dissabte, 22 de gener de 2011

ARRELS NÒMADES (*)

  La terra que ha envoltat les teves arrels.Les ha  
amarat de la seva ànima i s'ha fos en la teva sang.Sempre l'es-
timaràs.
   La mare que t'ha acollit a les entranyes.T'ha resguardat a 
la dolça foscor i t'ha protegit fins i tot de la llum. Sempre l'es-
timaràs.
   Estira les teves arrels.Guarda-les al cor.Carrega-les a l'es-
quena com la mare nòmada carrega l'ésser més estimat.No-
més aleshores el món sencer serà la teva terra.
   Abandona el ventre.Obre els ulls i contempla a la mare.
Només aleshores la coneixeràs plenament.
   No treguis el cap per la finestra.Obre la porta, arrenca les
arrels i vola.Només aleshores tindràs la llibertat per estimar 
totes les terres i totes les persones.













Pius Alibek
Escriptor i restaurador Barceloní
catalano -irakià, d'origen caldeu i llengua aramea.




*La cita esta extreta del prefaci del llibre 'Arrels nòmades', 
 que em parlaré més endavant



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada