dilluns, 3 de juny de 2013

re gal ( im






es                  (  li 
va deixar
un pètal d ( Oh
estimada  )e
                    flor
a
la
pàgina
241     (al poe
            ma 46 dels
            96 poe
            mes) i res
més que jo re
                 cor
                 di.
en
cara que des
    pres tornés i 
en deixes un altre 
re
gal 
      im ( ant de nèctar de prima
                vera quasi ja estiu )
pres
a la pàgina
dos vint-i-
tres    (ni un altre pètal ni un bes) i
en
cara molt més quan en
cara no se
l'havien             (a)
pres 
aquell vers (com
un regal que els feia 
pessigolles als dits
i papallones  a les mans ) i
els 
hi
deia 
tot això :
'mai no podrà ningú 
que només visqui per morir
somniar que el teu regal
em fa mes feliç que jo

a la pres
tatgeria més alta 
del pas
sadís
més estret 
i la sala 
del fons 
de tot          ( el
                    s nostre
                    s                               uni 
                    vers
                    os )
més fonda a la dreta,
de la llibreria  mes vella i mo
derna del barri més antic 
de  la Ciutat més  no(vella)
va on 
no ja  no hi
teni
               e
 m
ni            ls nostres
re
cor          n
                d
s
on dei
xar          -nos
els 
pet             ons i
tals de flors i les places i els llibres i les flors i els bancs i els coloms i les nenes i 
els nens que s'agafen les mans tot dansant  el ball de la  més ingènua de tot
es      les (0h estimada
            flor sóc)feliç
i
tats i etcètera i etcètera i es
tera               nt 
desada         es
a  la pàgina 
dos  set 
tres 
al poema 96
d(a)po
e
mes d'(a)
mor
d'e..e
cummings



*



aDg

primavera dos
mil tretze

3 comentaris: