diumenge, 19 de setembre de 2010

Tàlem







El nostre llit era de sal salada i escata blanca ( i no dic daurada perquè no em creuríeu ) com un ball a on hi dansàvem el nostre somni immaculat encara A sota el ball hi havia un llençol on tu hi brodaves el nostre cel encoixinat de coixins encelats de punta en blanc, fent un ganxet tot net, llepat ben suau i repassat Llavors jo caminava, altre copdamunt les aigües del teu llac immaculat encara Què dic ara! Vull dir  ennuegat de sal salada com la mar ja navegada Jo l'hagués assecada tota deixant només l'aroma a ona passada Així era com era el nostre tàlem Ennuat en un nus Nu a nu que poc a poc s'aferrava i s'amollava fins desfermar galopades enverinades damunt la nostra vall encatifada de catifes encelades Era així com així érem ennuats en mil onades arrissades com l'arena arrossegada per la mar ja des puada Sota un cel des encelat  per tu                                                     quan tu em besaves.










ArnaudeGuerau

*
Gràcia 
Tardor 
del 1987 

*


El dia i les hores

1 comentari: