dissabte, 16 de febrer de 2013

CASTELL DE BELLVER

de Bartomeu Rosselló-pòrcel.
Barcelona 1934
                               en homentge
sentit 
d'un mallorquí de barcelona a 
un català de mallorca 
en el centenari del seu naixament.






Endevino  la llum i la tonada
del cel i el bosc que novament retrobo.
Clemència de les pedres i les fulles!
Em meu nom estranger torna a ser vostre,
en un càntic recent de nova gràcia!
Viva malenconia de paraules
en l'esveltesa blanca de les ales
de cels vibrants i solituds perdudes
sobra la llunyania de les ones!
Pedres del bosc, murmuri de les fulles,
només els ulls altra vegada saben
els silencis antics entre nosaltres.
És oblidat el somni que us perdia
- confidència dispersa en lluminàries-
cendra als carrers i els lliris no florien,
la finestra a una pluja mig sotmesa.
La  plana estèril lluny de mi moria.
Migdia impur afalagà la plana.
El sol desig em torna al temps ingenu
d'abans d'aquest silenci i d'aquest somni.





la
imatge  
és del primer concert  
de Maria del Mar Bonet 
al Castell de Bellver 
als anys seixanta, 
com a mostra d'agraïment 
a la cantant per haver musicat 
tan i tant bé el poeta i
haver-me'l
re
descobert i
re
cuperat
de l'oblit i 
extret
del silenci
obligat
per aquest
 intent
continuat i insistent i inesgotable
i
perpetuat
en el temps més in
memorial
de genocidi cultural 
que
alguns
( i molts més dels desitjats)
éssers
estranys 
i in
crostats
a
la nostra 
es
corca
que
des
de
llevant
a
ponent
i
del
sud al
nord
dels
mars
cel
i
terra
han
assatjat
a
tota la cultura 
( nostra )

gràcies
mariadelmar


aDg

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada