dissabte, 6 de gener del 2024

Pasternak


























En tot voldria haver arribat 
fins a l'essència:
de fer camí , de treballar,
d'un cor més negre.

Fins al sentit d'un passat vell,
d'última causa ;
fins a l'arrel i als fonaments,
fins a l'entranya.

Fets, i destins , i anar estirant
el fil que hi mena,
sentir, estimar, viure, pensar,
fer descobertes.

Ah , si pogués , no pas del tot,
just mig comprendre-ho,
i escriure el pols de la passió
just amb vuit versos.

Fets pecadors , fets criminals,
i escapar i córrer :
sobtosos fets, casualitats,
palmells i colzes.

Haver-ne extret totes les lleis,
tots els principis,
i els noms complets, els de tots ells, 
siguin quin siguin.

Haver plantar com un jardí
tots aquests versos.
Just al clatell, til.lers florint,
i el cos tot trèmul.

L'alè dels versos, odorants
de rosa i menta
d'olor de sega, d'herba i prat,
de tro i tempesta.

Chopin , fa temps , en va llegar
un viu miratge:
els Estudis , fets de parcs,
taüts , bosc , granges.


Jocs i turments d'haver guanyat :
mentre s'estira,
ben tensa , la corda d'un arc
que es vinçla.

1956



Poema inicial del seu últim poemari 
Quan Escampi
de l'edició de 
1984poesia 
traducció d'Esteve Miralles i Ricard San Vicente 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada