diumenge, 15 d’agost de 2010

Andorra ( 2 )

La tornada d'ahir a Andorra
( entran pel Pas de la Casa , allà on tu
per poc no saltes pels aires el 85')va ser
un xoc interior tan per tu com per mi, més
que per tots els canvis físics que ens vem trobar
i que diuen la modernitat (digali avarícia ?) obliga
o el progrés (digali ciment) empeny ,va ser més,crec jo,
pel fet què vàrem copsar després de tant de temps
les mateixes sensacions dels anys aquells
en què tu i jo ens la patejàvem:
aquella fina línia invisible entre l'aire clar i el podriment,
aquella extranya barreja de cercle infernal i inabastable
i aquella inebitable corrent virtuosa (o en direm viciosa ?) inacabable ,
aquesta profunda sensació d'enclotament i altivesa que tansols pots intuir
si l'has viscut (o l'has patit )i que fan d'aquestes valls un lloc
que traspassa tots els lligams que crea el temps i que també tan bé
va descriure en Miquel Martí i Pol a Andorra (Postals i altres poemes )més o menys als mateixos anys en que tu i jo les frecuantàvem....



ANDORRA,1982 (QUASI ELEGIA)

Aquest monstre que creix i que en créixer es devora
també és Andorra .Des de qualsevol
balcó amb neguit de geranis i fúcsies,
o des de la finestra més remota
que només s'obre al buit del ciment i del vidre,
podràs, sol de nit, si pares bé l'orella ,
escoltar la remor de l'aigua que devalla
dels cims nevats , o sentir el vent que xiula,
desmesurat, pels còrrecs solitaris.
També és Andorra aquest gran pop que estén
uns tentacles d'asfalt per vulnerar silencis,
i el griu encisador i el gos desamparat
són també Andorra.

(...)


M.Martí i Pol
1983
extret del llibre' Poesia completa'

labutxaca
Ed.62

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada