dimecres, 5 de maig de 2010

Blai Bonet


Voldria fer un recordatori per al nostre exepcional poeta de Santanyí, amb uns versos del seu llibre postum 'Sonets', que com ell mateix va dir , fent gala de la seva sincera modèstia , arriben quasi a la perfecció...( el quasi és meu )


Tenc setanta anys , m'atribuesc el cos
que en tu en té denou a la infantesa
amb un metre setanta de promesa
que calla, vola,corre, i no és espós.

Fals com el cel som fins al moll de l'os
quan dic la veritat de neu encesa
davant teu on tu mires la vellesa
diürna ,amb roses del meu cor atroç.

No em diguis mai no et puc demanar*
que vulguis ser la set quan a mi acuts
i veus la idea i un baix pedregar.

Si no et faig set, es que de mi van bruts
els braons d'aigua del meu penyalar
que és home i plopra amb els teus atributs.

Sonets/span>
Empuries
Edicions62
Barcelona 2000



* s'ha posat l'original sense arrenjar, com en l'edició d'Empuries.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada