divendres, 8 de juny de 2012

de banyuls a port vendres

les cançons d'amor de quan érem... 


(  
  més i
  més   )




                                                                       (*)





Vorejant la marenda Vinyes verdes vora el mar Com un conte figurat 

Quan ens fèiem a la mar  Cada divendres de Banyuls fins a Portvendres. 
Dies i nits encerclats de llum i sol Dels fars de sal i aigua d'escata blanca. 
Entonyinats en camarots atrotinats Quan tronàvem cap a terra ja pensàvem 
en gastar tots els sous que havíem tocat I a Perpigan la catalan ens els patejàvem
Vull dir gastàvem en algun bar de mala mort  pels voltants del castellet o el barcarés 
Tan és I un  dels dos pescadors que compartíem ració  llitera i camarot aviat ja s'havia 
enamorat d'una jove magrebí Petie fillette algerienne que llogava el seu cos 
a disset francs la sessió No sé si antics o dels més nous I l'altre pescador que 
figurem que era jo Li feia l'ullet a la filla del patró.I diguem que era gitana bruna 
i ufanosa i molt orgullosa de qui era i de com era la seva pell i la seva raça i tan
ella com la seva mare i el seu pare Que també era gità Es clar ! em parlaven  en català 
bé un romanç molt especial i col.loquial Un patois local de perpinyà Tan la filla com 
la mare com el pare i tots els seus compares dels voltants tots a una i cantant garrotines rossellonines i tan se val ! I ell el jove pretesament enamorat que era jo per suposat ! 
Allà s'hi hagués quedat enbarrancat Ben instal.lat Dies i dies fent olor a teranyina de sardina 
per la nit Al primer crit anem al llit ! Hauria dit I al cap vespre del capcir a fer algunes birres 
 per portvendres tots el divendres Vull dir unes bières i de nit al meu cau Al redós d'aquell cos tant fermós D'oliva negre i raïm i pebre
roig en el seu sexe  i nexe inclós d'olor a mandarina i aroma a calroig dins el seu ventre de 
Portvendres. Però ai las! ja veuràs 
Com tots dos vàrem haver de marxar Precipitats quan l'amic i protector d'aquella nena  
en qüestió I el pare i senyor patró de la princesa gitana Ens van voler fer saber a tots dos 
a un i l'altre que aquest no era el nostre lloc ni la nostra qüestió Fugint fugint amb l'últim sou darrera el sol Vinyes  verdes vora el mar anàvem cantant deixant portvendres de bon de veres 
I veient  tota la marenda des del darrera de la banyola que ens duria de Banyuls a la frontera recorríem i corríem la carretera fins al Voló Volant volant d'allà cap a la frontera L'amic i 
company que és deia ahmed Em va dir Apa adéu arnaualbert O es deia mohamed o era aquell
rashid que havia deixat tirat en un peatge de Beziers ?
No ho sé Jo no sé ara mateix si tot això que us he contat és cert o és incert 
Si és realitat o inventat Veritat o imaginat Però ben bé del cert Vos he de dir que no vos he enganyat
ni Vos he mentit Perquè tot el que he escrit Escrit està i així per sempre més en restarà.......




El Voló

Països Catalans
Mar Mediterrà



(*)foto extreta de la xarxa, si algú en sap la propietat que m'hofagi saber

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada