dimecres, 20 de juny de 2012

Revisitant Brideshead Revisited



'
  - exactament l'indret a propòsit per enterrar-hi un tupí d'or 
- digué Sebastian -. 
M'agradaria enterrar quelcom de preciós en cada un dels llocs on he estat feliç,
i més tard, quan sigui vell, 
lleig i dissortat, tornar-hi, 
desenterar-ho, 
i recordar  


'








Quan de temps creieu que tardarem en envellir. 
Vull dir, molt abans que el nostre cos ens digui prou ! 

Quan ja cap pessigolleig no et fagi un tremoló, 
ni uns dits confusos i  atordits però atrevits, ens cerquin fins demà,

i com una primera vegada, el formigueig 
d'una filera a l'era, es clogui sempre en besada.

Quan temps creus amor, que ens va caldre per adormir 
el nostre instint més animal , i seguir vivint ?

Quan de temps ens cal amor per a fer- nos mal ? 
I anar morint a cada instant cap a la platja  aquella 


en que ens  vàrem vessar arran de mar  .







aDg

dosmil
dotze

vol ser humil
ment i, a l'estil d'Auden
un sentit record per a
l'Emiliteixidor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada