dimarts, 24 de desembre de 2013

ara mateix enfilo aquesta agulla....




















miquelmartipol



Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb fil d'un propòsit que no dic
i em poso a padeçar. Cap dels prodigis
que anunciaven traumaturgs insignes
no s'ha complert i els anys passen de pressa.
De res a poc , i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus a terra i proclamar-nos 
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes 
el que tenim i prou : l'espai d'història 
concreta que ens pertoca i un minúscul
terriotori per viure-la. Psem-nos
dempeus altre vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.



L'àmbit de tots el àmbits
1980

3 comentaris:

  1. un gran poema, sí. jo també escric poesía, en castellá, encara que escric en tots dos idiomes i potser algún día escriuré algún poema en català, és una llengua molt poética. he trobat la teva web als premis 20blogs, me les vaig mirant per així definir el meu vot. si em vols tornar la visita, jo estic a la lletra "N", "Neorrealismo Virtual". tornaré a visitar-te, salut

    ResponElimina
  2. Miquel Martí, del que he traducido tres libros al castellano, es uno de mis preferidos y de los grandes... Me alegra verlo aquí.

    ResponElimina
  3. Sento molt l retard en contesta-vos Alejandro i Ninguno, coses de la meva dispersió vital , però moltes gracies per llegir-me i comentar-ho.
    Una abraçada

    ResponElimina