dissabte, 25 de maig de 2013

cloïssa


                                                                         Re-
collint-me de les engrunes que he deixat 
al darrera , massa poc i massa massa,
sempre indecís i imprecís, trenco encisos 
massa aviat,  massa sovint,  massa atrevit 
per no voler-ne  mai, ni poc, ni massa, ni prou  !            
                                                                         Re-
cullo les engrunes que he llençat per terra. 
                                                                        Re-
collint-me altre cop en jo , després d'alguns 
passejos primaverals pels carrers més alts 
d'avingudes i vingudes i les arbredes més elegants .                      
                                                                       Con -
cloent-me  en l'asfalt que ja he cremat, 
                                                                      i era Daurat !  
Baixant dels cels a la vida més terrenal, 
a  la nostra vida més natural, massa allargas-
                                                         sada vida normal !                                  
                                                                     Com
cloent-me en una cloïssa fora  Mar    
                                    Ja no tinc Sal, que dóna Vida !




es
boç del poema 
escrit
un mati de
primavera
als Ferrocarrils
de
la Generalitat











per
a la
Martina H
escriptora i poeta
de màgiques històries

d'
aDg.

4 comentaris:

  1. M'ha encantat ... de principi a fi. Enhorabona!

    ResponElimina
  2. M'agrada cloïssa... simplement, sense simplicitats, m'agrada.

    Però t'equivoques... la màgia no està en les meves històries sinó en els ulls que les llegeixen.
    Si tu hi veus màgia, és que la MÀGia és dins teu.

    Gràcies Ar!

    ResponElimina