divendres, 18 de maig de 2012

Històries de la ciutat i el mar. (2)



II

Història
segona i 
              tercera
de 
la magda
              i 
              en pere




quan
el
sol ja
es ben a
          dalt
i
en pere
puja l'
es
cala
es
treta
del pis
del
carrer
d'en
pere més
            alt
i no
s'es
pera
a
en
sumar
l'aroma
a
cafetera
que
 hi ha
 al
re
pla
de casa
seva
i
 quan
hi
veu
aquell
raig de llum
que
                   sempre
entra
en diagonal
per          
                 la finestra i
l'il.
lumina
a
    ella
que
 jeu
en
horitzontal
tot
el seu cos
dormit
i
al bieix
 en aquell
           llit
conjugal
reflex
del
mirall
vertical
que hi
ha
a la paret
del davant
i
que
com
                      sempre
 la
des
perta
just quan
ell
es
disposa
a posar
                        el cafè
a
la cafetera
No
és
avui
que
hi
ha aquest
en
demà
de cada
nit
a la mar

Ni
és
a ella
a qui
avui
primer
veurà
Ni
és ella
qui
re
mou
el sucre
              i
el cafè
as
seguda
a
la taula
de la cuina
amb
les es
tovalles
de sanefes i anefes
que han comprat
a la ferreteria del costat
dringant
la tas
sa de
floretes
amb
la petita
cullereta
remenant
tot
l'univers
dins una tassa de cafè
com deia
els jat'ho
diré
No
és ella
maria
qui
li ha ofert
una
cigarreta
com
partida
a
mitja
xuclada
en
sucrada
en
llavis de matins
i fums d'altres
albades
No
és ella
no
la
maria
és
l'amiga
més
amiga
que tenia
             abans
és
la
magda magda
lena
qui el rep
i
a qui
ell
ja coneix i
encara més
ja coneixia
I
quan es
veuen
i es
miren
de
bell
nou
i
per fi
albiren
tot
s
el
s
seu
s
perfil
s
de
nou
des
prés
d'un
món
de tot un món per separat d'anys
perdut
s
imaginat
s
d'anys d'haver caminat
sol
s
i amb altre
s
junt
s
per la in
mensitat
de
la ciutat
Anys
de re
cords
i re
mors
re
me
mo
rant
i
mur
mu
rant
                    tant !
alguns
b
        ells
v
instants
que ja han passat
Re
trets
i
planys
i
anys
de re
mor
           s
d
            i
ments
d'enyors
             i
pen
saments
pene
di
ments
potser
tam

I
ara
que la veu que el veu que es veuen
és allà al davant davant per davant
pal
plantats
de bon matí
mig nua
           ella
i amb
el cos
cansat
              ell
i olor
a
mar
com tant
se'n
re
corda ara
              ella
d'abans

amb la panxa
al des
cobert
i aquell melic que mai no
havia vist
tant i
tant
ben delimitat
dis
senyat
com avui
aquest matí
joia a part
cavallet de mar i cara
colí
que un dia et vaig re
galar
aquell matí quan tam
bé venia de la mar
Tan
a
prop
i
tan volgut
ara i aquí
i
és
així
com la veu
per fi
allà
al davant
ell
i
ella
pere i
magda
lena
de nou
mirant
se
els
ulls ex
traviats
tan
in
nocents
llavors i
              tan malvats !
Mirades
in
sisibes
preguntes i
tremolors i
dolor
abusiu
tant
de
cos
i tant
de
cor
s
glaçats
in
nobles i
tímides
salutacions
ni un bes
no cal
no
res
ja està vist
i
ja s'ho han dit
tot
o encara
no
?

On som
ara de
cop ?

Cau la cullera i es ves
sa el cafè
per
terra

En vols ?
si....







                                                
                                                         


llavors
es
quan ell
se'n
re
corda i
re
corden
aquells dies
tots
quatre
junts
a la
fosca
a l'apartament
que van compartir
una nit
tots
quatre
al
llit i
a
l'en
demà
ell
tant
jove
en
cara i
embafat
de dona
fatigat
d'amor
com diu la mina
fatiga 
            quanta fatiga 
di
amare
quan de cop un
se'n a
dona
quan
l'
home
sent
el baf
de l'excés
        exces
           siva
    eternitat
i
el fet
de
tant
d'ardor i
acollidora
nit
Ina
bastable
amor
in
saciable
amor
in
esgotable
no
cor
respòs
I
era així
com es va sentir
quan
se l'es
timava tant !
i aquella mar i
el cel gris
pel matí
d'algun
gregal que encara
llavors
hauria de sentir
i
havia de venir
a l'en
demà
damunt la roca
i la mar
esquitxos
de sal i
les seves cabelleres
al vent
de la fosca
veient
les ones
batent
sota
el castell i
s'alguer
es van
dir

i
si no pogués
més 
tu que faries
                                                                 i ella va dir
t'estimaria            sempre 
                  igual

però que faries     tu  
                    de 
                             mi ?

em buscaria  algú més
                               no
                               més
                         de tant 
                         en tant                                 però....









                                                             andrédediennes
                                                                                      nude circa
                                                                                            1960






i
ara ella
que
quan es vessa
pel damunt
el cafè i ell l'es
polsa i l'es
quitxa per l'es
tovalla
ja tacada
Mentre
es miren
pensen tots dos
                        
      te'n recordes quan 
corríem i voleiant mans i mans i corrent corrent corrents mans en l'aire i el teu  estel per la platja i tu em cercaves sempre de ben petita ja amb les amigues i em miraves m'esperaves a la porta del pauvila i la gentada i no sé com baixàvem i ens estiràvem a la ciutadella i algun dia que no venies ens trucàvem però no no no hi erets no ens trobàvem i patíem tots dos jo ho sé i no sé no hi erets potser estaves per santagustivell o al carrer unió i   
      te'n recordes  quan 
les nits aquelles per la platgeta robant el peix a la llotja i asseguts sota el rellotge ens menjàvem fins les espines de les sardines i llençàvem les sobres que havíem ajuntat amb mossos de pà per dur-les al moll i llençar-les a l'aigua aquella tan  llafiscosa  líquid podrit d'oli aviam si hi vèiem alguna llisa gegant i una nit que ens vem banyar i el vigilant flipava mirant com sorties de l'aigua
      te'n recordes quan 
passejàvem ben emporrats per l'escullera i ens partíem de riure i quan vem caure de la moto perquè tu em feies aquells petonets al coll que em tornaven boig i rient rient vem arribar fins al final de l'escullera i ens vàrem posar pescar amb uns pescadors vells que deien que eren cosins llunyans de la teva tieta i
     te'n recordes quan
després molt de temps vàrem  pujar un cap de setmana a portbou en tren a veure el pau i va pujar aquella amiga teva i el pau i jo ens en vem anar poray i no vem tornar fins l'endemà no sé com vem arribar fins a lloret duiem quatre xines per vendre i ens vem trobar dues franceses i quan ens vem adonar ja era de dia i vem arribar pel de matí  i la teva amiga que no ens coneixia encara gairebé gens es va enfadar moltíssim  i tu no vas dir res i no sé perquè però vem acabar baixant a dit per separat tu amb en pau i jo amb la teva miga que es deia   
maria i
        te'n recordes quan 
                      
                           
es lleva
       i a
  pareix
   del llit
 tal com
        ha
  dormit

la maria
                           
 i
 el mira
 a ell i
 amb qui
 ha
 com
 partit
la nit
l'amiga i amant
i els mira
amb la
  levitut
i
la super
va
altitut
als ulls
de qui
ha viscut
ha
sentit
tots els desig
os
a
complerts
en
una sola
nit
i
satisfets
antics
anhels
i
la saviesa de qui
 intueix i
ho                         ha
sa
but tot
sen
se
re
trets
ni planys
com mai ni abans ni antany
no ha fet
i
som
riu
i
veu un glop
de cafè
en llet
ja servit
i
ells
en
cara
tot i així
s'estan mirant i
estant pensant
tots dos
al
hora



                                                            i 
                                                         te'n
                                                     recordes
                                                       quan....



)
Adg
valldoreix 
2012
(




escrit
es
crit

per a ser 
llegit
tot sentint
pjharvey
les seves
stories
from the city,
stories
form de sea

                                                                          pjharvey


2Good Fortune


Threw my bad fortune
Olf the trop of
A tall bulding
Bud I'd rather have don it with you

You boy's smile
Five in the morning
Looked into your eyes
And I was realy in love

In Chinatown
Hungover
You showed me
Just what I could do

Talking about
Time travel
And the meaning
And just what it whas woth

And I feel likesome bird of paradise
My bad fortuneslipping away
And I fell the innocenceof a childs

Thing I once thought
Unvelievable
In my life
Have alf taken place

When we walken through
Little Italy
I saw my reflection
Com rigth olf your face

I paint pictures
To remmember
You're  too beautiful
To put into words

Like agipsy
You dance in circles
All around me
And all over the world

So I take my
Good fortune
And I fantasize
Of our leaving
Like some modern-day
Gipsy landsilde
Like some modern-day  Bonnie and Clyde
On the run again


pjharvey/mikeharvey


gDBZZ3uvimE

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada