Un dia a Sineu

 de la ma dels germans Cabot

, germans de sang 

germans d'esperit

, el gran i el petit

i jo 

a

l'entre -

mig

passejam 

un dissabte de setembre cercant

de nou antigues complicitats

, tots tres mos hem feit grans

- de vida llarga i passada

i la distància 

pot a ser que mos hagi unit més 

per què no ha embrutit 

la nostra amistat

amb es brugit del dia a dia . Ara

només recordam i

 també xerram

del que ha passat tot just ahir  o passat ahir i avant passat

quan tal dia

va fer un any.  També mos deim de tan en

tan ses veritats

 - sobre-

tot 

es més gran 

, generós  i 

curiós com sempre

, s'ha anat fent savi despert i curós de l'amistat

, gran pare de la família nostra

- la que ens uniex sense

lligams ni obligacions

ni condicions

, la que s'ha anat ungint

per mor tan sols de l'amor i l'amistat - 

 i entre frit i frit

i sopes i cerveses i herbes seques i dolces i un cafetó 

passam per 

el Palau Des Reis

de

Mallorca

que va construir

Jaume II i 

que hi residir

a

estones

el Rei en Sanç

(Primer de Mallorca )

Som a la Capital forana

al centre del país

-telúric i geogràfic-

-que fa de centre

del país llarg

, del país gran 

i allargassat vora la mar 

de sud a nord 

, de la  ribera fronterera

amb la vega murciana

en front

de l'Illa Plana

, fins als escarpats  de vinyes i ventosos

penya-

segats-

del nord

, a tocar del Golf de Lleó . Som en ple 

pla de Mallorca

que fa de l'horitzó

, ara límpid,  com un

llençol

i a l'infinit un nigul

com a cotó 

damunt Costix 

, s'hi veu fins Santa Eugènia

i 

és tot un colaix

, com una estora

feta aquarel.la

de tonalitats

que

passen en successió del verd al marró 

, del molí al groc .  I  havent dinat

 n'irem a fer país

també nosaltres

, cap al cap-

vespre

quan ja decaigui el sol de s'hora

-baixa

, amb companys i companyes

del Salvem 

Mallorca

del Turisme - o colca nom així , que jo recordi - 

al Pavelló Municipal

rere l'Institut 

tot just a la sortida del poble

on comença l'antiga carretera de Palma

una recta aclaparadora

sota els sol immens del pla

allà on s'inicia una lleu davallada

entre colca garrofer i ametller. I allà mos trobarem

amb na

Maria i ses seves cosines

i un bon grapat de gent

que se preocupa

per l'esdevenir de l'illa

, del país diríem

i que s'amoïna 

per una deriva 

que creuen no du en

lloc

de ciment i carreteres

de

massificació

; un home agafa la paraula i ens explica que no son polítics

, be de cap partit polític 

 perquè política ho és tot

, és clar

diu l'home

, tothom es ben vingut 

tothom pot aportar 

el seu gra d'arena

, com l'arena de l'agulla

, pens jo . Hi ha gent de per tot

, han vingut de Sencelles 

, Sa Pobla

Alcúdia

i es Port

. Pollença i

Estellencs

 . Palma i  

Son Ferriol

, Establiments i Manacor

-llavors uns quants xiulen

tot recordant aquell 

conciutadà seu que nom Rafel i

de llinatge , Nadal ! -

fins-

i

tot d'om venen els Garau

( allà damunt sa costa 

que fa pujada des d'es moll

, que va cap a Can Climentó

, a la colònia de pescadors 

que nom  Cala-

rajada i 

ara ja tot un Empòrium 

turístic ). Pens en la meva padrina 

, l'àvia Magdalena

i en la vida llarga que fa referència

 Czilow (**)durant pàgines i pàgines

   en la influència de l'herència

per saber

- si és que mai ho arribem a saber-

qui  som.  També han vengut 

de Son Servera

-una parella molt gran-i

jo de cop record

com amb el pare n'àvem a visitar  

a una monja tia seva

que vivia reclosa dins una d'aquelles cases

que en entrar fa l'ombra vespral i

aquella  bonança

- en ple istiu-

que només he sentit 

a les cases de poble 

de Mallorca-. En fi 

érem un bon grapat de gent

fins-i-tot

una dona

menuda

que diu que ve de l'Uruguai

, bé que és originària de l'Uruguai, 

alça el braç i diu

, Jo me vull disculpar 

per que no xerr

prou bé mallorquí 

, i xerrarà castellà 

, amb aquell accent tan peculiar 

que tenen els portenys . 

Es tan

sols un inici

, una pluja d'idees per començar 

un moviment

sempre difícil

sempre laboriós

però que a mi

me fa emocionar

per que hi veig

la vida.  Jo 

no hi intervenc

, me guanya la meva timidesa, tansols

observ, vinc de fora i sóc un convidat

i

crec que potser  no me pertoca

, però me sento inclós

, perquè aquest 

problema és per tot

. Arreu del país

i amés 

jo sóc a casa. Massa anys

que no hi era

, massa de no trepitjar la terra . Del país

que és ca

meva

perquè

tot i ser 

i viure

 també

a l'ombra d'una serra

,   com deia 

el poeta (*)

 som d'allà on vivim 

,d'allà on hem nascut i

de cadascun dels llocs que hem estimat 

, o colca cosa així. I

fi.

(*) cita de Ponç Pons 

(**) suposem que l'autor es refereix al poeta polonès Czeslaw Milosz , i el seu llibre de memòries Otra Europa, en un clar enferfullament del nom i el cognom