Vivim

 

Vivim 

inserts 

d'amor

i

d'amors

incerts

esdevenim

costum :

              vida.

pereserafí.vila de gràcia

Vull ser tu i alhora jo

 

Vull 

ser tu 

i 

alhora 

jo. 

Vull 

ser record 

quan 

sóc 

present 

i  

vull ser-

hi 

present 

quan 

et 

record.  

Vull 

ser jo 

i alhora 

tu 

per 

sentir-

te - tan -

 a prop 

quan sóc 

molt lluny 

com 

sentir-

me 

allunyat 

quan 

et tinc 

al meu 

costat .

pereserafi. vila de gràcia

Borriana ( marines i oratges )

                                                                      Sol de juliol Blanc lunar damunt l'asfalt del moll  llarg del Grau de Borriana Al fons com un far de ferralla jeu mig enfonsada una nau oblidada i en Gabriel i jo havent dinat fem la bogada i estenem els draps bruts i la roba mullada al sol de juliol  : calçons i calçotets mig nets des de la última remullada i una ensabonada amb renta-plats marca mistol Quan caigui el sol  ( i s'apagui ja l'interminable dia ) i l'oreig de la vesprada ens doni un respir i passem de l'asfixiant horabaixa a la nit estelada ( la coberta plastificada crema per dalt i ofega per dins) i obrim els porus de la pell bronzejada quasi cremada de nou a l'alenada Quan entri la marinada a gust a sardina i quitrà mediterrà n'irem a sopar al restaurant del club social del Nàutic del port de Borriana I ens daran fritura de morralla i calamarsets i gambes i gambetes i fins i tot caurà un arrosset a la balconada Davant la mar veurem les barques de nit sortir a faenar allò que després haurem de menjar Al bar del club on anem a fer un cafè dues dones de l'alta societat de Borriana juguen a un bridge casolà sota el retrat del general generalíssim En Gabriel em dona un toc els dos en girem i ens mirem : som un vespre d'un dia d'estiu de l'any vint-i-ú després del traspàs (  de la mort al llit del dictador ) i el meu patró company i amic fill de represaliats mallorquins a Barcelona amb vivenda a Sant Gervasi de Cassoles i empadronat però al carrer major de la Vila d'Eivissa tot i ser un liberal convençut es un home de be i comença a blasfemar  en veu alta contra el dictador Mon pare callava ma mare no deia res tots com a xaiets qui obris la veu a la garjola diu l'home tot cridant a cor que vols a tot l'amfiteatre que aixeca el cap les dues dones fan veure que no hi senten i el cambrer mos ve a dir que si podem abaixar la veu però en Gabriel enfurismat si encara i sortim per cames del bar La balconada saltada del club social del Nàutic del Grau Desmuntem el campament Desfarmem amarres i salpem a mitja nit amb l'Amer ( un cutter de dos pals ) per la bocana del port de Borriana Llum verda a estribor Nit negre d'estiu El mar pla ple de llumenetes de les barquetes que han sortit a pescar el berenar de demà Fa bo i jo em prenc una cervesa i en Gabriel se fumarà una cigarreta Tots dos per fi mos sentim segurs      Abraçats a dins la mar         La nostra mar                                                                       allò que els romans en van dir Mare Nostrum. 

Borriana La Plana Baixa País Valencià

Records de la Marina de viatge per l'AP-7

 

                                              ........oratge de vesprada a la marina blava blau de marinada blau esfondrat a la badia de Xàbia entre cap i cap hi un cap i un mar i l'oratge sec i el cel blau que refresca la marina clara i desembulla el meu cap -entre cap i cap -mentre llegeixc vicent-andrés-estellès he entès  com és de clar aquest país que jo encara crec meu i de vosaltres amb permís d'altres i més enllà l'oratge i el pinar i el mar i l'esclat a sant-antoni i a la nau on naix la marinada hi ha una nau i jo sóc qui la mana però no qui mana....

                                                    records de la Marina 

tot baixant per l'AP-7

artèria

de la costa mediterrània

coltell

disseccional del 

país

  :   passat

ja el Delta

i lo Perelló

i els massissos d'Irta

i

Peníscola

que s'obren cap el país del

tarongí i l'atzar i el gres i la ceràmica

, s'albiren  les grues del Grau

de Castelló

i la Plana 

i les naus 

, poligons i polígons de naus i naus

i rotondes i rotondes i trailers i camions atrafagats

circulant o

aparcats

o

embarrats

o

contornals 

encara

enfangats 

de la última

riuada

a

Vila-reial

, tota la logística 

valenciana

by-

pass 

mediterrani

entre

l'Àfrica 

i

l'Europa

més

septentrional

cinta

portadora

insomni

de mercaderies

sense límit

nord-

sud-sud-

nord

, de l'horta

   :  mescla

única

urbana

 i camperola 

industrial i

pagesa

de

ciment

i albuferes

de mar

i terra

de carxofa

i seitó

, d' arrossos i

vi

roig

 , de canyes

i

flors

 , de

blau i 

deixalles

escampades pel vorals 

, de cel i muntanya 

pujant 

ja

cap 

a l'Aragó

per Godella

deixant darrera 

la vella

olor a

safrà i a

sal

 i el mar soroyà

a vall

  , deixem

darrera

l'Ap-7

i

entrem en un gorg 

cap a Sogorb

( el país dels orgullosos xurros )

 pujada inacabable 

1000

metres

enllà

cap l'altiplà

castellà

, d'allà on venen els vents

els mals oratges i els aiguats

i les riuades sense fre

que no pot aturar

ni l'home ni la terra

ni el camp

ni les rieres 

ni les hortes 

ni les albuferes

, que ho ennuega

tot

fins

la mar

quan els deus així

ho volen

....

apunts

Gener

 Dos mil vint-i-

quatre : comprar-

me

quaderns

llapis

-sos

per

dibuix

-ar i

anar de

nou a

l'assamb

-leA

.

Vela 

- patí

de

vela -

i

política i

treball

(*)

( escrit trobat en la primera pàgina del llibre

Demana'm el que vulguis 

de Megan Maxwell 

trobat el darrer dia de l'any anterior )

(*)

aqui l'home hi dibuixa una falç i un martell 

com a símbol comunista .

Sol

 En aquest moment 

 precís, sóc feliç : 

 el sol d'hivern m'  

 enlluerna i m'escalfa,

 manu el cotxe 

 de la meva filla 

 amb una mà i a l'altra 

 hi duc una cervesa 

 que em fa repensar 

 el ( meu)  dia a dia 

 i en l'endemà : l'eternitat 

 d'aquest sol d'hivern 

 que

                (tan)

                          m'escalfa .

Un dia a Sineu

 de la ma dels germans Cabot

, germans de sang 

germans d'esperit

, el gran i el petit

i jo 

a

l'entre -

mig

passejam 

un dissabte de setembre cercant

de nou antigues complicitats

, tots tres mos hem feit grans

- de vida llarga i passada

i la distància 

pot a ser que mos hagi unit més 

per què no ha embrutit 

la nostra amistat

amb es brugit del dia a dia . Ara

només recordam i

 també xerram

del que ha passat tot just ahir  o passat ahir i avant passat

quan tal dia

va fer un any.  També mos deim de tan en

tan ses veritats

 - sobre-

tot 

es més gran 

, generós  i 

curiós com sempre

, s'ha anat fent savi despert i curós de l'amistat

, gran pare de la família nostra

- la que ens uniex sense

lligams ni obligacions

ni condicions

, la que s'ha anat ungint

per mor tan sols de l'amor i l'amistat - 

 i entre frit i frit

i sopes i cerveses i herbes seques i dolces i un cafetó 

passam per 

el Palau Des Reis

de

Mallorca

que va construir

Jaume II i 

que hi residir

a

estones

el Rei en Sanç

(Primer de Mallorca )

Som a la Capital forana

al centre del país

-telúric i geogràfic-

-que fa de centre

del país llarg

, del país gran 

i allargassat vora la mar 

de sud a nord 

, de la  ribera fronterera

amb la vega murciana

en front

de l'Illa Plana

, fins als escarpats  de vinyes i ventosos

penya-

segats-

del nord

, a tocar del Golf de Lleó . Som en ple 

pla de Mallorca

que fa de l'horitzó

, ara límpid,  com un

llençol

i a l'infinit un nigul

com a cotó 

damunt Costix 

, s'hi veu fins Santa Eugènia

i 

és tot un colaix

, com una estora

feta aquarel.la

de tonalitats

que

passen en successió del verd al marró 

, del molí al groc .  I  havent dinat

 n'irem a fer país

també nosaltres

, cap al cap-

vespre

quan ja decaigui el sol de s'hora

-baixa

, amb companys i companyes

del Salvem 

Mallorca

del Turisme - o colca nom així , que jo recordi - 

al Pavelló Municipal

rere l'Institut 

tot just a la sortida del poble

on comença l'antiga carretera de Palma

una recta aclaparadora

sota els sol immens del pla

allà on s'inicia una lleu davallada

entre colca garrofer i ametller. I allà mos trobarem

amb na

Maria i ses seves cosines

i un bon grapat de gent

que se preocupa

per l'esdevenir de l'illa

, del país diríem

i que s'amoïna 

per una deriva 

que creuen no du en

lloc

de ciment i carreteres

de

massificació

; un home agafa la paraula i ens explica que no son polítics

, be de cap partit polític 

 perquè política ho és tot

, és clar

diu l'home

, tothom es ben vingut 

tothom pot aportar 

el seu gra d'arena

, com l'arena de l'agulla

, pens jo . Hi ha gent de per tot

, han vingut de Sencelles 

, Sa Pobla

Alcúdia

i es Port

. Pollença i

Estellencs

 . Palma i  

Son Ferriol

, Establiments i Manacor

-llavors uns quants xiulen

tot recordant aquell 

conciutadà seu que nom Rafel i

de llinatge , Nadal ! -

fins-

i

tot d'om venen els Garau

( allà damunt sa costa 

que fa pujada des d'es moll

, que va cap a Can Climentó

, a la colònia de pescadors 

que nom  Cala-

rajada i 

ara ja tot un Empòrium 

turístic ). Pens en la meva padrina 

, l'àvia Magdalena

i en la vida llarga que fa referència

 Czilow (**)durant pàgines i pàgines

   en la influència de l'herència

per saber

- si és que mai ho arribem a saber-

qui  som.  També han vengut 

de Son Servera

-una parella molt gran-i

jo de cop record

com amb el pare n'àvem a visitar  

a una monja tia seva

que vivia reclosa dins una d'aquelles cases

que en entrar fa l'ombra vespral i

aquella  bonança

- en ple istiu-

que només he sentit 

a les cases de poble 

de Mallorca-. En fi 

érem un bon grapat de gent

fins-i-tot

una dona

menuda

que diu que ve de l'Uruguai

, bé que és originària de l'Uruguai, 

alça el braç i diu

, Jo me vull disculpar 

per que no xerr

prou bé mallorquí 

, i xerrarà castellà 

, amb aquell accent tan peculiar 

que tenen els portenys . 

Es tan

sols un inici

, una pluja d'idees per començar 

un moviment

sempre difícil

sempre laboriós

però que a mi

me fa emocionar

per que hi veig

la vida.  Jo 

no hi intervenc

, me guanya la meva timidesa, tansols

observ, vinc de fora i sóc un convidat

i

crec que potser  no me pertoca

, però me sento inclós

, perquè aquest 

problema és per tot

. Arreu del país

i amés 

jo sóc a casa. Massa anys

que no hi era

, massa de no trepitjar la terra . Del país

que és ca

meva

perquè

tot i ser 

i viure

 també

a l'ombra d'una serra

,   com deia 

el poeta (*)

 som d'allà on vivim 

,d'allà on hem nascut i

de cadascun dels llocs que hem estimat 

, o colca cosa així. I

fi.

(*) cita de Ponç Pons 

(**) suposem que l'autor es refereix al poeta polonès Czeslaw Milosz , i el seu llibre de memòries Otra Europa, en un clar enferfullament del nom i el cognom

Nosaltres estimem la vida

Nosaltres estimem la vida

quan trobem un camí 

que ens porta cap a ella.

Ballam entre dos màrtirs

i, al vell mig , hi erigim

un minaret i de violes

i una palmera.

Nosaltres estimem la vida

quan trobem un camí 

que ens porta cap a ella.

Per construir el nostre cel 

i concloure aquest èxode

robem un fil al cuc de seda

i perquè el gessamí surti al carrer

algun matí preciós

obrim la porta del jardí.

Nosaltres estimem la vida

quan trobem algun camí

que ens porta cap a ella.

Onsevulla que siguem,

hi sembrem plantes que creixen de pressa

i hi enterrem els nostres màrtirs .

Amb el flabiol bufem el color de la llunyania,

dibuixem un renill amb la pols del camí

i escrivim els nostres noms

pedra rere pedra.

Oh llamp ! 

Il.lumina'ns la nit,

il.lumina-la una mica.

Nosaltres estimem la vida

quan trobem un camí

que ens porta cap a ella.

Mahmoud Darwish- Al-Birsa , Oest de Galilea , Palestina 1941

La traducció al català és de Pere Perelló i Nomdedéu

La imatge és el mapa de Palestina 

amb el poema visual 'Aquesta Terra' de M.Darwish

Cap al tard

                    , des de la Rambla del Jardí                                                      

el cel purpuri esquinça núvols carmesí, 

algú deixa els fems vora del contenidor,

se sent un pneumàtic lliscar vall a vall , 

i un tel de lluna córrer la nit ja de fosca

nit  .                                   I la nit s'alluna .

hivern. rossinyol .valldoreix .collserola 

La parsimònia

 

  (      Sento flaixbac-rac1-els-ferrocarrils-de-valldoreix-a-muntaner-provença-transbord-a-la-línia-blava:  diagonal/dos-de-maig-el-groc-i-negre-i-la llum-verda-que-vol-dir-free-que-vol-dir-lliure-i-el-vermell-ocupat-cloused-tancat/pelai-i-fontanella/via-laietana-tallada-al-trànsit-per-la-guàrdia-urbana-de-barcelona-ciutat-he-passat-per-la-casa-de-l'estilogràfica/parquer-o-montblanc(?)/ben-al-costat-de-l'hotel-montblanc-de-barcelona-ciutat-vella/la-nit-i-la-ciutat-ja-s'ha-buidat-només-hi-ha-policies-i-serenos-parlen-de-palestina: genocidi/israel/ucraïna-versus-rússia/la sequera-i- a-barcelona-plou-com- pixum-cada-nit-com-si-fos-el-país-basc/els amics(i les amigues )farem un dinar-l'endemà-a-l'altre-costat-de-la-serra-de-la-carretera-de-les-aigües-i-més-enllà-del-Sant-Crist-del-Tibidabo-de-la-Torre-de-Collserola-de-Les-Planes-del- bosc : 

i

                                               cada matí quan em llevo , per la finestra de la cuina, quan em faig el cafè-en-llet, veig el llimoner com creix ,poc a poc sense pressa va fruint llimones i brots verds sense  aturador amb domini enteresa equilibri fermesa seguretat maduresa serenitat temperància austeritat .... i                                

                                                                                                                                                paciència.   )

                                                          

del llimoner

, i 

la Neptú

s'adorm al seu redós .