lamentacions,figuracions i d'altres reiteracions de l'anònim des/conegut

del
per
què
es
cric 


primer lament



Per
què
escirc
?
perquè
es
cric
!
sempre
la mateixa història !
I
no és
per
què es
cric
si no
per a
quí
escric.
       I
això     no
us        ho
pen
so        dir
fins
el dia
des      prés
d'        haver
editat   o
publicat
Com vos
altres
pre
feriu    
       i
com
això
no         crec
que
passi
             mai
com
             em
diu
sempre
un
bon
amic                                                                   meu
aquí
us
ho
deixo
dit

(
i/
o
es
crit
)


aquest 
la
ment 
es                                                                        ta 
de
dicat 
per                                                                        a 
tot
es
aquell
es 
que                                                                      no
m'han
llegit





(
lamentacions, 
figuracions i
d'altres 
ar
gumentacions de l'anònim 
des
conegut
 )

La ignomínia

Entre
roses i
ginesta
han cres
cut
les
males
                  herbes
totes
aquestes
prima
      veres
I
no
són
herbes
ni efímeres
ni austeres
No
donen
ni
fruit
ni
floreixen
ni
germinen
de
cap
llavó
que ens alimenta
ni de
matoll
o
brull
d'es
pigues ni ros
             elles
D'on són
             elles
i
d'on treuen
la seva es
sència
és de l'in
decència
Ni
és cap
herba aromàtica
             d'on en
surt
la seva olor
si no
del tuf i
              l' em
podri
    ment.
Ni és
una herba
curativa
mes aviat  
       és
molt i
del tot
des
tructiva
in
cisiva i
laxativa
va corrent
 a
vall per
la
vall  i
per tot
el conreu.
Una herba
                  molt
maligna
in
                  digna
diria jo
la més
maligna i in
digna
de tota la
humanitat
espècie
humana
animal o
vegetal    És
una herba
que han cuinat
uns quants
de
pravats
amb tota la
mala
fi
ciència
amb per
versa
precisió i
amb tota
la im
punitat
tots a
quests mal
pensants
per anul.lar
les nostres
consciències
i els nostres
 més
in
tims ins
tins

Una herba
que s'es
campa amb
gran for
tor
que fa tuf  i
 pudor    Es
trangènica
i aliènica
              és
piral
brutal i enquisidora
diabòlica i demoníaca
que ens hipnotitza
 i ens fa mal
ens re
córer
com una epidural
per tota
la nostra
espina  dorsal
Lasciva i luxuriosa
verinosa  malvesia
es barreja d'avarícia i
de peresa
                    Es una herba
mal
factora molt
per
versa i
a l'in
versa
és
antiga
de qui
com qui
sempre
ha conreat
amb passió i
ambició l'odi i la segre
gació amb la gula i
l'abundància sen
se cap re
pugnància dels orígens
de l'origen dels principis
del principi i
sense
cap principi
tants de cops
aniquil.lats
ens
hem
re
voltat
hem
escap
çat
amb dolor i
molt es
forç
entre
tot         es
els homes i les
dones
de bona voluntat
tanta in
justícia
Tants de cops
arrabassat
s
des
brossat
s
i
es
capçats
els nostres drets
ens hem re
velat contra la
indignitat
i
ara
que torna
aquesta
zit
zània
trans
formada
trans
figurada
en trans
gènica evolució
per uns
quants
amb in
digna voluntat
d'escampar arreu i per tot
la por

i                                                 la ignomínia :




 (..........conducta i o fet, que mereix el menyspreu públic, acció infame...... )


i
hi
es per tot
empasti
fada
fada
llafiscosa pudorosa
podriment absolut
de la ment
L'han
escampada per
tot i com
deia Ovidi
el company i poeta
han deixat anar a les feres
en forma de casc i porres
amagant la seva identitat
com els covards
abanderant
l'inmundícia i
brutícia
cremant velles banderes
de llibertat i orgull
per poder
conservar
anastasiada
la consciència
i mantenir els seus pri
vilegis
fins a
la mort
final.             Però
es de la terra mil.lenària
mare ara i en
cara que ens alimenta
encara i sempre
d'on en traurem les nostres forces
per
combatre aquesta plaga .
Es el món que heu cap
girat
infames !
amb tanta crueltat i
amb tota la im
punitat que us dónen
les forces i els vostres
guardians violants
de llibertat
i
àvits de poder.
Es
qui ens mana i qui ens governa
amb violència i crueltat
 i
amb l'indigna
complicitat
d'aquell cor de curifeus
que tenen domesticats
amb regals i guarniments
cantant tots a cor que vols
les seves falsedats
ex
tranyes
re
alitats
cap
girant
les consciències
tot allò
que vàrem a
prendre
tot allò que ens van ensenyar
mares pares àvies  i avis
 aquell clar i
rotund
no robaràs !
es
campant aquesta herba
se'ns
en
duen les nostres conquestes
i incrusten a la pell
el temor
tant maligna
sal
pebrada
d'in
conciència
ni res
pecta i
 amb
el fort
re
gust
de por
                                           de la por !
i
badallant  rient les gràcies
de qui els mana
qui dirigeix les seves ments
venudes i atrofiades
vigilats i protegits
 per guardians sense consciència
protectors del tot poderós
Ufanosos i agraïts
beuen tots del rajolí
que ells creuen  diví
El festí dels poderosos
paradís terrenal
i
artificial
Gaudiu gaudiu
degusteu i degus
teu ara que encara podeu
                                                   ara que encara no podem
                                                   derruïr els privilegis
de
les
mels i
mel
melades
totes
estant
em
verinades
en
metzinades
                                              que no ho sabíeu ?
                                              que no ho sabeu ?
de vins i raims
surgits
ungits
del nostre esforç
       Sense vergonya
ingeriu
els fruits
que hem cullit
totes i
tots amb l'esforç dels nostres braços
amor i paciència
Ara us els en
dueu per en
riquir el vostre festí
Ajeguts us en
riueu us en
mofeu de tot
es
nos
altes
tots
guadint la bacanal de la fi terrenal
a l'ombre dels poderosos
Però
no deixarem
que
les vostres ig
nominies i mentides
ens infectin les consciències
d'amenaces i terror

La por que veu predir
La inanició
i l'in
cons
ciència
El virus de la
super
vivència
que vàreu profetitzar
marxarà més
aviat
que tard
Ja ho veureu
com
s'esvairà
i
un fort
cop de vent
com una ràfaga  huracanada
de
vent del nord
se l'endurà
amb tota  la vostra
   
        pudridura


                 i
tornaran les primaveres
Laura, mare i filla, dones i homes treballadores, i
entre roses i ponselles creixarà de nou
l'espiga,  i
com deia aquell poeta
florirà de nou la ginesta, i
arreu el camp  hi
haurà vermell de ros

           elles









                                                                                 
                   

 a la Laura G.
i a la seva mare i filla
que l'esperen
en 
cara 
ara a 
casa.
Empresonada
sense judici i
presó incondicional i
sense 
fiança
per l'estat 
                  capitalista 
segrestrada i feta 
ostatge
crec jo
                                                                                    com a penyora 
                                                                                    i símbol
                                                                                    de la por 
                                                                                   i escarment
                                                                                   de pròximes
                                                                                   batalles
                                                                                   per
                                                                                   les forces del
                                                                                    des
                                                                                   ordre 
                                                                                    i el poder 
                                                                                    financer

alliberada del seu segrest
després d'un mes de captiveri


benvinguda
Laura
arnau m.
valldoreix
maig de 2012

els cossos ardits

  

de les cançons d'amor de quan érem , 

  

  

je suis venu te dire

que je m'en vais

sergegainsbourg

La
jo
celine i
jo


en
altres
dies i nits.
en altres
llits de
cossos ardits.
en  llençols
plens d'es
trips i matins
de sols i auguris
enlluernant
diurnes carns i
blanques mans.
entrellaçats en dits  i
crits
d'abans
pot
ser vàrem
saber
trobar
el          
 s
nostre 
  s
desitj    
 os
romput
 s
entre
el dia i la nit
quan tot
ja i
encara
no
comença i s'acaba.

ara
però

la
jo
celine i 
jo

ballàvem
plegats al compàs
d'una
trista melodia
auxarmes et caetera o era relax babybe cool o marilou reggeae dub o no se qué de què de la perruquera i el narigut del gainsbourg caçons i melodeies  que no sentíem ni enteníem
per
què
tan ella
com
jo
                                        la jo
                                        celine i
                                        jo 
in
tuíem
com tot
ja
s'acabava
finit
el neguit i
tot l'ardit
molt abans
de començar
era la fi
sense principi
s
la nostra fi
sense
haver estat
i jo
sentia
com
per
darrera
la seva
mà freda i austera
seca i humida
àgil i rèptil
trepava i
em
re
corria
re
lenti
da i
sargantana
carinyoses
pessigolles
cruels
distàncies abissals
suaus cal
freds d'hivern
en tardó
ressentida
i
el meu clatell
verge
endivinava
premonicions i
decepcions
derrota
debacle i cataclisme
i com
per sempre i més i
en
un futur
més pròxim que llunyà
se m'allunyava
la seva mà ja
im
pos
sible.
hi
veia l'im
passible curs dels
fets i ella a
prop del meu
oïde sord
com
m'allunyava
dels llits des
fets els cossos
inquiet
s
d'una nit
de tota la nit de somnis
conjugals
com jo l'havia imaginada
de
fet in
tuït i sentia
els re
trets
surgits
de  la rancúnia
trets de
l' in
terior
una veu
la veu
que
              em
deia
a cau d'orella
connard connard...de mec, qu'est ceq' tu a fais ?
i una  llàgrima
seca
d'orgull i
altiva
re
galima
va
galta
a
vall
pàl·lida i
rimel
a
baix i
coincidia
en
ulls verds
i pestanyes negres
com
baixa
va
lenta i solitària
llagrimal
de sal i sorra d'arena grossa
del primer llavi al primer llavi
prim i sensual
de roig i carmesí de cannes o besançon de  la rivière a frejus de niça a toulon
més natural que aquell pinar que ens havia aixafat la nit com menystrual vermell quasi im
previst a
jardinat i dolorosa sang
d'extranys perfums d'altres països
des
coneguts i  llavors
ens vàrem besar                                           bé         ella  em va besar
freda i trista                                                  os
tots dos presos i em
pesos pel pès de l'in
fortuni i la des
confinaça
molt més jo que no pas ella
jo
celine
i
d'ella
naixeria
el menys
preu
que duraria fins al final del meu mal
estar en aquella casa

                                                  quin trist bagatge
                                                   quin trist paper  et vaig haver de jugar ?

i se'n va anar i allà a baix em va deixar amb tots els altres
sol
          tot
sol
amb tots 
          els altres  
         altres
des
com
passats
des
control.
lats
aliens
del tot
allunyats
del tot
de la nostra
des
gràcia
del nostre
trist
destí
i
abandó
nat
s

oh
perdó !
jo
celine

minuts
abans
jo
li havia
es
quinçat
es
parramat
es
pa tacat el cotxe
per un barranc de les valls aquelles dels alps estrellats esclatat la seva única i vella locomoció
en un arbre inesperat i innecessari perduts llavors en mig del bosc en mig d'un no
res d'un no
lloc
allà en un bosc alpí de pi avet i arbust robust
entre el dia i la nit
quan en cara no som ni ànima ni tenim el cos
ardit i el pit ardent
 esperant per anar un llit
si és el teu
jo
celyne
millor  i jo ja estabornit des
prés de dir
quatre bestieses i tu
no fer
ne esment
després de tres
gins
tònics
mal
servits i
més mal beguts en una cantina del village més proper
ella es refia i
em re
fia i me'n
comana la seva intuïció a la meva conducció
i el destí d'una nit en el seu llit compartit
la meva in
perícia va conduir els nostres destins a l'arbre imprevist i  innecessari
poc oportú i  el seu germà thierry                                es deia així ?
va fugir corrents
aterrit
de no sé què de no sé quí
deixant
nos
sols amb l'espant en la tristó i l'abandó en el futur  més absolut i tan in
cert tan per ella com per jo molt més per
jo
que no pas per
ella

la jo
celine i jo

vem decidir seguir l'instint i la por
fent tot el camí junts
i
separats
agafats de les mans
 dins la nit silenci ocult ni una mirada fins a la casa a dins del bosc i
no sé per
què em va sortir llavors aquella cançó del maximeleforestier que deia així
ilt y a une maison bleue  acrochée  a la coline ..on y vienne a pieds
y tot això de les portes obertes i les claus als panys
si
la casa de la celine
que ens havia ofert i obert
sense cap condició i
ara jo
jèia al meu llit  vull dir en el matalàs
al ras de terra arraulit i a
vergonyit en
congit en
un racó
humiliat
mentre els altres tiraven els daus i uns mikados
ufanosos dels seus estats
etílics

vaig pensar
que ja
mai
no podria
tenir
aquell cos
que havia vist
per primer cop
en arribar
al primer plà dels alts
alps maritimmes
La primera visió
de dona
blanca i fresca tota nua en l'herba aquella davant el riu
mentre jeia estesa a terra amb el seu germà ens va saludar a tots
fent tres petons dos i un  i aquell mugró
que havia vist en l'epicentre de lava i
erupció unió i eclipsi
de l'univers
de tota llum volant volant volant
i tant ! Visió
del món única i
possible
com si aquella carn
en ànima estant
aquella dona
natura  tan i
tan  dona i
tan natura jovial i
 al.legre seriosa i
mestressa de tots els
que circulàvem pels seus voltants
fos per mi
                enfí
va ser la meva
primera il.llusió visual
que vaig tenir de les muntanyes
provençals i de les més
altes ambicions
i seduccions en  l'alta provença i ara que
l'havia tingut a tocar
dormia sol i sabia
més que mai
que mai
més
no la tindria i
no
gosaria mai
més
tenir el valor
de dir   li


oh
jo
celine
tu i
jo
tu et
mois
celine

tu viens me dire
que....

i

a l'endemà quan ens vem llevar i vam pujar al jeep del patró que ens duria a la vinya a

a veremar entre terrasses ververejades de gotim i raïm de rosada fresca i l'airet fred de bon matí clar i límpid i cel pre universal de solcs  i freses de sòl encara i pell arrissada i alguna

que altra finestra oberta i el remordiment de la nit passada  vàrem sentir a la ràdio a francenter 

tot sencer i en un francès concís i exquisit per primera vegada els noms  i els mots d'uns llocs

desconeguts  llavors i que encara no sabíem com serien un per un anomenats mes a mes per sempre més dins la nostra memòria col.lectica pedra freda roca forjada i incrustada de vergonya i dol de traïció no viscuda però reviscuda constant insistent reclam de consciència com record de violació fatídica memòria d'una humanitat tant ràpida i canviant i la ràdio insistia i seguia relatant el dolor

que el nostra cervell encara no assimilava  mirant el paisatge dolç i generós de muntanya suau i d'antics sorrals vinyes violades de vi blanc i gosses bordant allunyades  dels vorals d'una carretera cantonal anàvem desxifrant processant imversemblants imatges radiofòniques de foc i sang soldats israelians armats i milicians cristians  falanges afrancesades a cop de metralla entrant amb odi rabiós en uns camps de refugiats anomenats....

                                                                                                                             sabra i xatil.la.


)

a l'alta Provença

tardó de 

mil

noucents

vuitant 

dos

aDg

Ara mateix mudaria

Ara mateix mudaria.
                  Aniria a pescar en un bou
que jo  mateix manaria, i sortiria 
                a la mar quan el sol es llevaria .
I jo a tu no t'ho diria.  Deixaria
              que dormissis fins que la claror 
del dia el teu cos  il·luminés 
                                      el jardí del gessamí.
                           

Ara mateix mudaria i,
                        faria olor a sardina 
i  quan el sol ja escalfés
                       la coberta de la nau,
 plena de sal i mar, 
                       clamaria al vent
què la ment se m'endugués...

I  jo em diria Gabriel 
                       o com tu voldries, i
tornaria a port pel capvespre,
                      quan el Sol cau a ponent,
fent olor a verat i mar,
                     amb el cap ben ventilat. 

I tu, tu nomeries Maria o 
                     com tu voldries, i 
les gavines ens perseguirien carrer a munt 
                     fins al portal de gelosies,
de l'enveja que ens tindrien. 

Tots dos com infants esbantats 
                     al teu llit ens clouríem,i 
a dins el sexe confitura a romaní,
                              ens hi  amagaríem.  

Això t'ho puc ben dir  amor, 
                        ara mateix mudaria i em faria 
altre cop a mar, en un bou o en una barca, 
                        que tan m'és el que fes mentre surés. 

I ho deixaria tot, els llibres i la poesia 
I beuríem rajolí, de la dolça i amarga 
metzina, melmelada de maragda 
que el teu cos ens daria,          

                                                                                                                                                     

i                

tu,

 amor   me cridaries ,    

Gabriel ! 

o com tu voldries , 

quan jo t'anomenés 

                    Maria !

el dibuix 
'La Gavina i el peix'
i 
el poema 
'ara mateix mudaria'
és d'
arnauDeguerau

2008

( revisitat

2012 )

frança

les cançons d'amor de quan érem...

-et vous ?avait-il dit, tu l'aimes enfin ?
-ça vous paraître extravagant, dit Béatrice, mais je ne mais
suis jamais posé la questions.
-Tant miueux, avait conclu Jolyet.À mon avis, il est déjà très bête 
de se demander si quelqu'un vous aime, et il est encore plus bête  de se demander si nous, nous l'aimons.

Le llit défait
françoise sagan

u 

joves i quasi  homes ,

dones i encara joves

fèiem

in

sensates i

in

necessaries

cabrioles

amb la bagnole

ell i ell i ella i ella i tots nos

altres i d'altres i el portugés

més vell

el

por

tu

gués

més enginiós o era

com el cap

de la ma

i

nada

lusitana

?

cridant

amb ulleres fosques

aiam a loia aiam a loia i

gira

voltant la gira

volta

del poble

que ens

acullia

i

bevíem

vi de la

vinya del senyor

vull dir la

que ens donava

el nostre

santpatró

le patron messieurs d'humbert ou messieurs lafont

meridonal ex

cepcional   ex

occità

sense cap

més llengua

que

el

patois

sen

se

la llengua

d'oc

ens enteníem

i

si

oc

d'acord

absorvíem i as

piràvem

el ferum que en

sumàvem  l'aroma

d'aquell líquid llafiscós

d'alcohol ex-

tret de l'acoho

límetra o

un pinnard o

garnatxa o

pastís mes o

menys

aigualit i

alguna rata

fia

dormint

en des

campats

se

se motxiles

ni sacs

des

arrapats

com

els des

camisats

I

algun que

altre

re

fugiat

i fugitius

de

l'in

salubre i

a

social i

pre

democràtica

alemanya

perseguits

per l'in

ter

pol

qui ho sap ?

si s'havíen tirat algun bastard

alemany o centre

europeu

tant és i

tan ens feia

a qui hagués

sin

amargat

la

vida

aquella

parella

in

trussa amb

els

pèls rossos i les cames pel.ludes

dona i home

expliquaven històries

aterridores

de la bader-

meinhoff

i

per fí

varen

marxar

del  petit village

tal com van arribar

encara

joves

però ja vells

amb

molt més passat que present

i qui sap quan futur

dies i hores

abans

que

nos

altres

marxéssim

i

arrenquéssim

també

el campament

ibèrico

africà

i

molt

més enllà

del poblet

en concret

i

amb barracons

pre

fabricats

lluny de nos

altres

asilats

aïllats

hi

eren tots

els gitanos

el poble

romaní d'allà i

d'aquí i

els vàrem veure

marxar

quan

ens en vàrem anar

tal com vam

arribar

****

cobrant del sou

que ens han promès

ens hem obert

de nou

a la carretera

sense trampes

ni

excuses

ni

dis

culpes

sense agraïments

ni

culpes

tan

sols

hores més

tard

passejàvem

pels bulevards

de la petita ciutat

meridional

asseguts

en algun banc

esperant que alguns

dels companys

que ens havíem fet

o

pot

ser

sen

se saber

ho          

ens havíem

inventat

acabessin de

cercar rastrejar

totes les farmàcies provincials

per tal de trobar

l'instrumental

ideal i essencial

els estris

justos  i necessaris

per a

dormir                      

                                            a

nos

                                          en

les                                 nostres

consciències

En

ni

vulats

doncs

                               més tard

en un pís

trist i

gris

i

en

paperat

de colors

rancis

dins la cuina

d'una jove i

bella

però

                                     per ella

ja  mas

sa

gran

mare

francesa i

mentre

el seu fill

ros i blanquet

se li adormia

a la llitera

veient

les faltes comeses

d'un aburrit partit

de la lliga francesa

el camell i els seus companys traginaven i cuinaven la dolça medicina i

quan el seu fill adolescent ja era al llit ben a

dormit ella i aquell insofrible amic camell company i suposo que també amant

El portuguès més gran i el meu amic més jove s'injectaven la

                                                   

                                        heroïna

des

prés

quan vàrem

sortit a

pas

sejar

per la petita

ciutat

ja

a

dormida

buscant

un cafè de nit

ben curiós i ben polit

en una taula de fòrmica

arraulits

d'aquella

nit

sentit cançons endarrerides

velles melodies de pop

rock francès

sortits en esgarrips

in

conexes

d'un

juke

box

molt mal il.

luminat  i

enacar mes mal

sonoritzat i

mentre

aquell belga tan pirat

deia allò

de

j'ai plaint pourmois

ella

la bella i bonica mare francesa

amb la mirada lleugera

levitació

de

profunda saviesa

de

trista lucidesa

que sempre

dona l'

impressió

que et dona

sempre la reina

major

la sensació i

el convenciment

d'un èsser superior

la raó i la vanitat

d'haver vist per fi la veritat

la ciència oculta

de ser i estar

per

o de i a

des

sus de la oule

o

des

sus de la mélée

amb

aquell

estat gravitatori

amb

aquell estat

d'ànima

migratòria

que

de

nota sempre i

més amb

aquella

parsimònia

amb aquella

seguretat

que et deixa

sempre i

per tot

la dolça amargó

del sucre marró

ella

la bella francesa

                                                      em

va dir

t'm plait  si ....mais   mais je m'nfie  pas de tas soueur

o alguna cosa així jo vaig sentir i després

amb aquells  ulls

enquadrats

en un paisatge infinit

de guspira i sus

pira

va suspirà

alguna cosa així

com

tu sais....je pourrait t'embrasseée.... tu sais...mais....

i

amb

els ulls

fosos

quasi

com

closos

però ben

oberts

va fer

un

som

rís

molt

trist

de

des

encís

no

sé

per

què

però

jo

vaig

in

terpretar

ho

com

una

con

jura

un

trist

final

sen

se

principi

com

un

naufragi

sen

se

nau

l'arribada

a

port

sense

destí

ni

principi ni fi

del viatge

inicial

com la barca

sense

vela ni rems

com sempre

el vent

enfurismat

i

així de cop

la vaig veure

la noia que havia vist el primer jorn a la vinya

                   del senyor

                    veremant     

tant bonica tant jovial tant pagesa i per un instant l'havia tocat en un re

volt dins la furgona de la patrona

meridional i ara que la veia tan a

prop al meu davant amb aquells

ulls

im

possibles vaig témer de nou

per jo i de jo i

la por

la insegurat de la soledat

que des

que vaig sortir

de cameva  ?

m'havia acompanyat

aquell vertigen

huracanat

vaig en

palidir

vaig a

cotar el cap i a

baixar la mirada

com sempre i

ella es va excusar

i es va aixecar de la taula i se'n va anar a pixar o vomitar

i em va arribar un pensament

era com jo la veia jo i ella i ella en mi en

aquella llitera  en aquell llit petit

a l'habitació

on dormia l'infantó

adolescent i tots havien marxat per sempre més i jo m'havia quedat amb ella

tot tant petit i al seu cantó jo també en

petitit i ella amb tot el seu es

plendor tot re

passant-me el seu passat

pasant davant del meu davant érem cara a cara i no teníem cos

gravitàvem tan i tan i elle tan gran tant bella com era i tan vella

com ella es creia i jo somniant com m'adormia al seu voltant

 vaig llevar el cap i tots ja havíem marxat caminant per les trotoirs tantarantan

                                                                   

                                                                            tantanatan

 fotos de larry clarck i emily bern

aDg

aunhacDegervasy

Besierés

Lenguadoc

milnocents

 vuitanta

dos