També nosaltres ,

vam conèixer hores daurades

quan l'ànima i el cos eren amics,
i a la llum groga d'una lluna plena
havíem ballat lents amb els nostres amors ;
quan sèiem amb els savis i amb els bons
i creixia l'enginy i l'alegria
després d'un menjar noble, preparat
amb els coneixements de l'Escoffier ;
quan havíem sentit la intrusa glòria
que els plors ens tenen sempre reservada,
i a la vella manera tots gosàvem
cantar cançons amb un cor ressonant.
Però sempre atacats i retallats
per la turba promíscua,
i assaonats pels editors
com encanteris per torbar les multituds,
paraules com Amor i Pau, tot el discurs
afirmatiu i sa va esdevenir groller,
com un horrible xirigueig mecànic.
Cap estil cívic no va sobreviure
a aquest terrabastall,
excepte el to pervers,
el soteveu sorneguer i monocom.
¿On trobarem, doncs, un recer
per la felicitat o la satisfacció
-quan ja tan poc queda dempeus-,
tret dels suburbis del dissentiment ?

Wystan Hugh Auden

per els meusmillorsamics, Herminia i Joan Carles

en gratitut inmensa, 

per haver sabut mantenir,

malgrat turbes de promiscuitat i encanteris,

aquell baf de les nostreshoresdaurades,

sense dissentiments gasire-

grollers 

                                              aDg