dilluns, 20 de maig de 2013

d'en casasses només en puc dir



UH


:




(  ....

aquest moment
alguna vegada
sempre hi és
de deixar sol el timó
o més ben dit
aquei moment
del timó deixar-te sola a tu
ni el pilot ni el pilot
automàtic ni el grumet
sols el mac mac d'aneguet trenca la boira
com punxó
que es clavarà els turmells
de viceversa de metall sòlid de la
babalà insegura
que tenim davant
una mà incommensurable passa
full i som a l'altra
universa en un estret estret
 tot ple d'esculls escumejant
         i a començar de què de nou
de què si aquí no hi esxisteix
                         ni el què ni el zero ni el de
                          nou alguna cosa
si què s'hi     
    re
    co
       neix
per atzembla la rosa meditativa

..... )*





I
jo
men
tre
faig

OH !

alço
la mà
quan dic
a
Déu
i
obro
els
dits
re
petida
ment
així : com un bec d'au
cell
per
què
s'en
dugui
el bès el vent
allà
on tu
hi
fos
sis
.
aDg
.
valldoreix
.
primavera
2013

*
ver
sos 
collits 
sen
se 
permís 
del 
llibre
UH 
d'Enric Casasses i Figueres
Pagès Editors 
2007

























Lleida. El Segrià
Païsoscatalans


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada