diumenge, 26 de setembre de 2010

EL país que he escollit






Acres rocosos


Això és terra salvatge , el país que he escollit,
d'erms extensos i nus, i puigs durs i escarpats.
Acres on rarament una veu s'hi ha sentit
fora de l'aigua freda corrent d'ací d'allà
entre roques i alts brucs que creixent descurats.
Al bruguerar no hi viuen ni ratolins ni ocells
per por de l'aligot que sura dalt del cel.

Sura , suspès en l'aire, balancejant les ales,
escodrinyant la seva parròquia amb ull agut,
copsant el tremolor de les cuques ocultes,
trinxant-les i llençant-ne els trossos des d'amunt;
el cor denegarà tendresa i compassió
ali on la vida es peix només d'aire i de roques :
dura aventura, feta de sorpresa i de por .

El temps no ha viatjat mai a aquesta terra inhòspita,
brucs i baies boscanes floreixen quan no toca,
les roques s'encimbellen i l'aigua canta entre elles
sense importar-li gens si n'és , o no n'es , l'època :
giravolten els cels, color blau o pissarra ;
sabries que és hivern per la mordaç
neu, si juny no vingués igual de cuirassat.

Tot i així, aquest país es el meu estimat,
el primer que sorgir del Caos i el Diluvi ;
no nodreix fondades pel confort o el descans,
no ha estat mai aixafat per cascs, ni comprat amb sang.
Un país sempitern on els túmuls romanen,
baluart dels semidéus quan ala tera baixen
i terror dels obesos burgesos de la plana.

Traducció de J.M.Jaumà


( No em pregunteu perquè ,però aquest poema em va desaparèixer durant un temps del volum
del recull de poemes 'el país que he escollit ' on era imprès.I al cap d'un temps , com a màgia tel.lúrica va tornar a ressurgir )


L'original :


This is a wild land, country of my choice,
Wth harsh craggy mountaun, moor ample and hare.
Seldom in these acres is heard and voice
But voice of cold water that heather growing without care.
No mice in the heath run, no songs-birds fly
For fear of the buzzard that floats in the sky.

He soars and the hovers, rocking on his wings,
He scans his wide parish with a sharp eye,
He catches the trembling of small hidden things,
He tears them in pieces, dropping them from the sky ;
Tenderness and pity the heart will deny,
Where life is but nourished by water and rock-
A hardy adventure , full of fear and shock.

Times has never journeyed to this lost land,
Crakeberry and heather bloom out of date,
The rocks jut, the streams flow singing on either hand,
Careless if the season be early or late,
The skieswander overhead, now blue, now slate ;
Winter would be known by his cutting snow
If June did not borrow his armour also.

Yet this my country, beloved by me best
The first land that rose from Chaos and the Flood;
Nursing no valleys for comfort or rest,
Tramled by no shod hooves,bougth with no blood.
Sempiternal country whose barrows have stood
Stronghold for demigods when on hearth they go,
Terror for fat burghers on far plains below.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada