dimecres, 5 de gener de 2011

RES NO PASSA DUES VEGADES




Res no passa ni passarà mai
dues vegades.A causa d'això
hem nascut sense pràctica
i morirem sense rutina.


Encara que fossim els alumnes 
més llonzes de l'escola del món,
no tornarem a repetir
ni cap estiu ni cap hivern.


No hi ha un dia bessó d'un altre 
ni dues nits de ben semblants,
dues besades de forma igual
ni dues identiques mirades.


Ahir, quan algú va esmentar
el teu nom davant meu en veu alta,
per mi va ser com si una rosa
hagués entrat per la finestra.


Avui , ara que estem junts,
m'he tombat de cara al mur
Una rosa ? I què és una rosa ?
És una flor ? O bé una pedra ?


Per què , mala hora, t'interposes
amb una por innecessaria ?
Existeixes, doncs has de passar.
Hauràs passat, i serà bell altra vegada.


Somrients, mig encerclats,
provarem de retrobar la concòrdia,
per què som tan diferents
com dues gotes d'aigua.






del recull
Crida al Ieti  1957
Wislawa Szymbroska

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada