dimecres, 17 d’octubre de 2012

JO I MARIAMAGADALENA


(

com 
a res
posta 
amb tot
el res
pecte  
ad
miratiu,
al poema  
magdalena i jo
del poeta polonès 
Czeslaw Milosz 
de 
Croniques 
1987



)




* mCg *






Sóc 
en 
tu 
de 
tu.

de 
tu 
vinc 
tu
anava
.
dona
.

origen i 
     fi,
terra i
           argila,
rosa i
          desert,
mar i
         oceà.
calma i 
                tempesta,
la saba i 
             l'arrel. 
         arbre d'ametller en flor 
           i  llavor
              de 
tot
              es
el
               es
qui 
              duem dins
l'amor i 
               la ràbia, 
cos i 
             aire, 
claredat i
             nuesa.
espurna i 
                 univers
de foc i 
                 aigua, que ens fa volar
terra en
               dins.
de llit
           en llit, 
de cos 
          en cos,
de dins en dins 
          a dins de l'univers
clos de tot
                 e
                 s
                 le
                  el 
                s
             cos
                  sos,  
d'arena i aroma a ona 
       quan tot ho nega.

gènesi i apocalipsi de tot l'eò, 
           d'ànima folla, 
                  que mulla
                  com pluja 
                               res
                               sec
                                  a.
                              
qui
què
com
tu 
vas
ser
la
primera
?
de tu i en tu
dona,
amiga i amant, el cos i la ment,la vista i la paraula, el gest i la pell, o
tu i ell, i ell en tu i tu en ell.
l'amor
?
dona i vent
?
e
l

ventre
crador
a
i
l'origen
d'altís
sim
a
gestació
acollidor
a
repòs
al
redòs

a
aixoplug
de
la fúria 
en
gendrador
a
d'amats i tu
maria i
               magdalena,
dona i símbol
d'amiga  i amant
estan
                               tis.

de tu
van dir
els homes d'ahir,
d'antics testaments, 
                              oh!
turmenta perfecta !
última i primera, 
honrada i escarnida, 
puta i santa, 
esposa i verge, 
mare i filla, 
gran i lliure, 
altiva i sotmesa, 
força i terror, 
                                                                                                                                                                    vida i 
                                                                                                                               mort .
crèdula
in
crèdula.
fàbula
fabulada, maligna i bondadosa,amant i ama
tent la ment , 
jo et  dic 
ara i ací, en la nuesa ignorant
de la meva - i  
encara
massa im
maculada -
part femenina 
que, 

de 
tu vinc i 
a tu anava.
que de tu sóc i 
en sóc i en tu 
estava.

que 
a tu
et miro
constant
irradiant
en mi
dona 
amiga i amant,
mare 
filla i germana,
que
en mi
encara
s'es
tant
ges
tant.


*

per

a

la


tc          i        sc

mar
es

de
le                     el
s
me           u             es

fil
les

c.
p.
r.


*

aDg

*
valldoreix
païsoscatalans
mediterrània

*

                   




5 comentaris: