Aquesta capsa dolça
de molsa
que et guarda, en pany fadat;
que oneja sense fressa,
ni pressa,
amb bleix extasiat,
és el meu cos que et serva
com l'herba
serva el crit del seu verd;
que es corva al teu creixent
i aprèn
al teu batec obert.
¿Quina remor petita
m'invita
a abocar-me al pou clar ?
¿Quin ressò de salobre
mig m'obre
finestres al demà ?
Sento els dits de la pluja
que puja
vidre amunt del meu cor.
I els nusos del llevant,
trucant
per fer fora la mort .
¿Com granarà el paisatge
que ,en gatge
de tendresa, m'ofrenes,
si l'ombra del neguit
ha ordit
paranys a les carenes ?
¿Com obriré la fruita
que lluita
amb armes de festí,
si la dansa d'arrels,
amb tels
d'enyor, trena el camí ?
¿Com tindré del teu cau
la clau,
si tristor m'esgarria ?
Per copsar el teu senyal
em cal
vestit nou d'alegria !
Cançons de l'enforcall
Sal Oberta
maria-mercè marçal
Llengua abolida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada