
2.
Sabor d'agua, puro sabor
de ser matinal até doer
etribinhos de um dia de verao
eugénio de andrade
dies
i nits
de whisky
i
roses
a
portugal
quan
tornàvem
de les rias
baixas
al
douro
travessant el minho
per valença
sentint els golpesbajos
de copini
i com les ones de radio
macao
es perdien
apareixien i
des
apareixien
oh si
si si
deixant espanha
per fi !
si ara
si
ja us
ho puc
dir
llavors
jo
era
feliç
del tot
feliç
si
si
deixeu-
m'ho
dir
llavors
jo estava
enamorat
del tot
enamorat
si
Si m'ho
permetessiu
Si m'ho
deixéssiu
re
petir :
llavors
jo estava
molt -
però que
molt -
enamorat
( del tot enamorat )
de tot :
d'ells
dos Ell i
tu
que baixàveu
amb mi
aquella nit
de whisky i roses I
algunes bevederas
còsmiques i in
solents Dies i
nits
que vàrem com
partir d'estius
de barrantes i possos
in
solubles
De tu i ell
Si
de vosaltres
dos
de
tots dos
els dos
que
anàveu al davant
d'aquell cotxe
que volava
ruta atlàntica a vall
mentre som
miàvem junts
passats
que crèiem
potser
in
nobles i dies de glòria
segurs
que encara havien de venir
Cabells en l'aire
per la costa atlàntica
rumb a boavista
travessant vianna
i el castell
que mai
no he m
vist
sobre el riu aquell i
l'olor a mar i humida
melancolia
Enamorat
del cassette
d'on
sortien
melodies i
les veus fortes i
els sons tant
guturals
de
la guàrdia nacional
republicana
entre as dunas i el vinho verde
De les plages fredes
i del mar agitat
De totes les teves sorpreses
surpresives
novetats
que encara
em I
ens
deparaves
dies si
i nits també
i l'en
demà
aquell demà
quan em llevava i
et mirava i
m'esperava
que el dia avancés
més i més
De tu i ell i del
cotxe aquell
que ens duia
a traves de la nit
portuguesa
I
de totes les ones de ràdio
i mar
que se perdeu
Del llibre aquell
tant i tant
estrany d'un tal
loboantunes
que tenies al damunt
de la taula del
pis de matosinhos
De com explicaves
tots els mil
heterònims
i
pseudònims
de ricardoreis i els seus amics
antics De la carretera de coimbra i
les putes capverdianes o africanes
dels vorals
De les maresmes in
abastables d'aveiro
De caldas de rainha i la fira de sintra o cascais i
del teu amic joao i la mort d'eçadequeirós
de la negra rosa i els fusells D'otelosaraviade
carvalho i de les forçaspopulares 25 de abril
De tu i ell i
dels seus xutos é pontapés i
a
remar remar
mares convulsos i
ressacas estranhas i
les mansions ocupades
a l'avinguda
decadent
d'aquella imatge tant envejada
veient creient veure una diagonal
ocupada
de milicians fent justícia
des de
calvo
so
telo al corteinglés
vivint
veient
tot això
era feliç
i
o
estava enamorat
del bogavant
del restaurant
Del senyor pires
De la maça i els crancs
que en dèiem centollos
i
al port
de matosinhos
i aquell passeig
ventós per la vereda
melancòlic
paisatge
gris
abandonat al nostre bes
entre casetes de bany
i
no era no
un vertigen
enamorat
amb els seus
a
dalt
i
a
baix
de pors i soledats
temors i re
canses
era tota
la plàcida
felicitat
No ens calia re
cordar No ens va caldre des
xifrar vells amors
antigues pors
Qui vas ser ? Amb qui
vas ser quan vas estar
per ací
quan vas arribar per primer cop
en aquests llocs
?
amor
quan anàvem a
lligar
per
ermesende o esposende
tan m'era
per on
érem
o si
eren llocs
a on
tu ja havies estat
anys
en
rera
Misteriosos viatges sense relat
que havia
intuït
Ara tan m'era
In
diferent i enamorat
a la serp
que creix
maligna
verinosa gelosia
Ja no calia que patís
perquè era feliç
I
bevia i
bevia
tant i
tant
com podia
per retenir
les nits i els dies
bells
re
cords
d'aquelles nits i dies
de roses i whisky
vivint vivint
bevent bevent
fins
a manhá
quan moria
sol
quan
el sol
sortia
en el
teu pis de Boavista
nits sense dormir
davant del televisor
mirant tot sol
aquelles estranyes
aranyes
que baixaven de mart
intentant desenredar els meus
manuscrits
del
llibre
aquell
que mai
no t´
he escrit
I
pel matí
quan em quedava tancat
dins el lavabo i tu te'n
reies
de mi
jo
també
era feliç
Si si
us ho he
de dir
jo llavors
estava enamorat
del tot enamorat
de tots
vos
altres
i bevia
fins morir
i per
què
has de beure tant
?
em preguntava jo
però
mai ningú
ni
tu
ni
ell no
m'ho veu dir
com un ultramarinus
més
en un viatge
sense
fi
com un malcomlowry
més
anant
a gabriola
nedant
bevem-
me
el mar
com si
fos un oceà
tot
ell de cop
com si fos
sis tu ajaguda
cames llargues i pell blanca
a
les plages de Povoa
( de Varzim )
aquell
instant d'encís
del teu
encís
de
nit
i
dia
plaer per mi tota la nit
tot un dia i
llavors pel matí quan em llevava i
us veia i
us trobava
a
tots
dos
xerrant i esmorzant i
jo en estat en
cara d'em
briaguesa constant
i tornava ha ensumar
aquell perfum
a ell i tu
el teu aroma a poma
i el seu gust
i re
gust
a jovenívola
maduresa
barceloní
na
em bevia de nou
tota l'atmosfera
que em
des
feia
i
en voltava
i
mirava
blava blava la
teva
mirada
oceà
atlàntic i
mar
de
matí i olor
a gató
por
tugués
i
la por i el temor
de perdre
ho tot
aquell
miratge
tant
i a
prop
em feia beure'm
glop
a
glop
hora a
hora
dia a
dia
gintònics al grifons
o
allà on
fos
per
no perdrem
el petó
fos
i
al
coholitzat
fins
l'en
demà i
. .....remar i
remar
todas as tuas esplosoes
redundam en silêncio
ao mar ao mar.....
que mata gente
3.
Sabor de ser
ardor de florir,
rumor d'amanhecer.
4.
Ser
de la neve ao fogo
um só ardor
Estribinhos de um dia de verao
Eugénio de Andrade
per
la teresa i
el pau
que eren
els dos
que
viatjaven al davant
d'aquell cotxe
quan baixàvem
de Valença a
a Matosinhos
aquella nit
en que
em vaig sentir
tant i tant
enamorat i
que
en
cara
ara
m'
hi
ho
sento
quan
re
cord
o
a
quell
s
moments
de vents
atlàntics
tan
bell
s
il.
luminat
s
dins
un
s
bossí
ns
del meu
re
cor
ds
.
arnaudeguerau
dies de wisky i roses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada