re gal ( im

es                  (  li 
va deixar
un pètal d ( Oh
estimada  )e
                    flor
a
la
pàgina
241     (al poe
            ma 46 dels
            96 poe
            mes) i res
més que jo re
                 cor
                 di.
en
cara que des
    pres tornés i 
en deixes un altre 
re
gal 
      im ( ant de nèctar de prima
                vera quasi ja estiu )
pres
a la pàgina
dos vint-i-
tres    (ni un altre pètal ni un bes) i
en
cara molt més quan en
cara no se
         l'havi
en              -a)
pres 
aquell vers (com
un regal que els feia 
pessigolles als dits
i papallones  a les mans ) i
els 
hi
deia 
tot això :

'mai no podrà ningú 

que només visqui per morir

somniar que el teu regal

em fa mes feliç que jo

a la pres

tatgeria més alta 

del pas

sadís

més estret 

i la sala 

del fons 

de tot          ( el

                    s nostre

                    s                               uni 

                    vers

                    os )

més fonda a la dreta,

de la llibreria  mes vella i mo

derna del barri més antic 

de  la Ciutat més  no(vella)

va on 

no ja  no hi

teni

               e

 m

ni            ls nostres

re

cor          n

                d

s

on dei

xar          -nos

els 

pet             ons i

    - tals de flors i les places i els llibres i les flors i els bancs i els coloms i les nenes i 

els nens que s'agafen les mans tot dansant  el ball de la  més ingènua de tot

es      les (0h estimada

            flor sóc)feliç

i

tats i etcètera i etcètera i es

tera               nt 

desada         es

a  la pàgina 

dos  set 

tres 

al poema 96

d(a)po

e

mes d'(a)

mor

d'e..e

cummings

*

aDg

primavera dos

mil tretze

aquest po
-e-
ma 
està in-
clós en el po
-e-
mari

'poemes de primavera quasi istiu

edicions xandri
santcugatdelvalles
vallesoccidental
païsoscatalans