dimarts, 24 de febrer de 2015

la rèmora i el rem




les prè 
vies  ei vis sen ques 
en 
 aigues de bes 
llum 
s
llum 
i
nos
es
de
tardo
r

...la vida és sempre això: un goig efímer,
un dolor llarg, un somni inutil.., res,
és a dir tot.
Josep Piera, Solitud 
de
en el nom del mar



l'em
        -bat  
la rè
         - mo 
ra
         i  
 el  re  
                m (ant amb el xaloc d'aliat 
         
l'art           
                               de buscar 
                               raós 
          
      eixut            
s     
                                         -es           tot
                                         -es           les dones del vaixell nues 
                                                         a proa, damunt la xarxa del                                                                                                                      SundyIsland  a
                                                         jegudes com tortugues panxa en l'aire
   al 
         Sol 
                           miren  al cel,  miren el mar i els homes 

                                 a
       
                 mig
                         jorn 
                      i                        ei vis sa 
         a 
                        sota 
           des                                                                                                     , 
                                           vent 
                               els 
                                        freus  ( fons de pedra i meravell
                                                                                                es Paradís quasi perdut de
                                                                                               perles i 
                    es  di vi sa
                                           a 188º           sud-
                    est 
                           La Savina i      a l'                                                
                                                                         est est
            l'es
                     pard                      (- enya i el conill 
                                    -ell
                  i 
                   el daus per dar
                              rera la nau 
                                                          la  mar , 
                                                         en un llarg obert  i de 
                                                         vegades   a bolina i cenyint o com un plat
                                                         que t' es-
                                                          purneja en rosa i guspires d'or o  mar
                                                                                  grOSSa o mar
                                                                                  GrAn  o de Gregal o llevant
                                                                                    -   ol
            des 
                      de es canà
                                                                que ja hi varen'nar ja , a santaeulària 
                                                                a comprar  el macramé amb l'oscar i la lin i tots 
                        aman-               
                                         te i
                                                                                              
                           a mar i nan -
                                                      nos  de sal i sutge i                                                                       
                            sol i aigua                             
                                                                                  i   els homes , 
                                                                                  els homes del vaixell,  miren les dones nues   de
refiló com miren al cel i miren el  mar  i suspiren i aspiren  i  esperen un demà millor que ahir a la nit que va ser un pal i mai més no senyor mai més amb el sud africà o l'americà que com qual se vol altre home sempre promet 
                                                                                          -en coses 
                                                                                          quasi im
                                                                                                      -pos-
                                                                                                             sibles

                                                                                                      i 
                                                                                                      les dones se les creuen    - massa                                                                                                             ingènues o massa sàbies - 
o fan que se les creuen 
                                                                                                      que pel fet és el mateix
                                                                                                      per què els pols oposat sempre                                                                                                                 s'atrauen - 
       i
                                                                  
              en 
                                  esquits 
                                              de 
                                                           sal 
                                                                                                           estem 
                                                                                                           ancorats encara en aquesta
                                                                   rè
                                                                        mo 
                                                                                 ra 
                
                                                                                                                      de película fantasma on                                                                                                                              hi  surtiràs                                                                                                                                                       fantàstica 
                                                                                                                    divina amor preciosa 
                                                                                                                    et varen dir a nit abans                                                                                                                             d'entrar al                                                        
                                                  diví
                                  
                                                                                               -no                                  a una ter 
                                                                                                                                -ras 
                                                                                                                                               -sa 
                                                                                                                     de 
                                          
                                                                                       varaderey


          algun 
                     farsant 
                                              i     
                                 els 
                                                                      raigs 


                                                                                       de 
                                                                                                                             
                                                                                                             Sol    surgint del fonts com a l'origen de les espècies o al viatge a mil llegues  sub
                                                                               - marines O dels origen dels Mars i els Oceans O com diu o deia la poetessa aquella  lituana o estoniana la dona és aigua i l'home la cullera que es menjarà la sopa 
                                                                   i 
                                             jo
                                                                            a contra 
                                                                                                                -cor
                                                            la contra-
                                                                           dic 
                                                                                             dic 
 la dona és terra 
com argila antiga com sorra grossa de cala en bossa o arena fina 
i que sempre se t'esmuny de les mans  un somni Un sorral de cala Joncal ,                i

                                                       
                                           terra en dins 
 de santaagnès i en 
                                                             vespi
                                                                          no 
                                                                                      fins la parròquia més propera  
a sant'antonideportmany a santjosep  de sa talaia allà per es portroig passat calavedella 
                                         a la dreta 
                                                       la conillera  i 
                     de lluny                                                  
                                surgeix 
                                          com   a
                                                         pangea        (  no oblidèssim pas, que és 
                                                                                           l'origen de la terra 
                                                             
                                                               es 
                                                                      Vedrà         
                                   i 
                                                                                                         
  (  una parella un poc més enllà                                                                        
     en una piscina d'una casa blanca d'estil eivssenc i a                                                                                                      trenc de roca 
   fan l'amor follen                                                                                                                                     forniquen  potser es 
                                       re   
                              - cre-
                                      en 
                               es pro
                               -creen 
                              creant 
          com llangardaixos vida eterna, 
         que quan  perden sempre guanyen 
 per
què re -
cuperen 
mitja cua 
o mig cos 
ai  ! ja m'agradaria ja a mi 
                       re-
cuperar -
                                                        Te

Sempre és  la mateixa 
                          rè-
                           mora             Insitesc el fet
 Correntí a vall , rodeja la pedra  grossa 
 que en diríem Vedrà i , si no l'agafes a temps i,
encara que  reméssis  a favor 
de
                                     cor-
                                                    rentí 
o l'agaféssis a contra
                                    - cor
                                                      -rent 
per molt que segueixis 
                                  
                                     rem
                                                   -ant 

o  si  t'atures i abaixes els braços és la fi - en un pis de 1500 metres quadrats  al centre de qual
se
vol 
gran ciutat , pot
ser a parís o a l'eixam
                                       - ple barcreloní un 
cos inert  i adormit i el pit a l 'aire en
cara panteixant després  d'una nit sense fi
massa intensa i massa buida - que pel fet  sempre és el mateix-
la lancôme va finir així tal qual  el seu camí de bellesa i es
clavatge masculí i la van trobar de matí, sense respirar  - o


                                             a 
                                                                          ple Sol 
                                                                                                    i 
                                                  

                                                                    a                                                      
                             mig
                                                                    jorn 
                                                        
                                                                                 
                                                    al davant 
                                                                           del                                                                                              

i amb el capell 
a la mà per collir    
aigo de
                                                                                                                                    
                        


                                                                    mAr

                                                                                              
 
ruixar-
            me  es 
cap que m'ha entrat 
                     el                                      sol
i
pello !

                    
                                                                               mEd i Terrà


             
                               






les dues imatges  
de  'la Joven Dolores '  navegant i  
el desembercament a de cotxe  ( 1969 ) 
a la Savina  
estan extretes del blog

d'en 
                                             


viatge 
d'anada i tornada
de la savina al port 
d'ei
vis
sa





Quasn la mercè està contenta ....





Donya Mixeires        
                       Jo , la Donya i el gripau . 
                                              música , lletra i dibuix
                                                        Pau Riba.                                                        
                               Formentera
                                                                               1971  .
i
                          
la d'en guitarra    
  Toti Soler
OpgN1TlXrJM


aDg


arnaudeguerau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada