dimarts, 30 de juny de 2015

Inventari *

                d'estiu a la vall d'or 

    -eix
.
                                                                                                                     
                                                               




Quatre

             llapis-
sos de diver-
sos colors           ( que s'han quedat al costat
de 
l'or  
   dina
d
     -or  
des
  - or  -
denada
                                                         -  ment  ) .

          
Dues

fotos 
            desades 
a la cap-
sa de pintures       (  plena de  llapís de llavis i l'Elle i la Gazetta Russa i  un llibre d'edicions                                                 62,  poesia, 
                                    NitsAChiapas d'en  Gerard Horta  
                                    que no sé ben bé d'on vé,  d'alguna
                                    llibreria de 2 ona
                                    mà 
                                   de l'eixam-
                                                   ple de bar
                                                   celona, 
                                                                      suposo )  
Una 
           
    impres-
               sora del mediaMark
    que ja no imprimeix , no -
    més m' escaneja 
    els meus di-
                       buixets  ( dis-
                                         bauixes que se'm passen pel cap
                                         quan ja no m'hi  surt res més 
                                        que                                             

                                                                                                         fum ......  
           
                         


                                                       ....fumfumcargoltreubanyes i puja a la muntanya

                                                                                                                                                    )              


Varies

           llibretes d'estalvis mai no estalviats
           que s'han perdut per l'espai en la inutilitat del temps, pin-
           ces , clips, rotuladors, els carandaches, aqüarel.les, l'estutx de la Rut, discs , dos                        tablers d'es-
                               cacs , i Escac Mat ! 
                            ( eiii,  que és broma  poma ! l'un més gran que l'altre  , i aquell tan petitet               que em vaig endur
            d' Is
                        - tambul ,          ( quin caprici re-
                                                                                   noi ! ) Les nines russes que ens va dur de                     Niznhy Novgorod, prop dels Urals, la Natàlia   ( Laptieva ; i

Mil     
          d'auriculars in-
           servibles , i només uns que funcionen i tots els llibres del Pol 
          escampats per tot arreu i la nostar cussa es grata i borda i 
          de tan en tan entra el Sol  i sona el telèfon i 
          irromp impertinent i sense permís encasa aliena i de tan en tan 
          fem berenars familiars  i sopars amb els amics , amics i amigues , 
          alguns ja han fugit 
         amb  el temps fugit 
                                                   ( ara 
                                                     la Judith ens durà ous i carbassons del seu                                                                                          hort allà  prop de can busquets a la floresta, però
                                                      abans em                                                                                                                                                       faré  un                                                                                                                                                          ruixat 
                                                     amb la  manguera del jardí,
                                                     de tanta calor com tinc i si, 
                                                    estandré la roba a la meva manera,  
                                                     sense cap ordre ni sentit, barrejant roba blanca i  de color , 
                                                     a l'estil més  masculí, a
                                                     mode  d'home i en fí  ...)       a la ràdio no fan re oïble,  
            i  així   vaig fent , en diríem        anar fent 
                                                     'nem 
                                                      fent-
                                                          nos  grans 
             deixant en-
                             rera l'ànsia,  
            però no l'angoixa, 
            de no saber encara ara si , de no haver sabutmai si  , de no saber amor
            si pot
           -ser tot va ser....  Si no ha estat.   ... Si Tot no és 
                                                                                                     una in-
                                                                                                                   venció   ,   i  
              el  jerro  
              de Portugal-  sense el gall  de rigor , 
               a l' estil més original de Barcelos o Boavista
                del nostra amic  Pau   (  i 
                                                          tots el quadres originals de la Sex-
                                                          cília i la Tia Mercedes , 
                                                          estampes de barcelona , 
                                                         dones passejant per les avingudes i la Rambla,
                                                        dita de Roma - per allò de l'ajuda feixista , 
                                                        dita després , Avinguda dels Ducs de Palma - I 
                                                        ja em direu qui coll son aquests ? - 
                                                        deprés dita de nou la Rambla
                                                        i  prou !     
                                                       I el remolcadors del Port de Barcelona-- 
                                                        el Pompeu Fabra, el Montjuïc i el Pau Casals , 
                                                       amb la silueta grisa dels Silos al darrera,  abans del Morrot ,                                                        del Far del morrot de  trenta milles de visibilitat                                                                                 segons el portulà de la Marina Mercant Española , 
                                                       perque de Marina Mercant Catalana ja no n'hi ha. 
                                                      I allà  al  damunt del cementiri de Montjuïc ,    
                                                      amagat rera la   Ciutat, 
                                                     damunt de Cantunis, a llevant de la plaça del Nou, 
                                                    d'allà on van i tornen 
                                                                                       a/i 
                                                  de alliberar-
                                                                           se del desfici, els més acabadets, pobrets....
                                                 Si , allò que els fa seguir i seguir cap a la capdevallada,
                                               abans d'acabar anant tots en processó rera la murada a tocar de                                                 les drassanes rera el Museum Marítim, en busca de substitutius , 
                                                 enganxats a la vida i la mort - retratats pel pare ( els re-
                                                                                        molcadors , eh !) penjats a les poques                                                                                                                                  parets buides que ens                                                                              queden;  retrats  de la Rut,   també ,
                                                                      de  flors i l'home aquell tan negra ! i, 
                                                                                                                                                en fí ... )  
                                                   que sempre ens ha acompanyat , 
                                           coma icona                                                                                                                                                    miraculosament sencer ,                        
                                           sobre-
                                           posant 
                                                                                                  ( - nos
                                                 -se a terratrèmols
                                           personals  i mudances
                                           ocasionals ,  
                                                                   des-
                                                                    de la 
                                         Vila de Gràcia ...      (  records del Can Manel i drymartinis i paelles i algun                                                                       dit del peu trencat pujant per la vorera un diumenge                                                                                  d'estiu , vermuths interminables a la bodegueta,                                                                                                  a  la guarra a la Virreina o al Sol )           
                                         .... se  senten xiscles de nens i 
                                         esquitxos d'aigua de piscina i de lluny que vienequeviene,  la                                                            campaneta del drapaire-ferraire ,  que recull la ferralla, esquelets de bi
                                         cicletes i demés  i 
                                         que em re-
                                         corden  que  hauria d'anar a comprar 
                                                                                    les xibeques i la llet i l'oli , i 
                                         etcetcetec .....





                                               
                *   (      pdt :    
  
                                     demà   
                                                pot -
                                     ser                               
                                      acabaré                                 
                                     d'in                                       
                                          -ventar                                                                                                                                                                                                                                                              -  me  
                                               -  iar      
 .                                 
                                                       
                                                                                                                                                        
                                                                                                     la                                                                                                 
                                                                                                felicitat 
               
              



 .

                          
                                                                     

                
foto
de
Na
pràxedes i 
En
gabriel     

.


gràcies
la t

i
els meus
fills
     p  , 
tam-
         bé    
aquesta
cançó
                                                             d'estiu                                                              

                                                                    







Estiu
Zoo








valldoreix
estiu
dos  - mil
quinze

aDg





1 comentari: