recordava el racó d'aquelles llargues cames Retirava l'idea d'un finestral obert un aire fresc una turmenta d'estiu i un cel més clar Vespres després de la pluja i un canal buit I un llit ben llarg I un cos d'arena I uns ulls de mar i a la mar la tempesta La mar desnuada La mirada amagada després del després i el gran repòs del no-res La solitud i jo et mirava assegut al finestral obert i un riu ben brut recorrent-me l'espinada com un somni ja passat en el finestral de la fresca diada
i una nit d'estiu Cel estel.lat sota la llarga capa negre en un raig groc Estel fugaç que mai no hem vist Carícia plàcida Pròxima la matinada Jaguts sota l'hamaca se'ns obra la nit d'anit Sense avís ens deixarà al descobert els cossos oberts De tu i de jo tots sols
de
Sol a Sol
*
el dia i les hores
AdG
mil
noucents vuitanta
set
foto
robertGaudette
robertGaudette
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada