diumenge, 19 de setembre de 2010

Tàlem





El nostre llit  era de sal salada
escata blanca, i no dic daurada 
perquè no em creuríeu,  com un ball 
a on hi dansàvem el nostre somni immaculat encara .
A sota el ball hi havia un llençol,
on tu hi brodaves el nostre cel encoixinat , 
de coixins encelats de punta en blanc, 
fent un ganxet tot net,  llepat, 
ben suau i repassat, llavors jo caminava, 
altre cop damunt les aigües 
del teu llac immaculat encara. 
Què dic ara!  Vull dir  ennuegat de sal salada,
com la mar ja navegada. Jo l'hagués assecada tota , 
deixant només  l'aroma a ona passada. 
Així era com era el nostre tàlem , en-
nuat en un nus, nu a nu, que poc a poc s'aferrava i s'amollava,
fins desfermar glopades enverinades 
damunt la nostra vall encatifada
de catifes encelades . Era així com així érem 
ennuegats en mil onades arrissades ,
com l'arena arrossegada 
per la mar ja despuada, 
sota un cel  zelat  per tu ,                                                  
quan tu em besaves.




  







aDg


Vila de Gràcia
 tardor 1987 





El dia i les hores

1 comentari: