dissabte, 17 de desembre del 2022

Augurios y presagios


des de tu ventana aislada  con grises y espesos cortinajes que separaban tu bata humedecida de tu madre y el rugir de la calle tan y tan monótono siempre De aquella calle de mañanas y tardes De días corrientes como así lo decía la gente corriente Perdiendo miserablemente el tiempo como nos decía tambien la gente  pero cuando hablamos del tiempo dijo aquel de que tiempo estamos hablando del tuyo del mío del nuestro ? De aquel piano que nunca tocamos Y tu tía y sus cruasanes recien salidos de la pasteleria de abajo que comíamos a hurtadillas los dos en la habitación contigua donde yo abría tus senos y tus labios y tu aliento me invadía y los besos como recuerdos punzantes y así olvidarnos de la calle de mañanas y tardes que quisimos borrar esquivos todos nuestros presagios y algun que otro prejuicio que ya abríamos intuido cuando bajávamos por el ascensor de tu casa del central-park manhattan o hudson ya no me acuerdo y saludavamos a aquél portero que creímos siempre - pobre hombre ! -  tan chivato él como cualquier portero por cierto y al salir a la calle empezábamos a andar encaminados al Centro realizando nuestra cuadrícula particular buenos aires-villaroel-londres-casanova-muntaner y asi etcetera etcetera hasta la casa de pastel aquella casa que se nos aparecía como un crocanti y asi recomponíamos nosotros la cuadricula cuadriculada de ese tal ildefonsocerdá y aunque nos despistáramos más de una vez y pasáramos amenudo por delante de aquél bar polvoriento y lleno de rancios camareros  y viejos clientes queriendo engañar al destino y asi estar solos Y resultó que nos encontramos con todos A todos En referencia al todos más particular Un todos antepuesto a un nosotros Un todos tuyo y mío Un todos que demostrava nuestro primer nosostros y que duró tan poco que nos sintimos huerfanos de pronto tan pronto Que duro tan poco y fué tan intenso que siempre se dijo dentro y fuera de nuestro entorno que nos aislamos tan pronto Y resultó que cuando al fin llegábamos por fin al Centro día si y otro tambien y nos sentábamos en la terraza de aquel famosos bar de terraza y encuentro y por cierto y tambien escogido como sitio de encuentro por todos los otros todos aquellos otros que hacían de nosostros un vosotros Todos los otros que esperaban de nosostros que fuéramos en realidad vosotros en el sentido de unos y otros En el sentido único de nosotros y asi los bautizamos a todos uno a uno con nuestros nosotros y otros y todos sus yos y sus vosotros  Después cuando llegaron los presagios y algunos augurios que se abalanzaron sin que ni yo ni tu que eras y fuiste nuestra gran intuitiva de augurios y presagios sin que tan siquiera tu sospecharas todo aquello que se nos vino encima Y nos adujo todo aquel magma que nos indujo hacia aquel flujo de gente tan recurrente Que inundó que nos precipitó hacia la gente corriente Hacia la realidad inabordable por inaceptable por Dios ! Toda la realidad espeluznante que vimos ralentizada delante de nuestros ojos como una película muda y sin sentido a la que hubieramos ido tu y yo una tarde cualquiera de un dia cualquiera a la antigua filmo Y  ni tu que fuíste la gran-imtuitiva-de-todos-los-tiempos supieste como habían de resurgir antiguos infiernos Porqué si tambien nosotros tuvimos infiernos y fuegos y miedos y cobardías Y si Tu y yo tuvimos que estar un tiempo ausentes del tiempo para sufrir Para sufrir todo aquello Todo aquello que nos indujo Todo aquello que nos abdujo Toda aquella riada de acontecimientos en que nos dejamos                              influir                                   fluir 

                                  

Anatomía del deseo (I)

de Sergio Crespo



imagen

bar El Velódromo

de Barcelona








dimecres, 12 d’octubre del 2022

ICNOCUÍCATL . Elegies referents a la conquesta .

 


Els cucs pul.lulen pels carrers i places ,
els cervells han esquitxat les parets . 
Les aigües són vermelles com si fossin tenyides,
i quan bevem , és com si beguéssim salnitre .



Cants tristos

mexicans

extrets del Llibre

de

Miguel León-Portilla

La Visió dels Vençuts

edició catalana a càrrec de

 Eladi Murià .











diumenge, 2 d’octubre del 2022

Notes sobre el Port de la Selva

                          KRTU. J.V.FOIX


5.

Anit passada, al Cafè de la Marina , els pescadors ho asseguraven : camí del Cap de Creus, a les tardes dels diumenges, dues dames amb vestit Imperi i xinel.les d'argent caminen ulls clucs damunt les ones furioses, amb els braços estesos a NE. Avui, que és diumenge, hi hem anat, rems batent, amb el bot de l'Eusebi. Però damunt la mar mancada, a l'indret assenyalat de l'aparició, s'havia fet una calrortan gran que ens ha calgut també cloure els ulls i estendre els braços a NE. En obrir-los, era negra nit. Els nostres peus eren un teixit d'escat, i per damunt l'horitzó desert s'aixecava un estel de corall immens.







6

Jo, llegia : '' e'ls peixos són feits a imatge e semblança de Déus: e'ls peixos en paradís volen e¡ls ocels, caiguts dins les aigues negres dels pous de l'infern, s'hi neguen sense morir mai. E la faç humanal és semblant a peix. E Déus és peix .''



la imatge , és de Nocturn de Ponç , i evoca el viatge màgic en barca de del Port de la Selva dels artistes de Dau al Set ,i J.V.Foix per anar a veure Dalí a Cadaqués








dissabte, 27 d’agost del 2022

murmuris de mandarina


 el port de sóller

mallorca

a

bartomeu rosselló-pòrcel

d'arnau

de

guerau


L'escoleta i el conill i el bosc


  

patim patam patum van totes les nenes i el nens agafadetes de les mans fins al menjador i el conill se les mira de refiló . Li daran la pastanaga li faran una caseta li daran un nom (i se dirà el  bufanúvols *  diu la mestra de l'escola ) li faran un llit i li cantaran una cançó la cançó del conillet mandrós abans d'anar  cap al bosc a fer el ressopó .


*El nom me l'he inventat perquè m'ha agradat.




 


al Pol i Rut
( i a les seves mestres )


valldoreix . vallès occidental . països catalans

dilluns, 1 d’agost del 2022

els colors de l'estiu :



cel , mar i                                                                                    -  la pell com la
                 terra , 









més enllà del Garbet 
                                       al Golfet ,






amb
l' ALí
el Quel i
la Té




 Alt Empordà
països catalans

dijous, 28 de juliol del 2022

tempesta


 

Xorrant

a les Malgrats 
, abans d'entrar al
Port

                                  

d'
Andratx

diumenge, 24 de juliol del 2022



  Hi ha 

  alguna cosa 

 que m' atrapa    ,             i no sé 

                                            que és ,

                                            però diria  

                                            que és  ,  

             el temps .

dilluns, 18 de juliol del 2022

Galilea



 Hi anàvem per Cap

-dellà , des de Calvià, just

després d'es camp de futbol , passat el bar 

aquell de l'emparrat  - que anys més tard 

vàrem freqüentar tant amb tots els de Peguera, 

en Tolo i el de la moto i ses al.lotes totes , quan encara 

mos reien ses gràcies -   hi començava 

la carretera que era de mig pla  , 

haguera dit un especialista , i 

s'ondulava com serp sinuosa

a dins la vall ,fent onades

entre figueres i oliveres

i sembrats, abelles i moscards,

esbarzers i encanyissats plens 

de mores , i tot just 

passada la primera corba 

començava l'ascensió

plena de revolts i voltes

i com si fos el nostre 

tourmalet,  jo

et seguia a

roda, i el 

      jo -

                    jo , 

indisciplinat

com era, i concentrat 

com sempre 

quan jugava

amb nosaltres

tirava milles

            tot

                    -sol  , i 

ens deixava en

                       -rera . I

              nosaltres 

 no el seguíem i 

el deixàvem fer, per -

què sabíem , com grans ciclistes que érem , 

calculadors i tàctics, que l'equip fa la força i 

l'estratègia és cabdal i els relleus fonamentals

per la resistència , i ara tu i ara jo fins a arribar a port ,

quan ens alliberàvem de les nostres obligacions i 

com a dos bons routiers , tu com Mercks i jo com Zoetemelk,

lluitàvem a mort per la victòria final i fèiem l' esprint 

total fins arribar a la la terrassa del bar, 

que era un mirador de tota la vall 

                                                             fins  al Galatzó .  I a  l'horitzó :                                       

                                                                                                                                              La Mar .






en manuel, el jo-

jo i 

jo