dissabte, 19 de juliol de 2014

Para ( nòies , o


                       

   quasi  una
 p )  rosa  ( i 
tal 
com raja 

                                           
              

                  . era 
en  qual  se vol altre  temps
 o 
com una primavera primera i  de bonança i raigs de tempestes  
Més tard o més  d'hora  
que  prest                   .                          ja tant m' és 
com era                


Era     !  


Era en un temps sense temps En un espai sense espais En un termini sense terminis  En unes valls sense muntanyes En un país sense persones ni llengues ni fronteres  En un  ahir sense demà En uns passats i futrurs sense cap més presència  que un present  en dos àtoms i en  cercles concèntrics i elèctrics lliures i desorientats per la llei més elemental de la centrifugació 
                  ) es regal    i la mà venent rellogtes sense hores ni manetes     (     
                                                                                                      Era de nit i  de   dia  Era qual se vol dia  i moltes més matinades que les que veu el Sol  sortir cada matí           Era tot i més i menys que zero i en             qual                   se                   vol  temps im per cepti ble al càlcul de més huma na   
                                
          dona    .

                                              
 Era 
home i dona 
 as -
sexuades criatures  
que s'expulsen i s' atrauen  
Era 
com us ho puc  
dir
                                                               
  


Tot 
                un
                                          dia
i
Tot                     
    un 
                          Sol 










i  mat  ge

despierto en la dicha

de

 Neptunia  Asesina 





ArtistaPoèticaVisual


text
d'
aDg

2014
-re vi si tat
 2015 -



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada