En aquest moment
precís, sóc feliç :
el sol d'hivern m'
enlluerna i m'escalfa,
manu el cotxe
de la meva filla
amb una mà i a l'altra
hi duc una cervesa
que em fa repensar
el ( meu) dia a dia
i en l'endemà : l'eternitat
d'aquest sol d'hivern
que
(tan)
m'escalfa .
de la ma dels germans Cabot
, germans de sang
germans d'esperit
, el gran i el petit
i jo
a
l'entre -
mig
passejam
un dissabte de setembre cercant
de nou antigues complicitats
, tots tres mos hem feit grans
- de vida llarga i passada
i la distància
pot a ser que mos hagi unit més
per què no ha embrutit
la nostra amistat
amb es brugit del dia a dia . Ara
només recordam i
també xerram
del que ha passat tot just ahir o passat ahir i avant passat
quan tal dia
va fer un any. També mos deim de tan en
tan ses veritats
- sobre-
tot
es més gran
, generós i
curiós com sempre
, s'ha anat fent savi despert i curós de l'amistat
, gran pare de la família nostra
- la que ens uniex sense
lligams ni obligacions
ni condicions
, la que s'ha anat ungint
per mor tan sols de l'amor i l'amistat -
i entre frit i frit
i sopes i cerveses i herbes seques i dolces i un cafetó
passam per
el Palau Des Reis
de
Mallorca
que va construir
Jaume II i
que hi residir
a
estones
el Rei en Sanç
(Primer de Mallorca )
Som a la Capital forana
al centre del país
-telúric i geogràfic-
-que fa de centre
del país llarg
, del país gran
i allargassat vora la mar
de sud a nord
, de la ribera fronterera
amb la vega murciana
en front
de l'Illa Plana
, fins als escarpats de vinyes i ventosos
penya-
segats-
del nord
, a tocar del Golf de Lleó . Som en ple
pla de Mallorca
que fa de l'horitzó
, ara límpid, com un
llençol
i a l'infinit un nigul
com a cotó
damunt Costix
, s'hi veu fins Santa Eugènia
i
és tot un colaix
, com una estora
feta aquarel.la
de tonalitats
que
passen en successió del verd al marró
, del molí al groc . I havent dinat
n'irem a fer país
també nosaltres
, cap al cap-
vespre
quan ja decaigui el sol de s'hora
-baixa
, amb companys i companyes
del Salvem
Mallorca
del Turisme - o colca nom així , que jo recordi -
al Pavelló Municipal
rere l'Institut
tot just a la sortida del poble
on comença l'antiga carretera de Palma
una recta aclaparadora
sota els sol immens del pla
allà on s'inicia una lleu davallada
entre colca garrofer i ametller. I allà mos trobarem
amb na
Maria i ses seves cosines
i un bon grapat de gent
que se preocupa
per l'esdevenir de l'illa
, del país diríem
i que s'amoïna
per una deriva
que creuen no du en
lloc
de ciment i carreteres
de
massificació
; un home agafa la paraula i ens explica que no son polítics
, be de cap partit polític
perquè política ho és tot
, és clar
diu l'home
, tothom es ben vingut
tothom pot aportar
el seu gra d'arena
, com l'arena de l'agulla
, pens jo . Hi ha gent de per tot
, han vingut de Sencelles
, Sa Pobla
Alcúdia
i es Port
. Pollença i
Estellencs
. Palma i
Son Ferriol
, Establiments i Manacor
-llavors uns quants xiulen
tot recordant aquell
conciutadà seu que nom Rafel i
de llinatge , Nadal ! -
fins-
i
tot d'om venen els Garau
( allà damunt sa costa
que fa pujada des d'es moll
, que va cap a Can Climentó
, a la colònia de pescadors
que nom Cala-
rajada i
ara ja tot un Empòrium
turístic ). Pens en la meva padrina
, l'àvia Magdalena
i en la vida llarga que fa referència
Czilow (**)durant pàgines i pàgines
en la influència de l'herència
per saber
- si és que mai ho arribem a saber-
qui som. També han vengut
de Son Servera
-una parella molt gran-i
jo de cop record
com amb el pare n'àvem a visitar
a una monja tia seva
que vivia reclosa dins una d'aquelles cases
que en entrar fa l'ombra vespral i
aquella bonança
- en ple istiu-
que només he sentit
a les cases de poble
de Mallorca-. En fi
érem un bon grapat de gent
fins-i-tot
una dona
menuda
que diu que ve de l'Uruguai
, bé que és originària de l'Uruguai,
alça el braç i diu
, Jo me vull disculpar
per que no xerr
prou bé mallorquí
, i xerrarà castellà
, amb aquell accent tan peculiar
que tenen els portenys .
Es tan
sols un inici
, una pluja d'idees per començar
un moviment
sempre difícil
sempre laboriós
però que a mi
me fa emocionar
per que hi veig
la vida. Jo
no hi intervenc
, me guanya la meva timidesa, tansols
observ, vinc de fora i sóc un convidat
i
crec que potser no me pertoca
, però me sento inclós
, perquè aquest
problema és per tot
. Arreu del país
i amés
jo sóc a casa. Massa anys
que no hi era
, massa de no trepitjar la terra . Del país
que és ca
meva
perquè
tot i ser
i viure
també
a l'ombra d'una serra
, com deia
el poeta (*)
som d'allà on vivim
,d'allà on hem nascut i
de cadascun dels llocs que hem estimat
, o colca cosa així. I
fi.
(*) cita de Ponç Pons
(**) suposem que l'autor es refereix al poeta polonès Czeslaw Milosz , i el seu llibre de memòries Otra Europa, en un clar enferfullament del nom i el cognom
Nosaltres estimem la vida
quan trobem un camí
que ens porta cap a ella.
Ballam entre dos màrtirs
i, al vell mig , hi erigim
un minaret i de violes
i una palmera.
Nosaltres estimem la vida
quan trobem un camí
que ens porta cap a ella.
Per construir el nostre cel
i concloure aquest èxode
robem un fil al cuc de seda
i perquè el gessamí surti al carrer
algun matí preciós
obrim la porta del jardí.
Nosaltres estimem la vida
quan trobem algun camí
que ens porta cap a ella.
Onsevulla que siguem,
hi sembrem plantes que creixen de pressa
i hi enterrem els nostres màrtirs .
Amb el flabiol bufem el color de la llunyania,
dibuixem un renill amb la pols del camí
i escrivim els nostres noms
pedra rere pedra.
Oh llamp !
Il.lumina'ns la nit,
il.lumina-la una mica.
Nosaltres estimem la vida
quan trobem un camí
que ens porta cap a ella.
Mahmoud Darwish- Al-Birsa , Oest de Galilea , Palestina 1941
La traducció al català és de Pere Perelló i Nomdedéu
La imatge és el mapa de Palestina
amb el poema visual 'Aquesta Terra' de M.Darwish
, des de la Rambla del Jardí
el cel purpuri esquinça núvols carmesí,
algú deixa els fems vora del contenidor,
se sent un pneumàtic lliscar vall a vall ,
i un tel de lluna córrer la nit ja de fosca
nit . I la nit s'alluna .
hivern. rossinyol .valldoreix .collserola
( Sento flaixbac-rac1-els-ferrocarrils-de-valldoreix-a-muntaner-provença-transbord-a-la-línia-blava: diagonal/dos-de-maig-el-groc-i-negre-i-la llum-verda-que-vol-dir-free-que-vol-dir-lliure-i-el-vermell-ocupat-cloused-tancat/pelai-i-fontanella/via-laietana-tallada-al-trànsit-per-la-guàrdia-urbana-de-barcelona-ciutat-he-passat-per-la-casa-de-l'estilogràfica/parquer-o-montblanc(?)/ben-al-costat-de-l'hotel-montblanc-de-barcelona-ciutat-vella/la-nit-i-la-ciutat-ja-s'ha-buidat-només-hi-ha-policies-i-serenos-parlen-de-palestina: genocidi/israel/ucraïna-versus-rússia/la sequera-i- a-barcelona-plou-com- pixum-cada-nit-com-si-fos-el-país-basc/els amics(i les amigues )farem un dinar-l'endemà-a-l'altre-costat-de-la-serra-de-la-carretera-de-les-aigües-i-més-enllà-del-Sant-Crist-del-Tibidabo-de-la-Torre-de-Collserola-de-Les-Planes-del- bosc :
i
cada matí quan em llevo , per la finestra de la cuina, quan em faig el cafè-en-llet, veig el llimoner com creix ,poc a poc sense pressa va fruint llimones i brots verds sense aturador amb domini enteresa equilibri fermesa seguretat maduresa serenitat temperància austeritat .... i
la fotografia i la poesia
subratllats per qui era jo aleshores ( o
per qui vaig ser ), i me'n sorprenc, o
me'n estranye. El mateix passa quan
remire fotografies. Les fotografies
regalen una dimensió estàtica i
estàtica de l'instant, gràcies al clic-
clac del fotògraf. Un instant que,
de no haver quedat capturat al
vol, o creat per la llum de la foscor,
no perduraria en la memòria.
La fotografia fa com la poesia:
copsa l'efímer i el transforma en
presència eternitzada. La poesia és
una fotografia de paraules. Imatge
captada i retinguda en la consciència,
imatge que es fa so aparaulat en
l'escriptura.
El passat i el futur són dues ficcions
canviants, com canviat és el present .
foto : Josep i Marifè
veig
des de la finestra
de la cuina : les branques buides
de l'arbre desnuat fulla a fulla
aquesta tardor i el cel d'hivern :
límpid i opalí després de la pluja
d'ahir , i
el
reflex
del gat
mirant
- me : vol menjar .
can cadena
passeig hortènsia rossinyol
valldoreix
La Neptú entre dorm sota el llimoner -
que ja és ple de llimones el llimoner
aquest
matí calmós de
gener.
dimarts setze de gener
cancadena rossinyol valldoreix
Des
de la finestra
s'hi veuen les fulles
verdes
i d'altres
més engroguides
del
pomer
les que després a finals d'hivern
faran
una flor blanquíssima
que hi
ha
rera
el llimoner
que ja és
ple de llimones
verdes i
d'altres més madures
, de grosses i de
més petites
les llimones que fa
aquest
llimoner
que
hi ha
dar-
rera
la cuina
de
ca
nostra
.
una elegia
el dia després del dia de reis passada ja la pitjor part de la tempesta corporal que la té i jo vàrem passar per reis- va néixer clar i lluminós a europa a catalunya a rac ú les ones a cor escopien la irritació occidental sobre problemes quotidians : col.lapse sanitari ! deien : inseguretat ciutadana ! i aquestes mateixes veus - com totes i jo que prenent-me el meu cafè -amb-llet prescriptiu de cada matí aquest diumenge intentava de llegir Updike - oblidàvem altra volta el dia a dia - dia si dia també- les noranta nits i noranta matinades amb els seus vespres i cap-vespres de continuades bombes caigudes al damunt d'humans dones homes filles i fills germanes i germans que humans com nosaltres construeixen envien llencen per matar a altres humans cada dia cada hora cada minut des de feia ja noranta dies aquest diumenge - dia del Senyor- el dia després del dia de reis a casa nostra :
les voreres dels carrers son plenes de brossa plena d'embolcalls de regals per llençar joguines antigues cartrons i plàstics d'embalar són torres i torres de deixalles d'opulència. La veïna pregunta , que passen avui els escombriaires ?
