les dues rera les postes d'un carretó i protegides per l'abandó i la creença, que més enllà de totes les formalitats , de la més comuna de les nostres vides havíeu de vèncer una i dos i tres mil, de les més antigues amants de tota l'antiguitat, des dels principis de la creació de totes les deesses que us haguessin precedit i tal com era abans ( i ha estat sempre ! ); sense més i no més que un bes d'humida rosa closa en uns llavis sabíeu també molt bé com per principi i fi de la puríssima bellesa que havíeu de ser
ingènues i malvades
%20(1).jpg)
els contes del Puig Madrona
d' azalaísDegausacs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada