dissabte, 25 de desembre de 2010

Jo estimava....






Jo estimava aquells llargs viatges per la teva pell,
el ritme del teu esguard brodant ecos infinits
naufragis,
les més belles aproximacions.
Però sabia que,
                     en acabar la pel.lícula,
hieràtics,
                en perfecte formació
ens esperaven tots els petits problemes
que havíem provat d'oblidar :
les petjades de les nostres sabates en els
bassiots ;
la por a la vellesa ;
el fal.laç equilibri del capvespre ;
el fuet dels amos vinclant-se damunt l'espinada;
els graffiti que ningú no llegia ;
les nostres pobres cartes trucades ;
uns anecdòtics sants de guix pintats de 
coloraines
mostrant el cel amb els dits.

Desesperada supervivència alimentant
instants d'algues i salnitre.





De Punt final 1995
Miquel Lopez-Crespí
SaPolbla, 1946

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada