dimecres, 30 de maig del 2012

A Portugal ( dies de whisky i roses )

                                                                         
1.
um nó de luz o una l'agrima
nada máis era quando despertava


2.

Sabor d'agua, puro sabor
de ser matinal até doer


etribinhos de um dia de verao

eugénio de andrade







                                                                    


dies 

                            i nits
de whisky  

roses

a

portugal

quan 

tornàvem 
de les rias 
baixas
al
douro
travessant el minho 
per valença
sentint els golpesbajos
de copini
i com les ones de radio 
macao
es perdien 
                    apareixien i 
                    des 
apareixien
oh si 
si si
deixant espanha 
per fi !
si ara
si
ja us
ho puc
dir  
llavors 
jo
era 
feliç
del tot
feliç
si 
si 
deixeu-
m'ho
dir
llavors
jo estava
enamorat 
del tot
enamorat
si  
Si m'ho 
permetessiu
Si m'ho 
deixéssiu
re
petir :
            llavors 
jo estava 
molt -
però que 
molt -
enamorat 
                  ( del tot enamorat )
de tot : 
d'ells 
dos Ell i 
tu
que baixàveu
amb mi 
aquella nit
de whisky i roses I
algunes bevederas
còsmiques i in
solents  Dies i 
nits
que vàrem com
partir  d'estius
de barrantes i possos
in
solubles
De tu i ell
Si
de vosaltres 
dos
de
tots dos
els dos 
que
anàveu al davant
d'aquell cotxe
que volava
ruta atlàntica a vall
mentre som
miàvem junts 
passats
que crèiem  
potser
in
nobles i dies de glòria
segurs
que encara havien de venir
Cabells en l'aire
per la costa atlàntica
rumb a boavista
travessant vianna
i el castell
que mai 
no he                   
vist
sobre el riu  aquell i 
l'olor a mar i humida 
melancolia
Enamorat
del cassette 
d'on
sortien 
melodies i 
les veus fortes i 
els sons                  tant 
guturals
de
la guàrdia nacional 
republicana 
entre as dunas i el vinho verde
De les plages fredes
i del mar agitat
De totes les teves sorpreses
surpresives
novetats
que encara 
em I
ens
deparaves 
dies si
i nits també
l'en 
demà
aquell demà
quan em llevava i
et mirava 
m'esperava  
que el dia avancés 
                                    més i més
De tu i ell i del 
cotxe aquell
que ens duia 
a traves de la nit
portuguesa
I
de totes les ones de ràdio 
i mar 
que se perdeu
Del llibre aquell 
tant i tant
estrany d'un tal
loboantunes
que tenies al damunt
de la taula del
pis de matosinhos
De com explicaves
tots els mil
heterònims
i
pseudònims 
de ricardoreis i els seus amics
antics   De la carretera de coimbra i 
les putes capverdianes o africanes
dels vorals 
De les maresmes in
abastables d'aveiro
De caldas de rainha i la fira de sintra o cascais i
del teu amic joao i  la mort d'eçadequeirós
de la negra rosa i els fusells D'otelosaraviade
carvalho i de les forçaspopulares 25 de abril 
De tu i ell i
dels seus xutos é pontapés i
a
remar remar 
mares convulsos i
ressacas estranhas i
les mansions ocupades 
a l'avinguda
decadent
d'aquella imatge tant envejada 
veient creient veure una diagonal 
ocupada
de milicians fent justícia 
des de 
calvo
so
telo al corteinglés
vivint
veient
tot això
era feliç 
i

estava enamorat
del bogavant
del restaurant 
Del senyor pires
De la maça i els crancs 
que en dèiem centollos 
i
al port 
de matosinhos
i aquell passeig 
ventós per la vereda
melancòlic
paisatge
gris
abandonat al nostre bes
entre casetes de bany

no era no
un vertigen 
enamorat 
amb els seus 
a
dalt

a
baix
de pors i soledats
temors i re
canses
era tota
la plàcida 
felicitat
No ens calia re
cordar No ens va caldre des
xifrar vells amors
antigues pors
Qui vas ser ? Amb qui 
vas ser quan vas estar
per ací
quan vas arribar per primer cop 
en aquests llocs 
?
amor
quan anàvem a
lligar 
per 
ermesende o esposende 
tan m'era
per on 
érem
o si
eren llocs
a on
tu ja havies estat
anys 
en
rera
Misteriosos viatges sense relat
que havia
intuït
Ara tan m'era
In
diferent i enamorat
a la serp
que creix
maligna
verinosa gelosia
Ja no calia que patís
perquè era feliç
I
bevia i 
bevia
tant i 
tant
com podia
per retenir
les nits i els dies
bells 
re
cords 
d'aquelles nits i dies
de roses i whisky
vivint vivint 
bevent bevent
fins
a manhá 
quan moria 
sol 
quan 
el sol 
sortia
en el
teu pis de Boavista
nits sense dormir
davant del televisor 
mirant tot sol 
aquelles estranyes 
aranyes 
que baixaven de mart 
intentant desenredar els meus 
manuscrits 
del 
llibre 
aquell
que mai 
no                                      t´
he escrit
I
pel matí 
quan em quedava tancat 
dins el lavabo i tu te'n
reies 
de mi 
jo 
també
era feliç
Si si 
us ho he 
de dir
jo llavors 
estava enamorat
del tot enamorat
de tots 
vos
altres
i bevia 
fins morir
i per
què 
has de beure tant 
?
em preguntava jo 
però
mai ningú
ni 
tu 
ni 
ell no 
m'ho veu dir
com un ultramarinus 
més
en un viatge 
sense
fi 
com un malcomlowry
més
anant
a gabriola
nedant
bevem-
me
el mar
com si
fos un oceà
tot
ell de cop 
com si fos
sis tu ajaguda 
cames llargues i pell blanca
a
les plages de Povoa 
 ( de Varzim )
aquell 
instant d'encís 
del teu
encís
de
nit
i
dia
plaer per mi tota la nit 
tot un dia i
llavors pel matí quan em llevava i 
us veia i
us trobava 
a
tots
dos
xerrant i esmorzant i
jo en estat en
cara d'em
briaguesa constant
i tornava ha ensumar 
aquell perfum
a ell i tu 
el teu aroma a poma
i el seu gust
i re
gust
a jovenívola
maduresa
barceloní
na
em bevia de nou
tota l'atmosfera
que em 
des
feia
i
en voltava
i
mirava
blava blava la
teva
mirada
oceà
atlàntic i
mar
de
matí i olor 
a gató
por
tugués
i
la por i el temor
de perdre
ho tot
aquell
miratge
tant 
i a
prop
em feia beure'm
glop
a
glop
hora a
hora 
dia a 
dia
gintònics al grifons 
o
allà on 
              fos
per
no perdrem 
el petó 
              fos
i
al
coholitzat
fins 
l'en
demà i 



.                                                         .....remar i 

                                                               remar
                                                               todas as tuas esplosoes
                                                               redundam en silêncio 
                                                               ao mar ao mar.....
                                                               que mata gente
                                                               




                                                                     
                                                                                     




3.

Sabor de ser
ardor de florir,
rumor d'amanhecer.


4.

Ser
de la neve ao fogo
um só ardor


Estribinhos de um dia de verao

Eugénio de Andrade






per

la teresa i
el pau
que eren
els dos
que
viatjaven al davant
d'aquell cotxe
quan baixàvem
de Valença a
a Matosinhos
aquella nit
en que
em vaig sentir
tant i tant
enamorat i
que
en
cara
ara
m'
hi
ho
sento
quan
re
cord
o
a
quell
s
moments
de vents
atlàntics
tan
bell
s
il.
luminat
s
dins
un
s
bossí
ns
del meu
                     re
cor
                     ds
.



arnaudeguerau

dies de wisky i roses











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada